Buscar

juandon. Innovación y conocimiento

La búsqueda del conocimiento en una Sociedad de la Inteligencia

Etiqueta

MOOC

L’aprenentage del futur, de l’elearning (inclusiu), a l’open learning (Educació Disruptiva)

Juan Domingo Farnós Miró
(EN CATALÁN)
kbwwpHR3s_nC-GIeqzXF9Tl72eJkfbmt4t8yenImKBVvK0kTmF0xjctABnaLJIm9
(Gráfico: Anibal de la Torre)
En E-LEARNING-fins i tot l’aprenentatge deixa de ser un procés passiu per ser autodirigit, i autocontrolat. Així, l’aprenentatge no està dirigit pel formador sinó que està bàsicament centrat en els alumnes.És un tipus d’aprenentatge que contrasta amb l’aprenentatge formal.Hager estableix les diferències en els termes següents..
El formador controla l’aprenentatge formal mentre que és l’alumne el que controla l’aprenentatge informal: l’aprenentatge formal es planifica mentre que el informal no.
L’aprenentatge formal es desenvolupa en institucions educatives, a la feina i és àmpliament predictible.L’aprenentatge informal no és predictible i no té un currículum formal.
Tant en les institucions educatives com en la formació, l’aprenentatge és explícit: s’espera que el que ha assistit a formació sigui capaç de demostrar-ho mitjançant exàmens escrits, respostes orals, etc.L’aprenentatge informal generalment és implícit, i en general l’aprenent no és conscient del que sap, encara que sigui conscient dels resultats d’aquest aprenentatge.
En l’aprenentatge formal es posa èmfasi en l’ensenyament, en el contingut i l’estructura del que serà ensenyat, mentre que en l’aprenentatge informal l’èmfasi és en el que aprèn.
En l’aprenentatge informal l’èmfasi recau en els alumnes com a individus o en l’aprenentatge individual, mentre que l’aprenentatge informal sovint és col.laboratiu.
L’aprenentatge formal és descontextualitzat, mentre que l’aprenentatge informal és de naturalesa contextualitzada
L’aprenentatge formal pren forma en termes de teoria (o coneixement) i després pràctica (aplicació de la teoria), mentre que l’aprenentatge informal té més a veure amb conèixer com es fan les coses.http://juandon.posterous.com/ aprenentatge-informal-els-escenaris-de-aprenentatge
Una de les aportacions reals i constatables que e-learning-Iinclusivo està fent a l’ensenyament ia la formació consisteix a accelerar el debat de l’eficàcia dels models tradicionals de formació.Una societat en xarxa que aprèn en xarxa no pot seguir mantenint institucions formatives basades en la mera transmissió de la informació o de coneixement des del que sap al que se suposa que no sap.
Estem avançant ràpidament cap a models d’aprenentatge alternatius que des d’un punt de vista genèric es denominen com constructivistes en què l’èmfasi es situa en l’orientació i suport als estudiants en la mesura que aquests aprenen a construir el seu coneixement i comprensió de la cultura i la comunitat a la qual pertanyen, el que George Siemens i Stefen Downes , han cridat MOOCs
th
El concepte d’ambients d’aprenentatge constructivistes ha anat guanyant terreny entre les persones que ens dediquem al disseny d’accions de formació a través d’Internet.D’aquesta manera, pensar i utilitzar el concepte de “Ambient d’Aprenentatge” com a metàfora suposa pensar en un espai on ocorre l’aprenentatge.Un espai que pot ser real o virtual, però en qualsevol de les situacions hauria d’atendre de manera especial la persona que aprèn, la situació o espai on actua, interacciona i aprèn l’alumne, i la utilització d’eines i mitjans que facilitin l’aprenentatge Una altra forma de definir-seria: “un lloc on els alumnes poden treballar junts i recolzar els uns als altres en la mesura que utilitzen una varietat d’eines i recursos d’informació en la seva recerca d’objectius d’aprenentatge i en la realització d’activitats de resolució de problemes (foto d’ambients d’aprenentatge constructivistes)
Hannafin utilitza el terme d’entorns d’aprenentatge oberts per referir-se al mateix concepte que desenvolupem.I ho fa contrastant-lo amb els entorns o ambients d’aprenentatge dirigits propis d’un enfocament tradicional.D’aquesta manera els entorns d’aprenentatge dirigits ofereixen als alumnes un contingut d’aprenentatge ja donat, presentat de forma jeràrquica, estructurats i al voltant de l’adquisició de destreses.
D’altra banda elsentorns d’aprenentatge obertssituen l’aprenentatge a partir de problemes que els alumnes han d’investigar per a partir d’ells anar construint el seu propi coneixement.
Perquè els programes de formació en línia (e-learning) siguin realistes, motivadors i de qualitat s’han de basar en uns mínims constructivisatas, personalitzats i col.laboratius al seu torn:
a-Es promou un coneixement profund de la matèria d’ensenyament, una millor comprensió de l’aprenentatge dels alumnes i una major apreciació de les necessitats dels estudiants
b-Se centra al voltant de les activitats crítiques d’ensenyament: planificació, avaluar el treball dels alumnes, desenvolupar el currículum, millorar les pràctiques d’aula, incrementar l’aprenentatge dels alumnes, en lloc de tractar sobre abstraccions o generalitzacions
c-Es construiye sobre investigació sobre la pràctica ia través de casos que impliquen la resolució de problemes en la pràctica, s’analitzen preguntes, es reflexiona i es discuteix professionalment.
d-Es valora i conrea la col.laboració, es comparteix coneixement entre el professorat i els alumnes.
És un esforç sostingut, intensiu i continu que es plasma en la millora de l’ensenyament a través del modelatge, l’assessorament i la col.laboració.
Arriba el moment que EDUCAR I FORMAR, canviaran de format, de manera de realitzar-se i és en aquest precís instant que hem d’aprofitar i treure i treure la palla del gra, posar fi a tot tipus d’estructures rígides, no flexibles, poc dinàmiques, rutinàries …, per altres d’obertes, flexibles i dinamitzadores, … tant és que siguin presencials o virtuals, això ja no ha ni plantejar-se, només han de ser opcions igual de vàlides i de vàlides … el imoportantes és l’essència, l’educació, la formació en el sentit més inclusiu i personalitzat de la paraula.
S’ha d’arribar a que apareguin ciutadans d’avui i del futur amb una elevada capacitat de raonar, de crear i d’innovar … no té res a veure l’avui de l’ahir ia això hem d’arribar.
excelent
Els rols canvien, com tot …, i hem d’estar preparats no només per poder realitzar-los amb excel • lència, sense que hem d’estar convençuts d’això.
El paper del dinamitzador / tutor en el món de l’e-learning és matèria de discussió encesa i permanent.Fins a cert punt és normal, al cap ia la fi és una moda que a alguns els rendeix molts beneficis.Però potser el que més em sorprèn és que ningú es pregunta ni posa en dubte el paper del professor en l’educació presencial.Ni tampoc el rol de l’escola, que encara opera amb la mentalitat de fàbrica de producció en sèrie d’éssers humans per a la qual va néixer durant la revolució industrial.Menys encara es discuteix sobre el rol de l’alumne.Ni tan sols hi ha dubtes sobre el que significa aprendre, sobre la intel.ligència o el coneixement quan és molt poc el que sabem sobre això.
A mi em sembla evident que el paper del tutor virtual és el mateix que el del professor presencial: Ajudar que els alumnes aprenguin i, més concretament, afavorir que les persones aprenguin a pensar i decidir per si mateixos.Idealment, instal.lar-hi l’amor per aprendre.Més concretament, i com argumentaré en les següents pàgines, penso que el tutor tindrà 2 papers decisius: Oferir feedback i manejar i reforçar relacions entre persones.
La raó em sembla òbvia.Els tutors hauran de especialitzar-se en allò en què siguin millors que els ordinadors.Aspectes com relacionar-se amb els altres, comunicar-se efectivament, funcionar en la complexa societat actual o manejar l’estrès són crucials i tenen un component humà molt important.Podem posar els ordinadors a buscar, emmagatzemar, memoritzar i lliurar informació mentre les persones podem dedicar el nostre temps, esforç i cervell a pensar, a somiar ia imaginar. Cal deixar que els ordinadors facin la feina bruta.
Igual que il.lustrava en el cas inicial, quan un professor planteja una sessió on els que han de fer la feina són els alumnes, aquests reaccionen negativament ia la defensiva ja que es posa en perill el seu estatus de comoditat al qual s’han acostumat.Han perdut tota iniciativa, s’han tornat conformistes, reflexionar s’ha convertit en una excepció i el seu principal objectiu consisteix a superar els exàmens i obtenir un títol.No ens enganyem, els alumnes no van a escola oa la universitat pel desig d’aprendre sinó per aconseguir títols i per a això és imprescindible aprovar exàmens. Només cal fer la prova i preguntar.
El que no entra en l’examen ni tan sols es té en compte.Aquest fet fa que l’avaluació sigui la que guia tot el procés educatiu i això constitueix una trampa mortal en què estem atrapats fa molt de temps.El que importa és aprovar, no aprendre.El que importen són les notes i no els coneixements, l’enteniment, les habilitats ni l’acompliment.Si tots els nens traguessin bones notes, s’acabaria el problema de l’educació?Si ho pensem fredament, la universitat forma acadèmics, professors de primer de carrera però no professionals.
Per exemple, jo en el seu moment vaig estudiar la carrera de .Algú pot imaginar una professió més casuística que la de … o?Me’n vaig a reservar la meva opinió sobre els professors que vaig tenir durant la carrera però els puc assegurar que el que estudia un alumne de … i la vida professional d’un …. No s’assemblen pràcticament en res.Encara que això donaria per a un altre capítol sencer, cal puntualitzar alguns aspectes relacionats amb l’aprenentatge si no volem seguir perpetuant els errors en el món virtual.
Què significa aprendre?
Fa la sensació que tot funciona d’allò més bé, alumnes i professors feliços en els seus papers mil.lenaris però els senyals que arriben del sistema educatiu indiquen el contrari.
L’escola i la universitat haurien de treballar per educar i formar els ciutadans que la societat necessitarà per al segle XXI.Per a la societat del coneixement on els negocis són cada vegada més complexos, el canvi és continu i la incertesa és un constant.Sabem que per desenvolupar-se en aquest entorn, ja no serveix tan sols el confiscat durant l’escola i la universitat.
Els entorns canvien vertiginosament i les persones utilitzen i reutilitzen informació i coneixement per crear i generar nou coneixement que ha d’oferir avantatges competitius.I per això és imprescindible ser capaç de trobar informació, seleccionar (avaluar i jutjar la que és útil) i aplicar-la en la pràctica.
Parlo d’anàlisi, avaluació i síntesi (thinking skills). …. Pensament de disseny ….) I saber buscar és, essencialment, saber preguntar.La nostra educació tot just ensenya a preguntar, a indagar, a dubtar.A l’aula hi ha poc diàleg i massa monòleg.La pregunta és el detonant del coneixement com veurem més endavant.Les grans preguntes són les que han fet que la humanitat avanci i progressi en els seus èxits.Però la pregunta és incòmoda per a molts professors.
La imaginació és una poderosa eina per aprendre però per desgràcia té poc protagonisme en un sistema educatiu que premia la memorització, el previsible.La imaginació és una de les claus per a la innovació però és difícilment controlable i mesurable i per això és més senzill excloure.No obstant això cal fer una primera distinció: No és el mateix saber sobre de saber fer.
El coneixement no té excessiu valor si no es posa en pràctica.Per aquesta raó, l’objectiu últim de l’aprenentatge és modificar el comportament d’un alumne perquè faci les coses de manera diferent i millor que abans.La realitat però sembla estar bastant lluny de complir aquesta aspiració.
La formació presencial té greus deficiències.I gran part d’aquestes deficiències passen pel paper que tenen mestres i professors dins d’un sistema pervers que mesura l’aprenentatge en relació directa amb els exàmens i les notes dels alumnes.Si ho passem per alt, ens estem abocant directament al fracàs, com està passant amb molts dels projectes d’e-learning.
La nostra noble intenció és ajudar els nens a entendre el món que els espera, el camí que tot just comencen a transitar.Algú s’imagina aprendre a conèixer un país a través d’un mapa sense mai trepitjar ni recórrer ni un sol dels seus camins?I si a més simplifiquem el procés i ni tan sols és un mapa el que fem servir sinó alguns recorreguts concrets d’aquest mapa?Inconcebible però és el que fem diàriament a les escoles des de fa molts segles.
La tecnologia és un gran accelerador de processos i models quan aquests funcionen adequadament.El que passa és que afegir tecnologia a un model deficient no només no el millora sinó que l’empitjora.Per tant, aquest article fa referència al rol del professor independentment que es desenvolupi en presencial o online perquè l’aprenentatge és independent de l’àmbit en què ocorre.Al capdavall, del que es tracta és que ja no parlem de formació a distància sinó de formació SENSE distancia.Y per això abans d’abordar les esmentades funcions essencials del tutor, cal precisar clarament el que entenem per aprenentatge.
L’aprenentatge és un fenomen social que passa en l’àmbit personal i com a tal és intransferible.Sóc jo el que aprenc i, igual que passa per exemple en menjar, dormir o córrer ningú pot fer-ho per mi.El mateix passa amb les emocions, que juguen un paper determinant en l’aprenentatge.Són una cosa privada i impossible de compartir en tota la seva profunditat.
L’emoció condueix a l’acció (del llatí motard, moviment) alguna cosa contradictori amb la passivitat de les aules.Aprendre consisteix a acumular experiència reutilitzable en el futur i per a això, necessita motivació, necessita temps i necessita pràctica.Aprendre és gairebé un sinònim de predir el que passarà emprant la memòria de les nostres experiències per recordar el que ja va passar.
El resultat d’aprendre és l’experiència i les seves paraules germanes com experimentar (fer, provar, practicar) i expert (el que acumula gran quantitat vivències, casos i problemes resolts).El que aprenem forma part de nosaltres, del nostre bagatge i ens ho portem posat allà on anem.Ara bé, això no significa que l’aprenentatge sigui individual i aïllat.
L’home és un ésser social i aprèn DE altres i AMB altres i la història i la naturalesa humana ens demostren que preferim l’aprenentatge col.lectiu.L’ésser humà necessita el contacte amb els seus semblants per sobreviure i el millor de nosaltres sorgeix en la relació i el contacte amb altres.Aquest aspecte és especialment rellevant en el món professional.Es valora més aprendre dels parells, d’un company que viu la mateixa realitat i els mateixos problemes que d’un ponent brillant, en general aliè al dia a dia i per tant massa teòric.
Una comunitat de pràctica és un molt bon exemple.Existeixen coneguts casos d’éssers humans que van viure aïllats de tot contacte amb l’home i que no van poder avançar massa en el seu aprenentatge simplement per la seva falta de pertinença a una comunitat d’iguals amb qui compartir, reflexionar, discutir i en definitiva evolucionar i aprendre.L’ésser humà ho és des de la genètica però sobretot des de la pertinença a un grup social organitzat.
th
Els psicòlegs afirmen que sabem molt poc encara sobre el funcionament del cervell, sobre la memòria, la motivació, sobre com aprenem realment i el paper que juguen les emocions.Però d’altra banda portem alguns milers d’anys observant a l’ésser humà aprendre i evolucionar a partir dels escassos instints bàsics amb els que neix com mamar, plorar i poc més.Si seguim la pista d’un nadó durant 4 anys per exemple, comprovem que és capaç d’aprendre una increïble quantitat de coses i totes elles sense necessitat de seure a fer cap curs, ni estudiar, sense ni tan sols saber llegir, escriure i fins i tot parlar .No saben que aprenen, no són conscients però tenen objectius: parlar per comunicar-se, caminar per explorar llocs, etc. Són autèntiques màquines d’aprendre.Estan motivats i aprenen a base de cometre errors que els pares sempre entenen com imprescindibles en aquest procés. Algú ha vist un nen deprimit pels seus errors o que ha decidit deixar d’intentar aprendre a caminar oa parlar?
L’aprenentatge a més és situat, el Que s’aprèn està íntimament relacionat amb el Com s’aprèn.En teoria, ha de ser possible aprendre a parlar estudiant el diccionari però la realitat és molt diferent.Segons això, les persones hauríem de ser iguals com gotes d’aigua ja que portem un procés educatiu idèntic, estudiem les mateixes assignatures, fem els mateixos exàmens, avancem al mateix ritme.
Encara sort que encara que no siguem conscients d’això, l’aprenentatge forma part del nostre dia a dia i depèn sobretot de la nostra capacitat de viure experiències i indexar adequadament per a la seva utilització posterior.Si no és així, fa molt que hauríem mort, atropellats, per exemple, per un cotxe en un semàfor.
A més, l’aprenentatge està íntimament lligat al Fer.Es tracta d’una experiència activa de construcció de coneixement enfront de les habituals experiències de recepció passiva d’informació.Aprendre no consisteix a acumular dades ni memoritzar.Estudiar no té sentit encara que l’escola insisteix en la rellevància de saber la resposta correcta igual que els concursos televisius.
El perillós és que l’e-learning camina en la mateixa direcció.La vida però no és tan senzilla.Ningú aprèn escoltant a un professor ni llegint en una pantalla sinó fent, investigant, explorant, provant i sobretot fent-se preguntes, sent curiós.Fer-se preguntes és una de les claus que ho explica tot.
Al llarg de la vida l’habilitat bàsica i on realment es demostra la intel.ligència és a l’hora de fer i fer-se preguntes. Hem de lluitar contra la tradició perquè a l’escola ens ensenyen a memoritzar però no a fer-nos preguntes.Per això resulta un repte complex perquè el que pregunta es converteix en protagonista actiu que construeix el seu coneixement en la recerca de respostes.
En certa manera és tan senzill, tots estem capacitats per fer-nos preguntes, no cal esforç físic, una ment privilegiada ni estatus econòmic sinó el mínim d’intel ligència que tots els humans tenim i una mica d’imaginació.És el camí per tractar d’ampliar l’àmbit de les coses que sabem i apropiar-nos de les que no sabem.
La pregunta és el punt de partida, el disparador.No obstant això en realitat seguim obsessionats a mesurar la intel.ligència usant criteris artificials que llancen poca llum sobre aquest espinós assumpte.
L’aprenentatge natural de l’ésser humà part del model de l’aprenent, s’aprèn fent, cometent errors, reflexionant sobre les causes i rectificant per buscar solucions, gairebé sempre amb ajuda d’algú més experimentat i d’algú com nosaltres, per què no? “ Aprenentatge entre parells “
Per aprendre és fonamental tenir objectius d’assolir, metes que complir.I per tant és imprescindible la motivació i l’interès.Primer la pràctica, l’acció, després la teoria.Sembla senzill però no ho és.Qualsevol intent de facilitar l’aprenentatge, pels mitjans que sigui, que no parteixi des dels interessos, les preocupacions, les necessitats d’aquells a qui va dirigit, està condemnat a tenir problemes. L’alumne és el veritable protagonistaNo obstant això, si mirem enrere i tractem de recordar les diferents experiències educatives que hem tingut al llarg de la nostra vida, veurem que amb prou feines compleixen aquestes premisses.Per regla general, la major part d’elles eren monopolitzades per professors que acaparaven l’espectacle, moltes vegades situats en una estrada com a símbol de la seva autoritat i jerarquia.
esquema
Quan estàvem a l’escola, mai oblidem que el professor tenia el poder absolut de posar les notes i aprovar o suspendre els alumnes.Potser quan no hi hagi aquesta relació, els sigui més senzill connectar amb els interessos reals dels seus clients, els estudiants.La seva tasca consistia a impartir lliçons magistrals, recitar quantitats industrials de dades i informació que travessaven la nostra oïda sense passar pel cervell i sense deixar empremta ni impacte profund.Per això, no és que ho haguem oblidat, és que mai ho arribem a aprendre.La premissa era: Jo sé, tu no saps, jo t’explico.
Parlaven i parlaven durant hores, durant dies, durant anys a legions d’alumnes diferents però que sempre es comportaven igual.Ha de ser dur saber per endavant que els alumnes que estan davant no tenen prou feines interès en aprendre el que el professor té l’obligació d’ensenyar.
Avui el professor segueix fent el 95% de la feina.L’aprenentatge depèn massa del professor, i ja hem comprovat en carn pròpia que hi ha professors bons i dolents.Encara no es té en compte l’eficiència de desenvolupar una sola vegada un contingut de qualitat en lloc que hi hagi milers de professors impartint els seus propis cursos una vegada i una altra, any rere any.(Els continguts de qualitat poden ser estadaritzat, això si, flexibles i adaptables en tot moment a la diversidaddel alumnadfo-inclusivitat-)
Per tancar el cercle, tractem de mesurar el coneixement dels alumnes a través d’exàmensNosaltres els alumnes ens limitàvem a escoltar callats durant hores, tractar de no adormir-nos, memoritzar el necessari per aprovar l’examen i continuar avançant. Érem simples assistents, gairebé mai participant s.Ningú ens va preguntar mai pels nostres interessos, per les nostres necessitats, gairebé mai es va tractar de fer-ho entretingut. Curiosament l’educació és el l’únic negoci on el client mai té la raó.
Al cap de pocs mesos, havíem oblidat gairebé tot el “aprehendido” i el poc que recordàvem, érem incapaços de trobar aplicació pràctica.¿Integrals i derivades?¿Llatí?¿Trigonometria?¿Les lleis de Mendel?¿La taula dels elements?I no obstant això ¿on aprenem comunicació, relacions socials, a raonar, a parlar en públic i presentar i defensar les nostres idees davant d’altres?Aquest tipus de coses només s’aprenen amb molta pràctica.Pensar que aquesta tasca del professor és ensenyar i aquesta activitat d’alumne és aprendre és una il.lusió I per a un professor vocacional és simplement frustrant.
Internet ha afavorit l’accés de la informació i facilitat la seva distribució.L’educació ve a nosaltres.Anytime, anywhere.Genial.El greu és que el problema continua sent el mateix. La versió en línia es limita a virtualitzar el presencial.L’alumne segueix sent el mateix espectador que era abans i més ara està sol, amb un artefacte tecnològic per mitjà (l’ordinador) i les autopistes de la informació que poques vegades es comporten com a tals.
Per si fos poc, la major part dels continguts deixen molt a desitjar, igual que ocorre amb la majoria dels cursos presencials.La qualitat dels continguts no es mesura per la quantitat de diapositives ni pel nombre de pàgines dels manuals igual que una pel.lícula no és bona en funció dels seus efectes especials o la seva durada.Res d’això és sinònim d’aprenentatge.Per tant de què ens serveix tenir accés fàcil i ràpid a uns continguts pobres?
El pitjor d’aquesta herència mil.lenària és que es genera una inèrcia d’assumir l’aprenentatge com una cosa externa, que ve de fora i on nosaltres no som autèntics els protagonistes ni responsables.
Per això, quan volem aprendre alguna cosa nova, automàticament pensem en conceptes artificials com escoles, aules, cursos, assignatures, exàmens on esperem que un professor ens expliqui com són les coses.I tots sabem que descriure una situació mai substitueix el viure aquesta situació en primera persona. Som el que hem viscut i per tant experimentat i emmagatzemat i indexat en la nostra memòria.Ni més ni menys.
El refrany “Del dit al fet hi ha un gran tros” ho reflecteix perfectament. L’e-learning no consisteix només en navegar per Internet o en descarregar continguts o accedir a diferents recursos.Aprendre a través d’un ordinador no té res a veure amb aprendre a l’aula, és més complicat, a priori, hi ha més obstacles que tenir en compte, és un mitjà diferent que exigeix ​​enfocaments diferents.
L’avantatge és que els ordinadors tenen el potencial per deixar de ser un mitjà de fer les mateixes coses més ràpid i esdevenir una forma de fer les coses d’una manera diferent.L’ordinador és un “doing device”, un aparell per fer coses i no per passar pàgines ni per escoltar passivament.Per això ja hi ha la televisió.Prémer icones no és sinònim de Interactiu. La interactivitat no està en el clic sinó en el think.
E-learning no significa llegir a la pantalla de l’ordinador el que abans llegíem en un paper.Ni multimèdia (animacions espectaculars, sons, imatges, vídeos) és sinònim d’aprenentatge.La solució no és més tecnologia, més ample de banda, processadors més ràpids.El professor seguirà sent la figura protagonista però mentrestant avui els ordinadors amb prou feines s’utilitzen com a eines facilitadores d’aprenentatge.És més, en molts casos queden marginats en un “aula d’informàtica” on no molesten ni interfereixen amb el normal desenvolupament de les classes.¿S’imaginen una empresa on tots els ordinadors estiguessin agrupats en una sala?
Sembla una evidència que la major part dels nens i adolescents s’inicien en el món de la informàtica a través dels videojocs.Hauríem de preguntar perquè els nens són capaços de passar hores jugant als seus videojocs, on aprenen força més coses de les que en principi podria semblar, i no obstant això són incapaços de prestar atenció a les assignatures de l’escola.El repte consisteix en com mantenir els alumnes interessats prou com perquè no s’avorreixin i aprenguin alguna cosa.Si frustrem als nens des de l’escola que és quan comencen ¿com volem que mantinguin la passió i l’amor per aprendre?.Si no canviem, els nens ens faran zàping a nosaltres.Hi ha molts professors que saben utilitzar el PC però no l’utilitzen per a l’ensenyament.
Hem de fer el que es necessita per l’experiència d’aprenentatge sigui efectiva, no el que és fàcil o barat. I les tecnologies ens poden prestar una inestimable ajuda en aquest intent.Seymour Papert sosté que l’ordinador és un mitjà d’expressió humana i encara que no ha trobat als seus Shakespeare, Leonardo da Vinci o Einstein, no trigarà a fer-ho.
Crida l’atenció comprovar com totes les facultats de pedagogia es dediquen a perpetuar el sistema.S’estudia i s’enalteix el constructivisme però els professors que surten de les universitats segueixen comportant-se com bustos parlants, preocupats sobretot d’investigar i publicar.No obstant això cada dia sembla més obvi l’important que és per a un professor ser capaç de guiar i aconsellar als alumnes, enfrontar diferents problemes “psicològics” (vivim l’era de les malalties mentals, ja no treballem amb el cos) i manejar alumnes / persones en situacions molt complexes.Com va dir John Dewey fa ja molt de temps:
Que l’educació no és un assumpte de narrar i escoltar sinó un procés actiu de construcció és un principi tan acceptat en la teoria com violat en la pràctica.
th
Qualsevol proveïdor de productes o serveis que opera en el nostre univers experimenta i avalua constantment els seus resultats per tractar d’oferir allò que satisfà les necessitats dels seus usuaris / clients.Els cotxes, els ordinadors, la salut, el transport, posin l’exemple que vulguin i veuran com han evolucionat durant els últims 50 anys, la seva qualitat ha millorat enormement, el seu preu ha disminuït, etc.No obstant això quant ha canviat l’educació en els últims segles?Una altra aberració més d’un sistema desfasat.
Primera característica:
El feedback :
La primera tasca fonamental de qualsevol professor és oferir feedback adequat.És a dir, lliurar a l’alumne informació pertinent sobre el que està fent de manera que li permeti entendre i incorporar (integrar-lo en el seu cos) com a part de la seva experiència personal i vital.Però perquè hi hagi feedback, és condició sine qua non que l’alumne tingui un projecte de realitzar, un context de treball, un rol que desenvolupar, objectius que complir, activitats, tasques, problemes, errors.Passa això sovint?Rares vegades.
Per donar feedback, l’alumne s’ha d’estar qüestionant alguna cosa i això exigeix ​​compartir l’experiència amb companys que també l’hi qüestionen i experts disponibles per ajudar-lo.Experts que els estan ajudant a FER alguna cosa.Un expert sap moltes vegades el que funciona però tot el que no funciona, el coneixement negatiu.En realitat, donar feedback és el més important que els pares aporten a aquests nens petits que esmentàvem abans.
A partir dels 5 anys, als nens que al començament valoràvem tant per les seves preguntes, ara els premiem per les seves respostes.Què ha passat?Ha començat l’escola, una successió de ritus on el que importa és la predictibilitat i el control, la essència de les burocràcies.Per a la resta de la seva vida, han d’assumir que l’aprenentatge succeeix a l’aula.Entrar a una aula hauria de significar un pas endavant, cap al futur i no cap enrere.Els cursos solen ser un recull teòrica i abstracta d’assignatures, capítols, temes, etc.que de vegades inclouen exercicis.Però clar, passa que la vida no està organitzada en assignatures ni els homes treballaran separats de les dones tot i que encara hi ha moltes escoles de nens separats dels de les nenes.
El coneixement no és un producte tangible i explicitable i divisible en molècules més petites.En una aula, per tant oferir feedback és tasca gairebé impossible perquè els alumnes poques vegades tenen reptes d’assolir, practiquen poc i pregunten menys.Si no hi ha una causa, si no hi ha un perquè no, hi ha aprenentatge només memorització.Qui no recorda aquest eureka, aquest clic, que es produeix quan per fi entenem alguna cosa que per alguna raó érem incapaços de comprendre?Amb ràtios que van d’1 professor a 30, 60 o 200 alumnes les coses no són fàcils.Per això les simplifiquem inventant els exàmens com el sistema per mesurar coneixements.
No ens enganyem, en un examen, el que mesurem és la memòria però mai l’enteniment, mesurem la capacitat d’aprovar exàmens.I no importa molt que dos mesos després el examinat ja no recordi gran cosa del que suposadament va aprovar.Els exàmens són individuals i fomenten la competició i no la col.laboració.A més insistim a ensenyar coses que ja sabem que no seran de gran utilitat per a la majoria.I no obstant això, deixem d’ensenyar altres que resulten imprescindibles per exercir-se en el món que ens envolta.
Aspectes relacionats amb la intel.ligència emocional, la capacitat de comunicar i relacionar-se amb altres, treballar en equip, aprendre a aprendre ia pensar, etc.Seria millor el nostre món si totes les persones haguessin tret matrícules d’honor en els seus exàmens de matemàtiques?Quantes persones fan de les matemàtiques la seva professió?Algú creu que la millor manera d’educar els ciutadans crítics i autònoms que demana la societat actual és a través de classes magistrals?Què hi ha en una classe que no hi hagi en un llibre?Només les respostes a preguntes imprevistes dels alumnes, cosa poc freqüent d’altra banda.
Els alumnes, sobretot a la universitat, descobreixen que poden faltar a classe i els va igualment bé.Ens transformem en grans escoltadors i escriptors.El pitjor és que poques vegades escoltem o escrivim les nostres pròpies idees, els nostres propis pensaments.Gairebé sempre repetim el que altres van fer, van dir, van opinar.Repetim el que el professor vol sentir però gairebé mai vam crear coses pròpies, gairebé mai investiguem, formulem hipòtesis i les verifiquem.I això vol dir que estem dilapidant un enorme cabal d’energia i creativitat que tot ésser humà porta dins.Ningú mai protesta que quan jo faig un examen, per regla general em pregunten sobre el 20% del total de la matèria.Què passa amb l’altre 80% que no em pregunten?Ningú verifica si ho es o no ho es.
La realitat demostra que no importa massa.Després de l’examen, si la meva nota és un 5, em quedo sense saber en quins aspectes em vaig equivocar i perquè.No hi ha retroalimentació de cap tipus i l’alumne continua avançant en el seu interminable carrera d’obstacles.Puc esbrinar qui és un bon cuiner a través d’un examen de resposta múltiple?
Siguem seriosos, estem parlant d’acompliment i no hi ha examen escrit o oral capaç de mesurar-lo.En un curs virtual, (eLearning) les coses no varien massa.La major part de les vegades el feedback el dóna la màquina mitjançant dues paraules: Correcte o incorrecte (provi amb una altra resposta).Res més:
a-Incorrecte perquè?
b-En què em vaig equivocar?
c-Com em pots ajudar a entendre el meu error i buscar alternatives que funcionin millor?
d-Em pots mostrar un exemple?
e-Podries fer-ho tu perquè jo vegi com es fa?
Quan el feedback el dóna una persona, la resposta no varia massa.Amb Internet, estem contínuament sentint parlar del 1 to 1 i això significa no només un tracte personalitzat sinó un feedback personalitzat i constructiu.Podríem dissenyar un gran curs de cuina que barregés uns mòduls presencials teòrics i altres via e-learning.El programa abordaria assumptes que anirien des de com seleccionar els aliments, com escollir i comprar al mercat, multitud de receptes i trucs per preparar-los, consells per servir-los, vídeos de grans cuiners, etc.A ningú se li passaria pel cap que la part principal del curs no fos practicar en els fogons amb paelles i altres estris i cremar uns quants plats abans de començar a progressar.
Doncs bé, la major part de cursos, des negociació fins direcció de reunions, intel ligència emocional o finances es centren en tot menys en practicar les tasques reals.És a dir mai negocies amb ningú, mai dirigeixes reunions, no empatitzar amb altres i poques vegades fas el compte d’explotació d’una empresa.Molta teoria i mai pràctica.
Òbviament algunes d’habilitats han de fer més èmfasi en un treball presencial i altres poden descansar més en la virtualitat, en uns casos són aprenentatges més emocionals, en altres són més intel.lectuals.No obstant això, si aquests cursos no s’assemblen a la feina per al qual tracten de preparar-te, no serveixen de res.
En definitiva, encara que l’objectiu consisteix a ensenyar als alumnes a cuinar, creiem aconseguir pel sol fet de preparar i distribuir uns materials ben dissenyats, penjar-los a una plataforma, crear una pseudocomunidad i posar uns quants tutors com a suport però amb escàs valor per donar suport a l’alumne en un aprenentatge autèntic.I en realitat, el que haguéssim exigir a aquest tutor és que es comporti com un coach, accessible sempre per ajudar l’alumne en cas d’error per assolir els reptes, que moltes vegades, aquest mateix tutor li ha plantejat i sinó pot per si sol ajudar , posar-li recursos adequats a ell, no als altres que ja ho fan bé o no, és clar, però que tinguin present sempre que ells són úinicos i com a tals els tractarem.
Segona característica: Gestionar persones i gestionar relacions entre persones.
Un altre dels aspectes fonamentals d’un professor és el de gestionar persones (i com hem destacat oferir feedback pertinent i permanent) però sobretot gestionar relacions entre persones.
És evident que actualment ja existeix gran quantitat de programari i continguts que cobriran gairebé totes les àrees del coneixement hagudes i per haver.Per això, la responsabilitat principal dels tutors no consistirà a ser experts en les seves assignatures, cosa que els ordinadors ja supleixen actualment amb molta eficàcia, sinó a ajudar en l’aprenentatge d’habilitats socials i de relació interpersonal, un àmbit on la presencialitat juga un paper crucial però on la virtualitat fa temps que ens ha demostrat les seves enormes possibilitats.
tg
Treballem en equips, vivim en famílies, les nostres relacions amb els altres són una part fonamental de la nostra existència.Si mirem al voltant nostre podem valorar la importància que tenen en la nostra vida les relacions que mantenim amb la nostra família, amb els nostres amics, amb els companys de feina, amb clients, veïns, companys d’esport, d’escola.Quan aquestes relacions no funcionen, el que es ressent no és el nostre benestar sinó el nostre estar bé.
Si un dóna un cop d’ull al retrat robot del tutor virtual que defineixen els experts, es troba gairebé sempre amb les mateixes obvietats: Facilitador, dinamitzador, motivador, guia, acompanyant.
Tots aquests termes es manegen amb massa superficialitat:
a-Què significa realment dinamitzar o motivar persones?
b-És tan senzill com sembla?
c-¿Consisteix en enviar mails amb regularitat demanant que els alumnes participin o recordant-los que per a una data determinada han d’haver completat la unitat 5?,
Això seria catastròfic, el professor ha de ser un “provocador”, llegir entre línies el que cada alumnes demanda, necessita , li impedeix, les seves pors davant del procés educatiu, les seves angoixes … hem de saber resoldre això i estar al seu costat, no donar-li una nota freda i ja està
Vivim en el món de la comunicació.Els mitjans de transport són comunicació, el genoma humà és comunicació, l’educació és comunicació.Cada vegada ens relacionem i interactuem amb més persones que estan en llocs diferents i emprant diferents mitjans.Internet és una xarxa, el primer mitjà que permet la comunicació de tots amb tots i on qualsevol pot ser al mateix temps proveïdor i consumidor, receptor i emissor de coneixement.Treballar en equip és un requisit imprescindible per operar en el món d’avui.
L’únic camí per generar valor i exercir de manera òptima és cooperar amb altres, dins i fora de l’empresa, generar confiances, col-laborar (treballar junts), crear xarxes, formar comunitats, construir aliances.Les relacions entre les persones són la clau perquè això passi i unes millors relacions fan veritable la dita que “el tot és molt més que la suma de les parts”.La cooperació comença a desplaçar a la competition.
Les Luthiers tenien una enginyosa frase: “L’important no és saber sinó tenir el telèfon del que sap”.D’un temps ençà, tothom està d’acord en la importància de la intel.ligència emocionalEl best seller de Goleman està en totes les prestatgeries dels directius que siguin dignes de ser-ho, siguin de RRHH o no. Però on està la IE en la formació?¿I en el elearning?
La vida es compon de situacions reals on prenem decisions, poques vegades racionals, i on vivim les conseqüències d’aquestes decisions.És un cúmul de relacions, converses, ambigüitats, desacords, mal interpretacions, intuïcions i conflictes amb éssers humans.Com va dir un vell amic meu en una memorable ocasió: Sóc un ésser analític però emocional.Els problemes que enfrontem quotidianament no vénen per la falta de coneixement ni de capacitats o habilitats i no es solucionen per la via racional.Ni la ciència ni la tecnologia resolen els problemes humans.És una qüestió de relacions, de convivència, és a dir de sentits, emocions i això no es treballa en les aules tradicionals ni en l’e-learning tradicional, per això la importància nova del E-LEARNING-fins i tot.
No haguéssim oblidar que el coneixement està al cap però també en el cor.Les persones aprenem i compartim quan nosaltres volem (voluntat) i som responsables de les nostres relacions amb altres.
La gent pensa a la seva manera i no “de la manera correcta”, pensa el que vol i com vol.Les actituds tenen un pes molt important i això no es relaciona amb la racionalitat sinó amb l’emocionalitat, l’entorn cultural i amb la qualitat de les relacions.En qualsevol institució, es porta un control exhaustiu de les matèries primeres, dels productes, de les dades que circulen per les xarxes i fins i tot de les persones però poques vegades de les converses entre aquestes persones.
La conversa és possiblement una de les mostres màximes de la intel.ligència humana i sinó pensin en el simple que és programar un ordinador perquè jugui als escacs o realitzi càlculs laboriosos i el complicat que resulta dissenyar una ordinador capaç de mantenir un diàleg coherent i “intel ligent “.
Conversar no és intercanviar informació per prendre decisions.Conversar, com proclama Maturana, és construir i transformar la realitat juntament amb l’altre, sense ànim de convèncer amb arguments que busquen la veritat.Des d’aquest prisma és on escoltar es torna en capacitat decisiva, un escoltar actiu on l’important és fer-se càrrec dels interessos i necessitats de l’altre, en el nostre cas, de l’alumne.
En aquest àmbit adquireixen un valor decisiu aspectes com la gestió d’un mateix (autoconfiança, integritat o autocontrol) i la gestió de relacions amb altres (el treball en equip, el lideratge, la comunicació o la multiculturalitat).Tota aquesta realitat, aquest món en xarxa i al mateix temps enredat, exigeix ​​que el tutor sigui proactiu i mai reactiu, ENCARA AQUESTA ÚLTIMA FACETA S’ha de preveure SEMPRE PER CASOS D’EMERGÈNCIA I MAI DEIXAR PER SI DE CAS …
La seva missió fracassa si no aconsegueix l’objectiu que l’alumne aprengui a fer i no a aprovar exàmens.Ha de ser especialment destre en sintonitzar amb persones, detectar estats d’ànim i sensibilitats i, com es diu en el món de l’esport, ser molt hàbil a l’hora de “llegir els partits”.
apren
L’aprenentatge, la col.laboració o la confiança no succeeixen sense més i de manera automàtica.Cal provocar-lo, induir, alimentar-lo, fomentar, crear les condicions idònies perquè passi i sobretot mimar-lo i cuidar-lo perquè es va perpetuar.Per aconseguir-ho, el tutor ha de desenvolupar aquesta tasca intangible guiant als alumnes cap als recursos, cap als continguts, cap als experts.
En termes de màrqueting parlaríem de Fidelització.Com li demostro a l’alumne que el meu suport i la meva col.laboració li donen un valor afegit fonamental al seu aprenentatge?Hem d’aprofitar alguns beneficis de la virtualitat on per regla general, l’alumne participa més (no té vergonya d’aixecar la mà a classe), té més temps per reflexionar i analitzar el que va a preguntar o opinar ia més queda registre escrit de tot .
En aquest nou àmbit ocorre una transformació profunda perquè ja no importa que el professor sigui el que més sap d’un tema determinat, ja no és el dipositari únic de tot el coneixement.Importa sobretot que exerceixi aquest rol de tutor socràtic, que proposa el dubte, l’autoreflexió i el descobriment personal.Encara que en el seu moment no ho consideréssim així, el millor professor no era el que ens donava la resposta correcta sinó qui ens ajudava a que la trobéssim per nosaltres mateixos.
En l’exercici d’aquesta funció trobarem cada vegada més tutors provinents del món professional que l’acadèmic, amb l’avantatge que els tutors virtuals, igual que els alumnes, poden realitzar el seu treball amb independència del lloc físic i això obre enormes possibilitats per comptar amb els millors experts allà on es trobin.
(Foto: els millors tutors virtuals vénen del món de la ermpresa no de l’educació presencial)
Ara bé, un bon professional no és automàticament un bon professor i un bon professor presencial tampoc és un bon formador en línia Un professor ha Aprendre a Ensenyar per després Ensenyar a Aprendre (i no tant ser el millor expert en la seva matèria).
Un alumne ha Aprendre a Aprendre i en certa manera a Desaprendre.Per aprendre s’ha de deixar anar i abandonar la certesa.Si penso que no necessito saber i que el que tinc davant no té res a ensenyar-me, llavors no l’escolto ja que només vull que confirmi el que penso.Per tant NO reflexiono, no em faig preguntes i per tant NO aprenc perquè em domina la supèrbia, es bloqueja l’interès, la innovació i l’aprenentatge.Innovar significa canviar i no clonar que és el que venim fent durant segles.
Desaprendre no significa oblidar tot l’après, tot el camí recorregut fins ara, significa estar obert a reconèixer el que segueix sent vàlid i el que cal adaptar. Obert a posar en dubte.Tots parlem des del que hem adquirit d’altres persones que hem conegut, som una combinació d’aquestes persones, molts dels valors retenim.Per tant el primer requisit és voler aprendre, cal mantenir viva la capacitat de sorprendre.
Els tutors seran seleccionadors i filtradors d’informació, facilitadors del feedback adequat i se’ls valorarà més per saber ensenyar que pel seu coneixement d’una material específica.Els alumnes acabaran sent veritables Infotectives corrent sempre el risc de caure en la sobredosi d’informació coneguda com: Infoxicació.
Davant aquesta allau, recolzar només en la nostra memòria ja no n’hi ha prou encara que ens serveix d’inestimable ajuda.Els bons mestres encoratgen l’experimentació ja no tenir por a l’error i reconèixer com a oportunitat per millorar i aprendre, considerant-lo com un dret fonamental de l’ésser humà.“Perdent vaig aprendre: més val el que vaig aprendre que el que vaig perdre”. I és en aquesta tasca on té realment sentit allò de guiar, escoltar, motivar, aconsellar, preguntar, moderar, impulsar, animar i facilitar.
El tutor virtual és responsable per tant de garantir la col.laboració, cooperació, compartició, construcció, comunicació, cohesió i dinamització.Són agents i campions del canvi, portaveus d’aquesta desconeguda cultura de compartir.Hem de tenir present que en certa manera, la web va ser concebuda en els seus inicis com un projecte per a la gestió del coneixement i compartició d’informació …
La informació es transmet per les xarxes, el coneixement es construeix per l’educació i per això els tutors sempre tindran un rol essencial escoltant, motivant, preguntant, acompanyant, facilitant a través d’aquest nou concepte de conversa.
Molts entorns d’aprenentatge basen la seva estratègia a crear una comunitat, posar tutors, fòrums, xats, biblioteques, continguts, etc.La comunicació té una enorme importància en aquest procés.Però més que la comunicació és el diàleg, l’intercanvi que em fa reflexionar sobre el que l’altre em diu, comparar-lo amb la meva pròpia opinió i construir una resposta.
No aprenem gran cosa dels que pensen igual que nosaltres.Però de nou, caiem en l’error de pensar que creant un entorn ric en relacions i comunicacions, les persones aprendran de manera automàtica.Algú creu que podrà aprendre a cuinar pel fet de pertànyer a una comunitat d’experts en el tema, pel fet de llegir articles, participar en fòrums, xats, etc?Fals.
Aprendrà fent, és a dir, cuinant i com més practiqui, millor.La idea sol resultar xocant però com hem mencionat anteriorment, primer ha de ser la pràctica i després la teoria.Si jo no em faig una pregunta, no aprenc.Si no me l’estic fent quin sentit té tot aquest entorn ric en recursos amb experts, continguts, relacions, etc.? Les comunitats de pràctica porten aquest qualificatiu perquè estan lligades a l’experiència i no a la teoria.El coneixement abstracte ha imposat la seva dictadura durant massa temps.
Què ens depararà el futur?
Siguem conscients que estem parlant d’un canvi dràstic i per tant realment complicat. Li demanem al professor que cedeixi el seu protagonisme, renunciï a la seva autoritat i exerceixi un rol per al qual ningú li ha preparat, incloent al mateix temps una dolorosa revolució tecnològica .Crec que tots reconeixem que els professors juguen un paper crucial.Passen més temps amb els nens que els propis pares i tenen a les mans la enorme responsabilitat de co-educar-los.No obstant això amb prou feines se’ls donen eines i recursos i en la pràctica no els reconeixem aquest paper essencial.
índice
La conclusió és clara:
No podem seguir ensenyant les mateixes coses i de la mateixa manera.L’educació i la formació són avorrides, massa serioses i deixen escàs marge a l’entreteniment.Els professors han de jugar un paper diferent, i que serà més important que el que han desenvolupat fins ara perquè la informació i coneixement que abans transmetien, avui ja estan disponibles en múltiples formats.En lloc d’estar tancats en una aula, participaran en el disseny de cursos i simulacions, en la construcció de plataformes, d’eines d’autor, en la tutorització, seguiment i avaluació d’alumnes, en la selecció de continguts, en el disseny d’itineraris formatius i currículums, en la gestió de coneixement, en els equips de desenvolupament de productes.Aquest panorama té també els seus peatges.
El tutor ha d’acceptar que efectivament els alumnes saben més que ells en algunes coses i que per tant en ocasions els rols s’intercanvien i això possibilita una immillorable oportunitat per aprendre.També ha comprendre que es tracta d’ensenyar a les persones a pensar i que per això hem de induir objectius, fer que fallin les expectatives, ajudar entendre perquè i facilitar eines perquè corregeixin la seva teoria i aprenguin.
En un curs ben dissenyat, un alumne haurà tingut èxit, i per tant un tutor també, si ha après a FER (acompliment) i no només a saber (informació)Sense perdre de vista que l’important és el què necessita saber l’alumne i el què li interessa, no el molt que sàpiga el professor.És una oportunitat única de revaloritzar l’essencial rol social dels professors, avui en dia fortament desprestigiat i desprotegit i per això E-LEARNING-fins i tot, ens ajuda.
Per finalitzar vull deixar una pregunta simple i una reflexió en l’aire:
Quants professors / tutors, directors de formació o directors generals involucrats en aquests assumptes han fet un curs d’e-learning com a alumnes?I quants estarien disposats a cursar un tenint la possibilitat de fer un curs presencial?Es sorprendran amb la resposta i és que, com diu un conegut refrany: no és el mateix predicar que donar blat.
La tasca que tenim per davant és, alhora, un repte temptador i una aventura gegantina.Vull creure que caminem cap a una societat d’homes més lliures, de persones cada vegada més autònomes i més capaços de prendre el control de les seves vides.Abans s’educava per aprendre a obeir i després treballar en una fàbrica / empresa on seguir obeint.Avui volem persones emprenedores, que pensin per si mateixes i per aconseguir-ho cal ensenyar d’una altra manera, lliurar tot el poder.Per guiar i controlar la seva vida no podran deixar mai d’aprendre, no hi ha cap garantia que el que avui els serveix demà segueixi sent útil.Però això significa que si uns guanyen llibertat i control, altres la perden i ja sabem el humanament complicat que resulta renunciar al poder
.Els prenedors de decisions, les persones que dirigeixen empreses, sistemes educatius i governs i que ho faran encara durant bastants anys van néixer, van créixer i es van educar en un model tradicional.No van tenir contacte amb un ordinador fins que van començar a treballar i tenen, amb honroses excepcions, un concepte poc innovador i modern de l’aprenentatge.Tinguem això sempre present per moderar l’optimisme que de vegades es desborda.
Finalment i per no generar falses expectatives, cal advertir que no aprendran gran cosa per llegir aquest article.Com a molt, em conformo amb que trobin algunes idees inspiradores i altres provocadores però poc més.I les raons són simples:
En poques setmanes s’oblidaran de la major part del que llegeixin.A més no s’aprèn en data fixa sinó quan es necessita per resoldre algun problema (just in time).I el realment important són les preguntes que sorgeixin al cap quan llegeixin estàs pàgines, preguntes que moltes vegades quedaran sense resposta.
Per tant, els recomano que recopilen i contrastin tan ampli espectre d’opinions sobre el tema com sigui possible en lloc de fiar-se d’un sol expert, institució, informe … AH, i pensa que els VERITABLES “EXPERTS” en la nova formació i educació són els alumnes-usuaris i si no ho creiem així caurem en els mateixos “pecats” que hem tingut de forma endèmica, creure que el paper del mestre és el principal i que a cop d’exàmens i notes controlarà tot el procés,; gran error com hem comentat, per tot això ni l’avaluació, ni els continguts, ni tan sols les metodologies …, són ja el més important, la nova era de FORMACIÓ-EDUCACIÓ, passa pel protagonisme únic de l’ALUMNE-USUARI, i és a partir d’aquest que hem d’organitzar tota una posada en escena que vagi a la recerca del “seu” benefici,.
Si això es produeix, tambén arribarà el bon fer de tot el procés (objectius, contendre, metodologies, avaluacions, ….), I si bé, és com el món al revés, però és que realment s’ha de fer així, el passat passat està, conservarem el bo que ha tingut però instaurar un nou “regne”, el de l’alumne-usuari, és el seu temps, la seva època, i és per aquesta per la qual hem de lluitar, ell és el NOU REI i els “súbdits” hem de crear, pensar, .. perquè el nostre rei estigui bé, ja que si ell ho està, els altres també ho estarem, i en això ens basem en el nou i modern E-LEARNING-Inclusiu, fins i tot!
juandon
Anuncios

Personalized learning: entre el aprendizaje híbrido y el adaptativo.

juandon

hide-and-seek-illustrations-by-malika-favre-1-638

El aprendizaje PERSONALIZADO no lo crearon los MOOCs conectivistas, ni siquiera los MOOCs que no eran conectivistas, los de las grandes empresas americanas, los primeros trabajaron con una idea de APRENDIZAJE INDIVIDUALIZADO que en nada se parece al que hablamos, el aprendizaje personalizado/socializador toma velocidad de crucero con la Educación, abierta, inclusiva y ubícua  y es entonces cuando entra de lleno en pleno debate por todo el mundo.

Si que es cierto que los MOOCs se basan en un enfoque centrado en el alumno. Esto significa que cada uno de los participantes es responsable de su propio aprendizaje. Como tal, los participantes MOOC deben ser conscientes de auto-aprendizaje y el aprendizaje de los retos una MOOC trae consigo.

¿Por qué?

Todo el mundo está en el mismo barco, todos aprenden unos de otros,
Peer-to-peer y el aprendizaje informal son piedras angulares de la (e) el aprendizaje en esta era del conocimiento
¿Qué significa esto? Los participantes deben comprender las implicaciones de aprendizaje autorregulado.

A MOOC dará a todos los participantes una gran cantidad de contenido. pero siempre de manera generalizada, estandarizada, pero nunca personalizada.Incluso si sólo un pocos recursos formales se añaden, los temas de discusión, las reflexiones compartidas por los participantes y los recursos adicionales sugeridos por los participantes y / o facilitadores sólo dará lugar a una sensación de sobrecarga de información. Esta sobrecarga conduce en ocasiones a los participantes salir de la corriente de información MOOC ya veces incluso decidir la deserción sólo a causa de esta sobrecarga.

Es crucial que la gente que quiera unirse a un MOOC son conscientes de este riesgo de la sobrecarga de información. Además, algunos indicadores pueden dar para MOOC’rs nuevos pueden aprender de otros participantes MOOC sobre la manera de mantenerse en la cima de toda esta información.
La regla más simple es: no debe leer y reaccionar a todo lo que se publica, pero para algunos de nosotros es difícil dejar ir y confiar en que, incluso si no leemos todo, nuestra mente seguirá siendo capaz de levantar a los nuevos alturas de la comprensión.
Durante el MobiMOOC la MOOC’rs más experiencia juntaron sus cabezas y se acercó con algunos lineamientos sobre cómo regular la sobrecarga de información de un MOOC.

 

Si que es cierto que el aprendizaje personalizado debe ser AUTOREEGULADO, con lo que presentará una serie de ventajas.
 Pode­mos citar algu­nos de los bene­fi­cios que nos puede apor­tar una red social creada para tra­ba­jar con los alumnos:

a-Per­mite cen­tra­li­zar en un único sitio todas las acti­vi­da­des de docen­tes, pro­fe­so­res y alum­nos de un cen­tro educativo.
     b-Aumento del sen­ti­miento de comu­ni­dad edu­ca­tiva entre alum­nos y pro­fe­so­res debido al efecto de cer­ca­nía que pro­du­cen las redes sociales.
     c-Mejora el ambiente de tra­bajo al per­mi­tir que el alumno pueda crear sus pro­pios obje­tos de inte­rés, así como los pro­pios del tra­bajo que requiere la educación.
     d-Aumento de flui­dez y sen­ci­llez de la comu­ni­ca­ción entre pro­fe­so­res y alumnos.
     e-Incre­mento de la efi­ca­cia del uso prác­tico de las TIC, al uti­li­zar la red como medio de aglu­ti­na­miento entre per­so­nas, recur­sos y acti­vi­da­des.
     f-Sobre todo cuando se uti­li­zan las TIC de forma gene­ra­li­zada y masiva en el cen­tro educativo.
     g-Faci­lita la coor­di­na­ción en el tra­bajo de diver­sos gru­pos de apren­di­zaje (clase, asig­na­tura, grupo de alum­nos de una asig­na­tura, etcétera).
Apren­di­zaje de com­por­ta­miento social básico por parte de los alum­nos: qué puedo decir, qué puedo hacer, hasta dónde puedo lle­gar, etcétera.
 Aprendizaje de adaptación y de personalización para la mejora continua del desempeño de impacto y su ampliacion continuado. Aprender en un marco de conocimiento que se utiliza para identificar oportunidades de utilizar herramientas de conocimiento de gestión en áreas específicas – gestión de la información, la comunicación interna y externa, el aprendizaje de seguimiento y evaluación orientada a alentar las innovaciones y la experimentación – para mejorar la ejecución de un proyecto….

la investigación muestra que el método de enseñanza tradicional no contribuye al aprendizaje efectivo, y no utiliza el potencial de la tecnología (Jonassen, Norton & Wiburg, Sandholtz, Ringstaff, & Dwyer, McCormick & Scrimshaw2). De hecho, muchos creen que una buena herramienta puede ser inútil si no es integrada dentro de estrategias efectivas de enseñanza.

El aprendizaje debe ser activo para que sea más ameno , riguroso y atractivo. Realizar aprendizajes más activos…, profesores y estudiantes como socios en el aprendizaje pueden diseñar co-lecciones y estrategias de evaluación juntos. Ellos pueden usar la evaluación como aprendizaje para reflexionar sobre su aprendizaje como sucede, en lugar de esperar hasta que un examen o prueba de fin de año. Todo esto puede suceder con mayor eficacia cuando cada estudiante tiene la tecnología que permite acceder a los contenidos con un profesor que le ayude y guíe…

Tenemos que personalizar el aprendizaje para nuestros educadores y nuestros estudiantes …

La Evaluación para el aprendizaje (diferenciación) se produce durante todo el proceso de aprendizaje. Es interactiva…- 

9c60d972a43adc1b62e46378e03a42bb
Con los profesores:

a-instrucción… alinearse con los resultados previstos

b-identificación de las necesidades particulares de aprendizaje de los alumnos o grupos.

c-selección y adaptación de materiales y recursos.

d-creación de estrategias diferenciadas de enseñanza y oportunidades de aprendizaje para ayudar a los alumnos individuales para avanzar en su aprendizaje.

e-proporcionar información inmediata y orientación a los alumnos….

Los equipos docentes (clase docente)se pasan un gran tiempo mirando a una pantalla tratando de ponerse de acuerdo en una tarea de evaluación sumativa, o en las aulas de clase, cada trimestre realizando interminables sesiones de evaluación, cuyo objetivo de estas tareas de evaluación sumativa se supone que es para comprobar la comprensión, para ver cómo se ha desarrollado la comprensión de los estudiantes sobre los conceptos explorados durante una unidad de investigación.

Con ello cada una de estas sesiones puede haber ido a ninguna parte, y significa un error que existe en muchas escuelas hoy en día – es una talla única para todas las tareas de evaluación sumativa le informará sobre el nivel de comprensión de cada estudiante individual.

La evaluación de los aprendizaje, y ya entendemos que evaluar es aprender, se realiza siempre sobre patrones uniformizados emanados de curriculums preestablecidos y por tanto normatizados, pues bien, si usamos una evaluación computacional, “creando sistemas de software que se adaptan dinámicamente a la potencialidad cambiante de cualquiera de los recursos que se tengan en diferentes contextos, materiales de aprendizaje y sujetos de las acciones de aprendizaje…

Evaluación de como el aprendizaje (Personalización) se basa en la investigación sobre cómo el aprendizaje ocurre, y se caracteriza por lo que los alumnos deberán reflexionar sobre su propio aprendizaje y hacer ajustes para que puedan lograr una comprensión más profunda.

Para lograr una nueva manera de evaluación personalizada y adaptada a cada persona, tendremos que considerar en primer lugar la computadora como una herramienta cognitiva para participar con el alumno en las interacciones (los suyos y con otros) para construir una comprensión más completa más rica.“Como una herramienta cognitiva, el equipo permite al alumno exteriorizar su pensamiento, para enriquecerla, manipularla y cambiarlo, todo mediante la interacción con el o los modelos más conceptuales en el equipo en la forma de un diálogo (ya sea real y llevado a cabo con otros o en la cabeza del alumno) …

Los temas de investigación incluyen temas de control por parte aprendiz, las estrategias de adaptación de los usuarios, el aprendizaje con visualizaciones, el diseño de entornos de aprendizaje multimedia, y el apoyo de los alumnos en el uso de estos ambientes.

La”Adquisición de conocimientos con Multimedia” – también son una parte importante de este campo – se ocupará de la investigación fundamental con respecto a los procesos perceptivos y cognitivos implicados en el aprendizaje con multimedia.

¿Cómo podemos utilizar el potencial de los medios digitales para el aprendizaje cooperativo y el intercambio de conocimientos basados en la red?

Los Objetos de estudio son la adquisición de conocimiento mutuos en la enseñanza tradicional, y los escenarios de aprendizaje (por ejemplo, la educación en su clase), así como en los escenarios modernos con diferentes niveles cualitativos (por ejemplo, el intercambio de conocimientos en las comunidades virtuales). Los temas de mayor interés en este área son el conocimiento, un terreno común, encuadre la comunicación virtual por los scripts de interacción, la presencia social, y la construcción colaborativa del conocimiento compartido..

El DOCENTE permanece por encima del APRENDIZ, lo cual nunca nos llevará al APRENDIZAJE PERSONALIZADO, ya que éste si de algo depende es del CAMBIO DE ROLES, es decir, el APRENDIZ pasa a ser el responsable de su aprendizaje y de su educación, y los docentes (sistema) a ser los acompañantes del mismo, siendo incluso FACILITADORES, si los primeros se lo piden.
 Los programas exitosos generalmente comienzan identificando un problema educativo significativo que el personal de la facultad, si está dentro de la universidad de manera presencial o online… y el programa cree que se puede corregir con un cambio en el diseño del curso.
Diseña la estructura pedagógica. Si el problema que se identifica puede abordarse a través de la personalización, ¿de qué forma el curso apoyará a diferentes estudiantes de manera diferente? La respuesta tiene que ser más que solo “aprendizaje adaptativo”. Los programas exitosos identifican oportunidades en el diseño del curso para mejorar el apoyo individual para los estudiantes, que sería lo que se viene haciendo y que el ARTICULO promueve por el cambio con una APLICACION (algoritmo), que buscamos nosotros para que los aprendices puedan aprender de manera AUTÓNOMA y por si mismos, bien de manera personas o social.

 Incluso las empresas de MICROAPRENDIZAJES, COURSERA, UDACITY, EDX etc... lo que hacen es promover cursos individualizados, nunca personalizados ya que dan sus BADGES en base a aprendizajes estandarizados, no personalizados y no se mueven por medio de una EDUACION ABIERTA, INCLUSIVA, UBICUA (Farnos 2000…) sino por principios individualizados propios del CONECTIVISMO, eso si, con características a corto plazo .

Si hablamos de integras las TIC en el aula, necesitamos seguir los principales principios metodológicos y conocer las diversas estrategias didácticas que podemos aplicar para transmitir nuestros conocimientos al alumnado.
El objetivo de esta sección es que el profesor comprenda el papel de las TIC tanto como un sistema mediante el cual se lleven a cabo los diversos principios metodológicos, como recurso básico para aplicar cada una de las estrategias didácticas de enseñanza:

Metodología General
Estrategias Didácticas:

1-Método Expositivo
2-Dinámicas de Grupo
3-Simulaciones
4-Individualización

 

Estrategias Didácticas:
          – Metodo expositivo
Este método está centrado básicamente en la comunicación unidireccional del profesor con el alumno. El profesor enseña, mostrando los contenidos a aprender, exponiéndolos, para que el alumno los aprenda mediante la escucha atenta y la toma de notas.

Las características de este método son: predominio de la actividad del profesor, el proceso didáctico consiste en enseñar, predomina la finalidad informativa, la mayor parte del saber consiste en transmitir temas y el alumno se limita a memorizarlos.

          -VENTAJAS DIDÁCTICAS
-INCONVENIENTES
-USO DE LAS TIC
También:
          -Promueven pensamiento crítico y lógico.

-Permiten la interacción .

-Mejoran capacidades lectoescritoras.

-Fomentan el espíritu investigador.

-Puede diluir las responsabilidades

-Precisa un modelo de evaluación con mayor control de variables.

th (1)
El docente debe tener experiencia previa, aunque lo importante es que deje al aprendiz la responsabilidad de los procesos de aprendizaje.
 
ESTRATEGIAS DIDÁCTICAS – SIMULACIONES:
Enseñar por modelos que reflejan la realidad
La práctica real es la mejor manera de asimilar los contenidos y de comprobar las teorías. Ver y manipular los hechos o el mundo físico o mental no siempre es posible.
Cuando se precisa aprender y no podemos hacerlo en el mundo real simular éste puede ayudar a comprender y aprender con eficacial.
-VENTAJAS DIDÁCTICAS
-INCONVENIENTES
-USO DE LAS TIC
          -Permiten experimentar diversos resultados.
          -Mejoran la comprensión de los contenidos.

-La interacción con el contenido permite un mayor análisis y valoración de la formación

-Es preciso asumir el modelo y participar activamente.

          -El planteamiento tiene que ser preciso y conocido previamente por los participantes

Este recurso es ideal para la simulación ya que pone a disposición prácticamente todas las posibilidades de experiencias de manipulación de variables y de presentación de contenidos, usando todos los medios audiovisuales (sonido, imagen, texto) e interaccionando con estos.

ESTRATEGIAS DIDÁCTICAS – PERSONALIZACION: Aprender de acuerdo con las características individuales
Esta metodología se basa en los principios de actividad, responsabilidad y autocontrol del alumno. No significa enseñar individualmente, sino poner la educación en función del hecho diferencial del alumno (aptitudes, capacidades, personalidad y entorno específico) y de sus posibilidades de aprendizaje a partir del análisis y valoración de las mismas.
-VENTAJAS DIDÁCTICAS
-INCONVENIENTES
-USO DE LAS TIC
-Los contenidos se ajustan a las características personales del alumno.

La evaluación tiene en cuenta las variables personales.

El proceso de comprensión y asimilación se centra en lasposibilidades reales de cada alumno.

Compaginar enseñar al grupo-clase con la heterogeneidad de capacidades precisa un sistema complejo.

La eficacia del aprendizaje entre iguales se pierde si no se administra adecuadamente, ajustando el modelo a un planteamiento de intercambio de conocimientos.

El control del progreso es complicado.

Este recurso es idóneo para el trabajo personalizado..

Permite ajustar la respuesta educativa a los niveles de partida de los alumnos. Conocer su progreso y valorar los resultados de su propio aprendizaje. Sin olvidar que la aplicación precisa también cambios metodológícos en la concepción del propio sistema de enseñanza-aprendizaje.

La web ofrece la tecnología perfecta y el medio ambiente para el aprendizaje individualizado porque los alumnos puede ser identificada, el contenido se puede personalizar específicamente, y el progreso del alumno puede ser monitoreado, apoyado y evaluado. Tecnológicamente y técnicamente, los investigadores estamos haciendo progresos hacia la realización del sueño del aprendizaje personalizado con la tecnología de objetos de aprendizaje (para algunos adaptativos, para nosotros, nada más lejos de la realidad, no hay nada de adaptación, si no de personalización, que no es lo mismo). Sin embargo, dos consideraciones importantes están siendo ignoradas o pasadas por alto en el cumplimiento del sueño de personalización.

La “adaptatividad” es el ‘ajuste de una o más características del entorno de aprendizaje’. Estas acciones adaptativas tienen lugar en tres áreas distintas:

A- Apariencia/forma: Cómo se muestran al alumno las acciones de aprendizaje, como contenido, incorporación de texto, gráficos o videos, etc. La mayoría de las plataformas adaptativas de hoy día lo denominan “consumo de contenido” y esperan que el conocimiento se adquiera simplemente leyendo el contenido.

     B- Orden/secuencia: Cómo se ordenan y se bifurcan las acciones de aprendizaje según el progreso del alumno, como las rutas de aprendizaje.
     C- Orientación hacia el objetivo/dominio Las acciones del sistema que conducen al estudiante hacia el éxito. Esto permite que se realicen cambios según los resultados óptimos de aprendizaje, el grado de dificultad y el creciente nivel de conocimientos o aptitudes del alumno.
 26047232_10215767531767678_3359306051841904538_n
Una consideración que falta se refiere a una persona en su totalidad la comprensión acerca de las fuentes psicológicas clave que influyen en cómo las personas quieren y tienen la intención de aprender en línea. Las soluciones convencionales, principalmente cognitivas (que se centran en cómo el proceso aprendices, construir y almacenar conocimiento) ofrecen una visión restringida de cómo las personas aprenden y demasiado a menudo conducen a soluciones inestables o ineficaces de aprendizaje en línea. Una persona en su totalidad incluye emociones e intenciones como factores críticos en el proceso de aprendizaje. También falta la integración de los fines de instrucción, los valores y las estrategias en el diseño, desarrollo y presentación de contenidos (objetos).

La Personalización puede tomar muchas formas, ya que se adapta el contenido, la práctica, la retroalimentación, o de dirección para que coincida con el progreso y el rendimiento individual. Por ejemplo, dos personas que utilizan la misma instrucción al mismo tiempo pueden ver dos conjuntos completamente diferentes de los objetos de aprendizaje. El mayor beneficio de la personalización de aprendizaje es la capacidad para hacer más fácil la instrucción compleja, presentando sólo lo concreto que será útil o aceptado por cada uno.

Si queremos que sea otra forma de educación, tanto por las vías más formales y “formalizadoras”-es decir, a partir de estandares aceptados como los Scorm-, como en una formación más informal y disruptiva basada más en aprendizajes invisibles y naturales, propios de la misma sociedad.

Según Tony Bates, esto sucede por: (referido al aprendizaje híbrido)

¿Por qué sucede esto?

Las razones para el traslado varían mucho, pero a menudo están conectadas:

A- el deseo de mejorar la calidad de la enseñanza en todas sus etapas, en las grandes universidades de investigación, existe relativamente poca interacción significativa o “profunda” entre el instructor y por lo menos la mayoría de los estudiantes..

     B- captura de lecturas y ‘volteado’ clases( Flipped learning) una vez que se registra una conferencia, se plantea la cuestión de por qué los estudiantes tienen que verlo en directo. Clases Flipped requieren de los estudiantes a ver la conferencia grabada primero y luego venir a la clase de discusión y otras actividades relacionadas con él…
     C- como instructores utilizamos cada vez más los sistemas de gestión de aprendizaje para apoyar su enseñanza en el aula, hay una creciente conciencia entre los profesores y los estudiantes en aprender “algunas cosas” igual de bien o mejor en línea como en la clase, por lo que los instructores están más preparados para un movimiento más sistemático en aprendizaje híbrido…
     D- la necesidad de una mayor flexibilidad, incluso para jóvenes, estudiantes a tiempo completo, que suelen tener empleos a tiempo parcial y por lo tanto a menudo tienen dificultades para hacer una clase cuando choca con su trabajo.
     —Nombre-Reconocido Personalización – personalización Nombre-reconocido es simple y fácil de implementar. Esta estrategia es útil y de gran alcance porque la mayoría de la gente valora el ser reconocido como un individuo. Por ejemplo, el nombre del alumno puede aparecer en las actividades de instrucción o anteriores o logros que han sido recogidos y almacenados posteriormente se pueden presentar cuando sea apropiado.
Describe a sí mismo Personalización – personalización auto-descrita permite a los estudiantes, (por medio de cuestionarios, encuestas, formularios de inscripción, y los comentarios) para describir las preferencias y atributos comunes. Por ejemplo, los estudiantes pueden tomar un examen previo al curso para identificar las habilidades existentes, preferencias o experiencias pasadas. Posteriormente, las opciones y las experiencias de instrucción aparecen en función de las respuestas que el alumno proporcionada.

     —Segmentado Personalización – personalización segmentado utiliza datos demográficos, los atributos comunes, o encuestas de poblaciones de grupo o segmento de aprendizaje en grupos más pequeños, identificables y manejables. Por ejemplo, los estudiantes que comparten un trabajo común del título, clase, o trabajar en un determinado departamento recibirían el contenido basado en las normas prescritas, que apoyarían las necesidades de aprendizaje y rendimiento para su grupo segmentado.

     —Cognitiva basada en la Personalización – personalización basada en cognitiva utiliza la información sobre los procesos cognitivos, estrategias y capacidad para presentar contenidos específicamente dirigidos a tipos específicos (definidos cognitivamente) de los alumnos. Por ejemplo, los estudiantes pueden optar por utilizar una opción de audio, ya que prefieren escuchar el texto en vez de leerlo. O bien, un alumno puede preferir la presentación del contenido de una forma lineal, en lugar de una presentación sin secuencia con hipervínculos. Este tipo de personalización funciona con algoritmos más complejos que los tipos anteriores y es capaz de factorizar los atributos en el alumno en cada interacción. Esta estrategia funciona mediante la recopilación de datos, seguimiento de la actividad de aprendizaje, comparando la actividad con otro comportamiento que aprende, y predecir lo que el usuario desea hacer o ver a continuación.

Toda persona ejerce un aprendizaje Personalizado -Toda persona personalización utiliza orientaciones de aprendizaje. Esta estrategia apoya el complejo conjunto de fuentes psicológicas profundas (además de las prescripciones basadas en cognitivas convencionales) impactando diferencias en el aprendizaje y el rendimiento. Esta estrategia de personalización hace predicciones sobre la entrega de contenido desde una perspectiva integral de la persona. No sólo ofrece contenido para ayudar a los estudiantes a alcanzar los objetivos de aprendizaje, sino que también intenta mejorar la capacidad de aprendizaje en general y mejorar las relaciones de aprendizaje en línea. A medida que el individuo aprende, el sistema también se entera, ya que recoge datos, un seguimiento del progreso, y compara las respuestas y los patrones comunes para mejorar las respuestas (es decir, se hace más preciso con el tiempo). En su forma más sofisticada, toda persona personalización requiere la personalización en tiempo real utilizando la tecnología inferencial para modificar las respuestas a un alumno en base a un esquema de estudiantes dinámica que está cambiando a lo largo de la experiencia de aprendizaje.

Los aprendices que realizan sus aprendizajes están generalmente auto-motivados en situaciones de aprendizaje (orientado a tareas, proyectos, orientado a aplicaciones a mano) que les interesan. De lo contrario, buscan recompensas extrínsecas para lograr los objetivos que parecen tener menos valor y quizás requerir más esfuerzo a continuación, inicialmente están dispuestos a comprometerse. Ellos pueden reconocer claramente el cumplimiento de los objetivos declarados , para obtener el grado, la racionalización de los esfuerzos de aprendizaje, y evitando pasos exploratorios más allá de las exigencias de la situación y la tarea de aprendizaje, se compadecen con su grado de interés en el objetivo declarado. Toman el control y la responsabilidad de su aprendizaje, pero a menudo dependen de otros para la motivación, la fijación de objetivos, como entrenador, horarios y dirección. Sin embargo, ellos pueden auto-motivarse y ejercer un mayor esfuerzo y la excelencia personalizada.

En contraste con los alumnos de transformación, los alumnos que realizan innovaciones son a corto plazo, los detalles, los estudiantes orientados a la tarea (menos pensadores holísticos o grandes-imágenes), se toman menos riesgos con objetivos desafiantes o difíciles, cometen menos esfuerzo, se centran en los grados y recompensas, y se alegre conseguir un menor cada vez que las normas se establecen por debajo de sus capacidades. Son más cómodos, las relaciones interpersonales de entrenamiento, y se basan en apoyo externo, los recursos y la interacción para realizar una tarea. En contraste con los alumnos que cumplen dichos requisitos, estos alumnos tienen habilidades más sofisticadas, cometen un mayor esfuerzo para alcanzar las metas de nivel superior, y prefieren más sofisticados entornos de aprendizaje y rendimiento con el entretenimiento interacción que crea el esfuerzo progresiva, el interés, la competencia, la diversión y metas alcanzables.

Desafortunadamente, los esfuerzos actuales de diseño de objetos de aprendizaje han evitado problemas críticos de diseño instruccional, probablemente debido a las normas, estrategias y directrices para el aprendizaje personalizado siguen siendo conceptos difusos para algunos. Como resultado, la necesidad de un marco de instrucción mostrando la forma de presentar los objetos de aprendizaje para alcanzar los objetivos de instrucción está siendo ignorado o pasado por alto. Esta situación es comparable a la construcción de una casa sin un plano. Dos preguntas tienen que hacerse. ¿Cómo se pueden presentar objetos de aprendizaje de una manera formativa válida si la presentación no se guía por la planificación adecuada, el aprendizaje y la información de instrucción?
Más importante aún, ¿cómo se puede concebir el diseño y desarrollo de objetos de aprendizaje sin el panorama más amplio de cómo deben ser utilizados o presentan instruccionalmente? Wiley (1999) sostiene que “mientras que la corriente metadatos de objetos líder es capaz de facilitar la reutilización a nivel de imagen prediseñada de instrucción, la pobreza de la información de diseño de instrucción sugiere que es incapaz de alcanzar el objetivo más digno de la automatización de la construcción y entrega material del individualizada, instruccionalmente significativa de los objetos de aprendizaje individual.

Para ser efectivo, los objetos de aprendizaje deben ser diseñados para existir en entornos que se ocupan de las fuentes únicas de diferencias en el aprendizaje y el éxito de influencia. Más específicamente, deben emular con experiencia, capacidad intuitiva del instructor para reconocer y responder a cómo las personas aprenden de manera diferente y creativa fomentar el interés, el valor, agradable, y más exitoso de aprendizaje, independiente. Si queremos hacer frente al desafío de Cronbach de mejores ambientes de aprendizaje, entonces tenemos que aprender a presentar los objetos que proporcionan “para cada individuo el tratamiento [ambiente personalizado] que puede adaptarse con mayor facilidad” para la mejor recompensa.

Los objetos de aprendizaje son de hecho una buena idea, pero siempre y cuando les falta el valor de instrucción, que no serán capaces de utilizarlos de manera efectiva. Desde un punto de vista práctico y técnico, los estándares de metadatos comunes definen lo que necesita ser recogida y almacenada para proporcionar información descriptiva sobre un objeto de contenido de datos. El resultado es una especificación de objeto de metadatos de contenido (por ejemplo, que muestra el título, autor, y una descripción para cada objeto). Los estándares de metadatos teóricamente deben permitir también el uso adecuado de un objeto de contenido como un objeto de aprendizaje. Sin embargo, los objetos de aprendizaje tienen importantes objetivos de instrucción incrustadas y, si no estamos proporcionando información instructiva en los metadatos, lo único que tenemos es un objeto de contenido. Si hacemos caso de las cuestiones clave de instrucción, ¿cómo podemos utilizar con éxito los objetos de aprendizaje para el aprendizaje?

th (2)
El sueño de entregar el aprendizaje personalizado utilizando objetos de aprendizaje que se ajusta al tiempo real, en cualquier lugar, en cualquier momento, justo suficientes necesidades del estudiante está a punto de convertirse en una realidad. Hoy en día, junto con muchos desarrollos importantes en la psicología de la instrucción, estándares abiertos, lenguajes de marcas estructuradas para la representación de datos interoperables, y el cambio de control de flujo de instrucción desde el cliente al servidor, una base totalmente nueva está haciendo realmente personalizado de aprendizaje en línea . El beneficio más evidente de estas innovaciones es la creación de una ecología de aprendizaje que comparte recursos de grandes depósitos de contenidos en los objetos de aprendizaje que se comparten de forma individual, ampliamente, y de forma más económica.

Tecnológicamente, los investigadores estamos haciendo un rápido progreso hacia la realización del sueño de aprendizaje personalizado con arquitectura de objetos y la tecnología adaptativa. Sin embargo, dos elementos clave aún deben ser abordados en el desarrollo y uso de objetos de aprendizaje personalizado. La primera es una comprensión integral de la persona de cómo los individuos quieren y tienen la intención de aprender. Principalmente soluciones de aprendizaje cognitivo (es decir, aquellos cuyo objetivo principal es el proceso de cómo los alumnos y construir conocimiento) ya no son suficientes. El segundo elemento clave es la falta de consideración de las cuestiones de instrucción en la presentación dinámica de objetos de aprendizaje. Cuando diseñamos los objetos de aprendizaje con solamente un tipo universal de aprendiz en cuenta o sin orientar su uso educativo de nivel superior que nosotros no intencionalmente conjunto de los alumnos a la frustración y el posible fracaso.

Lo importante no serán los objetos de aprendizaje, si no las propias personas que no solo serán capaces de producir de manera personalizada, si no que recibirán de la misma sociedad a la que aportan sus diversidades, un retorno también único e intransferible, por tanto, PERSONALIZDO…

juandon

Personalized learning: el final del aprendizaje individualizado!!!

juandon

il_570xN.434064835_1kqn

El aprendizaje PERSONALIZADO no lo crearon los MOOCs conectivistas, ni siquiera los MOOCs que no eran conectivistas, los de las grandes empresas americanas, los primeros trabajaron con una idea de APRENDIZAJE INDIVIDUALIZADO que en nada se parece al que hablamos.

Si que es cierto que los MOOCs se basan en un enfoque centrado en el alumno. Esto significa que cada uno de los participantes es responsable de su propio aprendizaje. Como tal, los participantes MOOC deben ser conscientes de auto-aprendizaje y el aprendizaje de los retos una MOOC trae consigo.

¿Por qué?

Todo el mundo está en el mismo barco, todos aprenden unos de otros
Peer-to-peer y el aprendizaje informal son piedras angulares de la (e) el aprendizaje en esta era del conocimiento
¿Qué significa esto? Los participantes deben comprender las implicaciones de aprendizaje autorregulado.

A MOOC dará a todos los participantes una gran cantidad de contenido. pero siempre de manera generalizada, estandarizada, pero nunca personalizada.Incluso si sólo un pocos recursos formales se añaden, los temas de discusión, las reflexiones compartidas por los participantes y los recursos adicionales sugeridos por los participantes y / o facilitadores sólo dará lugar a una sensación de sobrecarga de información. Esta sobrecarga conduce en ocasiones a los participantes salir de la corriente de información MOOC ya veces incluso decidir la deserción sólo a causa de esta sobrecarga.

Es crucial que la gente que quiera unirse a un MOOC son conscientes de este riesgo de la sobrecarga de información. Además, algunos indicadores pueden dar para MOOC’rs nuevos pueden aprender de otros participantes MOOC sobre la manera de mantenerse en la cima de toda esta información.
La regla más simple es: no debe leer y reaccionar a todo lo que se publica, pero para algunos de nosotros es difícil dejar ir y confiar en que, incluso si no leemos todo, nuestra mente seguirá siendo capaz de levantar a los nuevos alturas de la comprensión.
Durante el MobiMOOC los MOOC’s con más experiencia juntaron sus cabezas y se acercó con algunos lineamientos sobre cómo regular la sobrecarga de información de un MOOC.

 

 

 

Si que es cierto que el aprendizaje personalizado debe ser AUTOREEGULADO, con lo que presentará una serie de ventajas:

Pode­mos citar algu­nos de los bene­fi­cios que nos puede apor­tar una red social creada para tra­ba­jar con los alumnos:

a-Per­mite cen­tra­li­zar en un único sitio todas las acti­vi­da­des de docen­tes, pro­fe­so­res y alum­nos de un cen­tro educativo.

          b-Aumento del sen­ti­miento de comu­ni­dad edu­ca­tiva entre alum­nos y pro­fe­so­res debido al efecto de cer­ca­nía que pro­du­cen las redes sociales.
          c-Mejora el ambiente de tra­bajo al per­mi­tir que el alumno pueda crear sus pro­pios obje­tos de inte­rés, así como los pro­pios del tra­bajo que requiere la educación.
          d-Aumento de flui­dez y sen­ci­llez de la comu­ni­ca­ción entre pro­fe­so­res y alumnos.
          e-Incre­mento de la efi­ca­cia del uso prác­tico de las TIC, al uti­li­zar la red como medio de aglu­ti­na­miento entre per­so­nas, recur­sos y acti­vi­da­des. f-Sobre todo cuando se uti­li­zan las TIC de forma gene­ra­li­zada y masiva en el cen­tro educativo.
          f-Faci­lita la coor­di­na­ción en el tra­bajo de diver­sos gru­pos de apren­di­zaje (clase, asig­na­tura, grupo de alum­nos de una asig­na­tura, etcétera).
Apren­di­zaje de com­por­ta­miento social básico por parte de los alum­nos: qué puedo decir, qué puedo hacer, hasta dónde puedo lle­gar, etcétera.
Fases-del-aprendizaje-autorregulado
Es cierto que el APRENDIZAJE ADAPTATIVO no es el PERSONALIZADO, pero si que puede ayudar a él:

Aprendizaje de adaptación y de personalización para la mejora continua del desempeño de impacto y su ampliacion continuado. Aprender en un marco de conocimiento que se utiliza para identificar oportunidades de utilizar herramientas de conocimiento de gestión en áreas específicas – gestión de la información, la comunicación interna y externa, el aprendizaje de seguimiento y evaluación orientada a alentar las innovaciones y la experimentación – para mejorar la ejecución de un proyecto….

La investigación muestra que el método de enseñanza tradicional no contribuye al aprendizaje efectivo, y no utiliza el potencial de la tecnología (Jonassen, Norton & Wiburg, Sandholtz, Ringstaff, & Dwyer, McCormick & Scrimshaw2). De hecho, muchos creen que una buena herramienta puede ser inútil si no es integrada dentro de estrategias efectivas de enseñanza.

El aprendizaje debe ser activo para que sea más ameno , riguroso y atractivo. Realizar aprendizajes más activos…, profesores y estudiantes como socios en el aprendizaje pueden diseñar co-lecciones y estrategias de evaluación juntos. Ellos pueden usar la evaluación como aprendizaje para reflexionar sobre su aprendizaje como sucede, en lugar de esperar hasta que un examen o prueba de fin de año. Todo esto puede suceder con mayor eficacia cuando cada estudiante tiene la tecnología que permite acceder a los contenidos con un profesor que le ayude y guíe…

Tenemos que personalizar el aprendizaje para nuestros educadores y nuestros estudiantes …

La Evaluación para el aprendizaje (diferenciación) se produce durante todo el proceso de aprendizaje. Es interactiva…

Como vemos la evaluación se entiende de dos maneras: una, sería EVALUAR PARA APRENDER y la otra (en un nuevo paradigma) LA EVALUACIÓN ES EL MISMO APRENDIZAJE.
En la primera se realizan toda clase de pruebas para ver el “nivel” donde están los estudiantes, qué grado, cantidad, calidad de aprendizajes han asumido…
En la segunda aprendizaje y evaluación serían la misma palabra, es decir, tendrían el mismo significado, EVALUACION=APRENDIZAJE.

En entornos complejos, las personas que están más motivadas y por tanto aprenden y trabajan mejor mejor son los que realizan el trabajo y necesitan aprender “al momento”, casi siempre de manera síncrona, , que es por eso que necesitamos jerarquías débiles y redes fuertes. El trabajo de los profesionales de aprendizaje, en mi opinión, es ayudar a construir fuertes redes de aprendizaje.

 

La evaluación, ¿está en manos del sistema? ¿está en manos de los aprendices? ¿por qué?
Sería interesante leer algunos aspectos de la evaluación vista des de perspectivas no solo de contraste de conocimientos, si no de puntos débiles y fuertes para mejorar, o también vista des de el “error” como aprendizaje y no como elemento segregador….
Veremos que la educación de todos y para todos, se basa precisamente en eso, en una evaluación que la puedan realizar todos, pero sin que nadie sea superior ni inferior, si no con la misión de buscar una excelencia personalizada : https://juandomingofarnos.wordpress.com/2013/10/09/evaluar-es-person… Evaluar es personalizar los aprendizajes…! de Juan Domingo Farnós…
¿Qué les parece esta inferencia, este planteamiento?, por otra parte es un “escenario” con el que las TIC nos están ayudando, sin ellas sería casi imposible y aún estaríamos con los escribanos de la edad media.
Cuando se entregue la evaluación formal a los aprendices será el momento en que la educación se transforme (educacion disruptiva), y será entonces cuando aprendizaje y evaluación serán solo una cosa. Deben ser los aprendices quienes hagan este proceso, ya que los docentes no lo harán nunca porque son parte del sistema.
En cambio si utilizamos la evaluación como metodología de aprendizaje, pensaremos en la evaluación de los métodos activos los cuáles requieren el uso de herramientas de evaluación. No es fácil elegir a su / su herramienta (s) y esta elección debe ser siempre de manera pertinente (en relación con las competencias, habilidades, objetivos…. La elección de los instrumentos de medida es importante señalar y recopilar datos y recoger indicadores. Tardif (2006) ofrece nueve principios básicos para el desarrollo de un sistema de evaluación para los estudiantes adquiridas mediante el aprendizaje activo:
          1. Informar una progresión;
          2. Piense competencia;
          3. Determinar los recursos utilizados;
          4. Identificar los recursos disponibles;
          5. Identificar las situaciones;
          6. Documento de la trayectoria;
          7. Informe de la autonomía;
          8. Emplear múltiples criterios;
          9. Integrar las diferencias individuales.

 

Así mismo debemos hacernos hacernos las siguientes preguntas:
          a– ¿He reunido pruebas suficientes para afirmar que el estudiante progresa?
          b-¿Yo he elegido las herramientas para medir el progreso?
          c-¿He definido los criterios de éxito?
4-144009043867a97-c476-45f8-9353-bc970e184933
Estas cuestiones se refieren a los tres pilares (Tardif, 2006) en el que la evaluación del aprendizaje activo, obviamente no es la nuestra (es la de EVALUAR ES APRENDER) ; se encuentra en el corazón de la experiencia de aprendizaje : ¿cómo los alumnos son evaluados dando forma a su comprensión en el plan de estudios determinando su capacidad de progresar? Naturalmente yo creo que esto no sirve para nada, como ya he demostrado en múltiples ocasiones. Otra cosa es que los hábidos por “resistir” , lo cual sucede y mucho, sigan con sus evaluaciones segregadoras: de buenos y malos aprendices, de aprobados y sus pendidos, de los que superan cursos y de los que repitan…

Debemos buscar la mejor manera de que puedan aprender y apoyar lo que aprenden y su trabajo posterior

     La comprensión y habilidades en investigación sistémica, la acción y la interacción puede destinar los resultados del aprendizaje a través de su compromiso con el punto de vista y perspectivas de los demás, donde los aprendices puedan desarrollar apreciación crítica de la práctica de los sistemas y los sistemas de aprendizaje social, a partir de sus propias experiencias de cambio.

Los aprendices-profesionales de una amplia gama de dominios a través de actividades como debates y blogs en línea, se trabajan las ideas introducidas en lo que pretenden aprender en sus propias circunstancias y desarrollar su propia comunidad mediante la aplicación de investigaciones sistémicas relacionadas. En este proceso, se desafían a sí mismos, los demás y los autores como los diseñadores de proceso críticos de aprendizaje. Reflexionamos sobre lo que se aprendió por quién y cómo y con qué fines, asi mismo con quien podemos colaborar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Con los profesores:

a-instrucción… alinearse con los resultados previstos

b-identificación de las necesidades particulares de aprendizaje de los alumnos o grupos.

c-selección y adaptación de materiales y recursos.

d-creación de estrategias diferenciadas de enseñanza y oportunidades de aprendizaje para ayudar a los alumnos individuales para avanzar en su aprendizaje.

e-proporcionar información inmediata y orientación a los alumnos….

Los equipos docentes (clase docente)se pasan un gran tiempo mirando a una pantalla tratando de ponerse de acuerdo en una tarea de evaluación sumativa, o en las aulas de clase, cada trimestre realizando interminables sesiones de evaluación, cuyo objetivo de estas tareas de evaluación sumativa se supone que es para comprobar la comprensión, para ver cómo se ha desarrollado la comprensión de los estudiantes sobre los conceptos explorados durante una unidad de investigación.

Con ello cada una de estas sesiones puede haber ido a ninguna parte, y significa un error que existe en muchas escuelas hoy en día – es una talla única para todas las tareas de evaluación sumativa le informará sobre el nivel de comprensión de cada estudiante individual.

La evaluación de los aprendizaje, y ya entendemos que evaluar es aprender, se realiza siempre sobre patrones uniformizados emanados de curriculums preestablecidos y por tanto normatizados, pues bien, si usamos una evaluación computacional, “creando sistemas de software que se adaptan dinámicamente a la potencialidad cambiante de cualquiera de los recursos que se tengan en diferentes contextos, materiales de aprendizaje y sujetos de las acciones de aprendizaje…

Evaluación de como el aprendizaje (Personalización) se basa en la investigación sobre cómo el aprendizaje ocurre, y se caracteriza por lo que los alumnos deberán reflexionar sobre su propio aprendizaje y hacer ajustes para que puedan lograr una comprensión más profunda…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Para lograr una nueva manera de evaluación personalizada y adaptada a cada persona, tendremos que considerar en primer lugar la computadora como una herramienta cognitiva para participar con el alumno en las interacciones (los suyos y con otros) para construir una comprensión más completa más rica.“Como una herramienta cognitiva, el equipo permite al alumno exteriorizar su pensamiento, para enriquecerla, manipularla y cambiarlo, todo mediante la interacción con el o los modelos más conceptuales en el equipo en la forma de un diálogo (ya sea real y llevado a cabo con otros o en la cabeza del alumno) …

Los temas de investigación incluyen temas de control por parte aprendiz, las estrategias de adaptación de los usuarios, el aprendizaje con visualizaciones, el diseño de entornos de aprendizaje multimedia, y el apoyo de los alumnos en el uso de estos ambientes.

La”Adquisición de conocimientos con Multimedia” – también son una parte importante de este campo – se ocupará de la investigación fundamental con respecto a los procesos perceptivos y cognitivos implicados en el aprendizaje con multimedia.

¿Cómo podemos utilizar el potencial de los medios digitales para el aprendizaje cooperativo y el intercambio de conocimientos basados en la red?

Los Objetos de estudio son la adquisición de conocimiento mutuos en la enseñanza tradicional, y los escenarios de aprendizaje (por ejemplo, la educación en su clase), así como en los escenarios modernos con diferentes niveles cualitativos (por ejemplo, el intercambio de conocimientos en las comunidades virtuales). Los temas de mayor interés en este área son el conocimiento, un terreno común, encuadre la comunicación virtual por los scripts de interacción, la presencia social, y la construcción colaborativa del conocimiento compartido…

 

El articulo hace incidencia en el DOCENTE por encima del APRENDIZ, lo cual nunca nos llevará al APRENDIZAJE PERSONALIZADO, ya que éste si de algo depende es del CAMBIO DE ROLES, es decir, el APRENDIZ pasa a ser el responsable de su aprendizaje y de su educación, y los docentes (sistema) a ser los acompañantes del mismo, siendo incluso FACILITADORES, si los primeros se lo piden.

 

 
 transorme-capsis-nueva-experiencia-de-aprendizaje-para-facilitadores-de-innovacin-en-la-minera-3-638
Los programas exitosos generalmente comienzan identificando un problema educativo significativo que el personal de la facultad, si está dentro de la universidad de manera presencial o online… y el programa cree que se puede corregir con un cambio en el diseño del curso.
Diseña la estructura pedagógica. Si el problema que se identifica puede abordarse a través de la personalización, ¿de qué forma el curso apoyará a diferentes estudiantes de manera diferente? La respuesta tiene que ser más que solo “aprendizaje adaptativo”. Los programas exitosos identifican oportunidades en el diseño del curso para mejorar el apoyo individual para los estudiantes, que sería lo que se viene haciendo y que el ARTICULO promueve por el cambio con una APRELICACION (algoritmo), qu buscamos nosostros para que los aprendices puedan aprender de manera AUTÓNOMA y por si mismos, bien de manera personas o social.

 Incluso las empresas de MICROAPRENDIZAJES, COURSERA, UDACITY, EDX etc… lo que hacen es promover cursos individualizados, nunca personalizados ya que dan sus BADGES en base a aprendizajes estandarizados, no personalizados y no se mueven por medio de una EDUACION ABIERTA, INCLUSIVA, UBICUA (Farnos 2000…) sino por principios indiovidualizados propios del CONECTIVISMO, eso si, con características a corto plazo ….

 
Si hablamos de integras las TIC en el aula, necesitamos seguir los principales principios metodológicos y conocer las diversas estrategias didácticas que podemos aplicar para transmitir nuestros conocimientos al alumnado.
El objetivo de esta sección es que el profesor comprenda el papel de las TIC tanto como un sistema mediante el cual se lleven a cabo los diversos principios metodológicos, como recurso básico para aplicar cada una de las estrategias didácticas de enseñanza:
Metodología General
Estrategias Didácticas:a-Método Expositivo

b-Dinámicas de Grupo
c-Simulaciones
d-Individualización
ESTRATEGIAS DIDÁCTICAS – Método expositivo:
Este método está centrado básicamente en la comunicación unidireccional del profesor con el alumno. El profesor enseña, mostrando los contenidos a aprender, exponiéndolos, para que el alumno los aprenda mediante la escucha atenta y la toma de notas.
Las características de este método son: predominio de la actividad del profesor, el proceso didáctico consiste en enseñar, predomina la finalidad informativa, la mayor parte del saber consiste en transmitir temas y el alumno se limita a memorizarlos.

 VENTAJAS DIDÁCTICAS- INCONVENIENTES CON EL USO DE LAS TIC

a-Promueven pensamiento crítico y lógico.

b-Permiten la interacción .

c-Mejoran capacidades lectoescritoras.

d-Fomentan el espíritu investigador.

d-Puede diluir las responsabilidades

e-Precisan de  un modelo de evaluación con mayor control de variables.

f-El docente debe tener experiencia previa, aunque lo importante es que deje al aprendiz la responsabilidad de los procesos de aprendizaje.

 
 ventajas-y-desventajas-de-las-tic-en-la-educacin-inicial-dhtic-9-638
ESTRATEGIAS DIDÁCTICAS – SIMULACIONES: Enseñar por modelos que reflejan la realidad
La práctica real es la mejor manera de asimilar los contenidos y de comprobar las teorías. Ver y manipular los hechos o el mundo físico o mental no siempre es posible.
Cuando se precisa aprender y no podemos hacerlo en el mundo real simular éste puede ayudar a comprender y aprender con eficacial.

 

 

 

VENTAJAS DIDÁCTICAS E INCONVENIENTES CON EL USO DE LAS TIC

a-Permiten experimentar diversos resultados.

          b-Mejoran la comprensión de los contenidos.
          c-La interacción con el contenido permite un mayor análisis y valoración de la formación
          d-Es preciso asumir el modelo y participar activamente.

          e-El planteamiento tiene que ser preciso y conocido previamente por los participantes

Este recurso es ideal para la simulación ya que pone a disposición prácticamente todas las posibilidades de experiencias de manipulación de variables y de presentación de contenidos, usando todos los medios audiovisuales (sonido, imagen, texto) e interaccionando con estos.

ESTRATEGIAS DIDÁCTICAS – E-PERSONALIZACION: Aprender de acuerdo con las características individuales.
Esta metodología se basa en los principios de actividad, responsabilidad y autocontrol del alumno. No significa enseñar individualmente, sino poner la educación en función del hecho diferencial del alumno (aptitudes, capacidades, personalidad y entorno específico) y de sus posibilidades de aprendizaje a partir del análisis y valoración de las mismas.
VENTAJAS DIDÁCTICAS e INCONVENIENTES
USO DE LAS TIC
1-Los contenidos se ajustan a las características personales del alumno.2-La evaluación tiene en cuenta las variables personales.

3-El proceso de comprensión y asimilación se centra en lasposibilidades reales de cada alumno.

4-Compaginar enseñar al grupo-clase con la heterogeneidad de capacidades precisa un sistema complejo.

5-La eficacia del aprendizaje entre iguales se pierde si no se administra adecuadamente, ajustando el modelo a un planteamiento de intercambio de conocimientos.

6-El control del progreso es complicado.

 Este recurso es idóneo para el trabajo personalizado..

Permite ajustar la respuesta educativa a los niveles de partida de los alumnos. Conocer su progreso y valorar los resultados de su propio aprendizaje. Sin olvidar que la aplicación precisa también cambios metodologícos en la concepción del propio sistema de enseñanza-aprendizaje.

La web ofrece la tecnología perfecta y el medio ambiente para el aprendizaje individualizado porque los alumnos puede ser identificada, el contenido se puede personalizar específicamente, y el progreso del alumno puede ser monitoreado, apoyado y evaluado. Tecnológicamente y técnicamente, los investigadores estamos haciendo progresos hacia la realización del sueño del aprendizaje personalizado con la tecnología de objetos de aprendizaje (para algunos adaptativos, para nosotros, nada más lejos de la realidad, no hay nada de adaptación, si no de personalización, que no es lo mismo). Sin embargo, dos consideraciones importantes están siendo ignoradas o pasadas por alto en el cumplimiento del sueño de personalización.

La “adaptatividad” es el ‘ajuste de una o más características del entorno de aprendizaje’. Estas acciones adaptativas tienen lugar en tres áreas distintas:

          A- Apariencia/forma: Cómo se muestran al alumno las acciones de aprendizaje, como contenido, incorporación de texto, gráficos o videos, etc. La mayoría de las plataformas adaptativas de hoy día lo denominan “consumo de contenido” y esperan que el conocimiento se adquiera simplemente leyendo el contenido.

          B- Orden/secuencia: Cómo se ordenan y se bifurcan las acciones de aprendizaje según el progreso del alumno, como las rutas de aprendizaje.
          C- Orientación hacia el objetivo/dominio Las acciones del sistema que conducen al estudiante hacia el éxito. Esto permite que se realicen cambios según los resultados óptimos de aprendizaje, el grado de dificultad y el creciente nivel de conocimientos o aptitudes del alumno.
entornos
 

 

 

 

 

 

Una consideración que falta se refiere a una persona en su totalidad la comprensión acerca de las fuentes psicológicas clave que influyen en cómo las personas quieren y tienen la intención de aprender en línea. Las soluciones convencionales, principalmente cognitivas (que se centran en cómo el proceso aprendices, construir y almacenar conocimiento) ofrecen una visión restringida de cómo las personas aprenden y demasiado a menudo conducen a soluciones inestables o ineficaces de aprendizaje en línea. Una persona en su totalidad incluye emociones e intenciones como factores críticos en el proceso de aprendizaje. También falta la integración de los fines de instrucción, los valores y las estrategias en el diseño, desarrollo y presentación de contenidos (objetos).

La Personalización puede tomar muchas formas, ya que se adapta el contenido, la práctica, la retroalimentación, o de dirección para que coincida con el progreso y el rendimiento individual. Por ejemplo, dos personas que utilizan la misma instrucción al mismo tiempo pueden ver dos conjuntos completamente diferentes de los objetos de aprendizaje. El mayor beneficio de la personalización de aprendizaje es la capacidad para hacer más fácil la instrucción compleja, presentando sólo lo concreto que será útil o aceptado por cada uno. juandon

Si queremos que sea otra forma de educación, tanto por las vías más formales y “formalizadoras”-es decir, a partir de estandares aceptados como los Scorm-, como en una formación más informal y disruptiva basada más en aprendizajes invisibles y naturales, propios de la misma sociedad.

¿Por qué sucede esto?

Las razones para el traslado varían mucho, pero a menudo están conectadas:

A- el deseo de mejorar la calidad de la enseñanza en todas sus etapas, en las grandes universidades de investigación, existe relativamente poca interacción significativa o “profunda” entre el instructor y por lo menos la mayoría de los estudiantes..

          B- captura de lecturas y ‘volteado’ clases( Flipped learning) una vez que se registra una conferencia, se plantea la cuestión de por qué los estudiantes tienen que verlo en directo. Clases Flipped requieren de los estudiantes a ver la conferencia grabada primero y luego venir a la clase de discusión y otras actividades relacionadas con él…
          C- como instructores utilizamos cada vez más los sistemas de gestión de aprendizaje para apoyar su enseñanza en el aula, hay una creciente conciencia entre los profesores y los estudiantes en aprender “algunas cosas” igual de bien o mejor en línea como en la clase, por lo que los instructores están más preparados para un movimiento más sistemático en aprendizaje híbrido…
          D- la necesidad de una mayor flexibilidad, incluso para jóvenes, estudiantes a tiempo completo, que suelen tener empleos a tiempo parcial y por lo tanto a menudo tienen dificultades para hacer una clase cuando choca con su trabajo.
 —Nombre-Reconocido Personalización – personalización Nombre-reconocido es simple y fácil de implementar. Esta estrategia es útil y de gran alcance porque la mayoría de la gente valora el ser reconocido como un individuo. Por ejemplo, el nombre del alumno puede aparecer en las actividades de instrucción o anteriores o logros que han sido recogidos y almacenados posteriormente se pueden presentar cuando sea apropiado.
Describe a sí mismo Personalización – personalización auto-descrita permite a los estudiantes, (por medio de cuestionarios, encuestas, formularios de inscripción, y los comentarios) para describir las preferencias y atributos comunes. Por ejemplo, los estudiantes pueden tomar un examen previo al curso para identificar las habilidades existentes, preferencias o experiencias pasadas. Posteriormente, las opciones y las experiencias de instrucción aparecen en función de las respuestas que el alumno proporcionada.
—Segmentado Personalización – personalización segmentado utiliza datos demográficos, los atributos comunes, o encuestas de poblaciones de grupo o segmento de aprendizaje en grupos más pequeños, identificables y manejables. Por ejemplo, los estudiantes que comparten un trabajo común del título, clase, o trabajar en un determinado departamento recibirían el contenido basado en las normas prescritas, que apoyarían las necesidades de aprendizaje y rendimiento para su grupo segmentado.—Cognitiva basada en la Personalización – personalización basada en cognitiva utiliza la información sobre los procesos cognitivos, estrategias y capacidad para presentar contenidos específicamente dirigidos a tipos específicos (definidos cognitivamente) de los alumnos. Por ejemplo, los estudiantes pueden optar por utilizar una opción de audio, ya que prefieren escuchar el texto en vez de leerlo. O bien, un alumno puede preferir la presentación del contenido de una forma lineal, en lugar de una presentación sin secuencia con hipervínculos. Este tipo de personalización funciona con algoritmos más complejos que los tipos anteriores y es capaz de factorizar los atributos en el alumno en cada interacción. Esta estrategia funciona mediante la recopilación de datos, seguimiento de la actividad de aprendizaje, comparando la actividad con otro comportamiento que aprende, y predecir lo que el usuario desea hacer o ver a continuación.

Toda persona ejerce un aprendizaje Personalizado -Toda persona personalización utiliza orientaciones de aprendizaje. Esta estrategia apoya el complejo conjunto de fuentes psicológicas profundas (además de las prescripciones basadas en cognitivas convencionales) impactando diferencias en el aprendizaje y el rendimiento. Esta estrategia de personalización hace predicciones sobre la entrega de contenido desde una perspectiva integral de la persona. No sólo ofrece contenido para ayudar a los estudiantes a alcanzar los objetivos de aprendizaje, sino que también intenta mejorar la capacidad de aprendizaje en general y mejorar las relaciones de aprendizaje en línea. A medida que el individuo aprende, el sistema también se entera, ya que recoge datos, un seguimiento del progreso, y compara las respuestas y los patrones comunes para mejorar las respuestas (es decir, se hace más preciso con el tiempo). En su forma más sofisticada, toda persona personalización requiere la personalización en tiempo real utilizando la tecnología inferencial para modificar las respuestas a un alumno en base a un esquema de estudiantes dinámica que está cambiando a lo largo de la experiencia de aprendizaje.

 

 

 

 

Los aprendices que realizan sus aprendizajes están generalmente auto-motivados en situaciones de aprendizaje (orientado a tareas, proyectos, orientado a aplicaciones a mano) que les interesan. De lo contrario, buscan recompensas extrínsecas para lograr los objetivos que parecen tener menos valor y quizás requerir más esfuerzo a continuación, inicialmente están dispuestos a comprometerse. Ellos pueden reconocer claramente el cumplimiento de los objetivos declarados , para obtener el grado, la racionalización de los esfuerzos de aprendizaje, y evitando pasos exploratorios más allá de las exigencias de la situación y la tarea de aprendizaje, se compadecen con su grado de interés en el objetivo declarado. Toman el control y la responsabilidad de su aprendizaje, pero a menudo dependen de otros para la motivación, la fijación de objetivos, como entrenador, horarios y dirección. Sin embargo, ellos pueden auto-motivarse y ejercer un mayor esfuerzo y la excelencia personalizada.

En contraste con los alumnos de transformación, los alumnos que realizan innovaciones son a corto plazo, los detalles, los estudiantes orientados a la tarea (menos pensadores holísticos o grandes-imágenes), se toman menos riesgos con objetivos desafiantes o difíciles, cometen menos esfuerzo, se centran en los grados y recompensas, y se alegre conseguir un menor cada vez que las normas se establecen por debajo de sus capacidades. Son más cómodos, las relaciones interpersonales de entrenamiento, y se basan en apoyo externo, los recursos y la interacción para realizar una tarea. En contraste con los alumnos que cumplen dichos requisitos, estos alumnos tienen habilidades más sofisticadas, cometen un mayor esfuerzo para alcanzar las metas de nivel superior, y prefieren más sofisticados entornos de aprendizaje y rendimiento con el entretenimiento interacción que crea el esfuerzo progresiva, el interés, la competencia, la diversión y metas alcanzables.

 Desafortunadamente, los esfuerzos actuales de diseño de objetos de aprendizaje han evitado problemas críticos de diseño instruccional, probablemente debido a las normas, estrategias y directrices para el aprendizaje personalizado siguen siendo conceptos difusos para algunos. Como resultado, la necesidad de un marco de instrucción mostrando la forma de presentar los objetos de aprendizaje para alcanzar los objetivos de instrucción está siendo ignorado o pasado por alto. Esta situación es comparable a la construcción de una casa sin un plano. Dos preguntas tienen que hacerse. ¿Cómo se pueden presentar objetos de aprendizaje de una manera formativa válida si la presentación no se guía por la planificación adecuada, el aprendizaje y la información de instrucción?
SBReadResourceServlet

 

 

 

 

 

 

 

 

Más importante aún, ¿cómo se puede concebir el diseño y desarrollo de objetos de aprendizaje sin el panorama más amplio de cómo deben ser utilizados o presentan instruccionalmente? Wiley (1999) sostiene que “mientras que la corriente metadatos de objetos líder es capaz de facilitar la reutilización a nivel de imagen prediseñada de instrucción, la pobreza de la información de diseño de instrucción sugiere que es incapaz de alcanzar el objetivo más digno de la automatización de la construcción y entrega material del individualizada, instruccionalmente significativa de los objetos de aprendizaje individual.

Para ser efectivo, los objetos de aprendizaje deben ser diseñados para existir en entornos que se ocupan de las fuentes únicas de diferencias en el aprendizaje y el éxito de influencia. Más específicamente, deben emular con experiencia, capacidad intuitiva del instructor para reconocer y responder a cómo las personas aprenden de manera diferente y creativa fomentar el interés, el valor, agradable, y más exitoso de aprendizaje, independiente. Si queremos hacer frente al desafío de Cronbach de mejores ambientes de aprendizaje, entonces tenemos que aprender a presentar los objetos que proporcionan “para cada individuo el tratamiento [ambiente personalizado] que puede adaptarse con mayor facilidad” para la mejor recompensa.

Los objetos de aprendizaje son de hecho una buena idea, pero siempre y cuando les falta el valor de instrucción, que no serán capaces de utilizarlos de manera efectiva. Desde un punto de vista práctico y técnico, los estándares de metadatos comunes definen lo que necesita ser recogida y almacenada para proporcionar información descriptiva sobre un objeto de contenido de datos. El resultado es una especificación de objeto de metadatos de contenido (por ejemplo, que muestra el título, autor, y una descripción para cada objeto). Los estándares de metadatos teóricamente deben permitir también el uso adecuado de un objeto de contenido como un objeto de aprendizaje. Sin embargo, los objetos de aprendizaje tienen importantes objetivos de instrucción incrustadas y, si no estamos proporcionando información instructiva en los metadatos, lo único que tenemos es un objeto de contenido. Si hacemos caso de las cuestiones clave de instrucción, ¿cómo podemos utilizar con éxito los objetos de aprendizaje para el aprendizaje?.

El sueño de entregar el aprendizaje personalizado utilizando objetos de aprendizaje que se ajusta al tiempo real, en cualquier lugar, en cualquier momento, justo suficientes necesidades del estudiante está a punto de convertirse en una realidad. Hoy en día, junto con muchos desarrollos importantes en la psicología de la instrucción, estándares abiertos, lenguajes de marcas estructuradas para la representación de datos interoperables, y el cambio de control de flujo de instrucción desde el cliente al servidor, una base totalmente nueva está haciendo realmente personalizado de aprendizaje en línea . El beneficio más evidente de estas innovaciones es la creación de una ecología de aprendizaje que comparte recursos de grandes depósitos de contenidos en los objetos de aprendizaje que se comparten de forma individual, ampliamente, y de forma más económica.

Está claro que debemos ser INTEROPERABLES, no queda otro remedio, lo malo es que nunca antes lo hemos hecho, lo bueno, en cambio, es que debemos hacerlo si o si, por tanto lo vamos a hacer bien se mire como se mire.

El aprendizaje es tarea cognitivamente es decir, compleja, lo suficiente como para requerir la cooperación y por lo tanto el uso efectivo de una memoria colectiva de trabajo.

Simplemente colocando los estudiantes en un grupo y una tarea asignándoles que no garantiza que va a trabajar juntos, se involucran en procesos efectivos de aprendizaje colaborativo, y / o alcanzan resultados positivos de aprendizaje. El aprendizaje colaborativo puede proporcionar una oportunidad para superar la memoria de trabajo individual y sus limitaciones. Colaborando las personas pueden invertir menos esfuerzos cognitivos como estudiantes que trabajan y aprenden solos. El procesamiento de información se puede dividir a través de un tanque más grande de la capacidad cognitiva (F. Kirschner) y por tanto tener una ventaja importante de DISTRIBUCIÓN.

Sin embargo, los estudiantes que colaboran deben invertir esfuerzos cognitivos adicionales para comunicar la información con ellos y con sus acciones de coordinación. Las personas que trabajan por sí solos no tienen que invertir; Es decir que hay costos de transacción (Ciborra y Olson, 1988). y en base a esto, sólo cuando una tarea es demasiado compleja para un solo aprendiz individual para llevar a cabo su limitada capacidad de procesamiento, se puede ampliar mediante el aprendizaje en cooperación con los demás. (COOPERACIÓN, nunca COLABORACIÓN), por tanto más creativa, divergente y no predecible.

Los procesos cognitivos y la información son necesarios para el aprendizaje efectivo de consenso y de manera eficiente entre los miembros del grupo cooperativo.

El intercambio de información es fundamental para los miembros de grupo que tiene forma colectiva utilizando los recursos de información disponibles. Para maximizar el intercambio de información, los miembros del equipo, de la comunidad de aprendizaje.. tienen que ser dependientes entre sí para llevar a cabo con éxito y completar una tarea, por lo que deberán estar al tanto de unos a otros conocimientos y experiencias, para rendir cuentas, visualizar y evaluar el esfuerzo que invierten., o sea, tienen que ofrecer oportunidades para estimular y facilitar el intercambio y la utilización de los pensamientos y los procesos de los miembros del grupo si se utilizan los medios de comunicación de manera eficaz y eficiente.

Si tenemos un entorno multimedia que proporcione las herramientas necesarias para una comunicación efectiva y eficiente en la tarea que están realizando, y la coordinación y regulación de los procesos que intervienen en la realización de las tareas, MINIMIZARÁ las actividades TRANSACCIONALES..

La colaboración es una actividad compleja requiere que los estudiantes interactuen con los miembros de su grupo en dos espacios dialógicos, el espacio de contenido (es decir, la comprensión de conjunto – a un nivel profundo – ) y el espacio relacional (es decir, establecimiento y mantenimiento para asegurar la comprensión compartida y el bienestar de los miembros del grupo). Esto requiere que los aprendices regulen su propio aprendizaje (autorregulación), el aprendizaje de uno al otro (corregulación), y el aprendizaje de equipo (regulación compartida socialmente) . En base a esto será eficaz, eficiente y agradable si el entorno multimedia proporciona a los miembros del grupo, con las herramientas para participar en una interacción significativa, compartir eficacia y eficiencia según sus recursos cognitivos.

Los aprendices toman la carga del aprendizaje y hábilmente adaptados a las nuevas tareas y situaciones de aprendizaje autorregulan y participan en fases interrelacionadas, como un horno de estudio: la definición de la tarea, el establecimiento de objetivos y el establecimiento de planes conforman dispositivos tácticos y la adaptación del proceso. En raras ocasiones la regulación de aprendizaje es una tarea solitaria; postularemos que siempre implica contexto social, la interacción o el apoyo en un momento u otro .Con el fin de tener éxito en las tareas tanto en solitario como en colaboración, los estudiantes necesitan desarrollar habilidades que implican estrategias de habilidades de autorregulación, corregulación y la regulación compartida socialmente. Hasta la fecha los estudios empíricos-han considerado muy pocas tesis de las tres formas de regulación en el tiempo (corregulación)

Dado que el objetivo de toda educación es que deberíamos hacer que el aprendizaje no eficaz, el eficiente y agradable, construya ambientes personalizados y socializadores, deban ser diseñados y desarrollados para cumplir con los principios que deseamos y necesitamos aprender……

 

plataforma-4

 

 

 

 

 

 

 

Tecnológicamente, los investigadores estamos haciendo un rápido progreso hacia la realización del sueño de aprendizaje personalizado con arquitectura de objetos y la tecnología adaptativa. Sin embargo, dos elementos clave aún deben ser abordados en el desarrollo y uso de objetos de aprendizaje personalizado. La primera es una comprensión integral de la persona de cómo los individuos quieren y tienen la intención de aprender. Principalmente soluciones de aprendizaje cognitivo (es decir, aquellos cuyo objetivo principal es el proceso de cómo los alumnos y construir conocimiento) ya no son suficientes. El segundo elemento clave es la falta de consideración de las cuestiones de instrucción en la presentación dinámica de objetos de aprendizaje. Cuando diseñamos los objetos de aprendizaje con solamente un tipo universal de aprendiz en cuenta o sin orientar su uso educativo de nivel superior que nosotros no intencionalmente conjunto de los alumnos a la frustración y el posible fracaso.

Lo importante no serán los objetos de aprendizaje, si no las propias personas que no solo serán capaces de producir de manera personalizada, si no que recibirán de la misma sociedad a la que aportan sus diversidades, un retorno también único e intransferible, por tanto, PERSONALIZDO…

¿Habéis comprendido si el aprendizaje adaptativo equivaldría al personalizado.?

Juan Domingo Farnos

Los procesos han superado los objetivos! (Educación Disruptiva)

juandon

autonomo-responsab-limitada

Ahora los aprendices pueden tener acceso gratuito al contenido de múltiples fuentes a través de Internet. Pueden elegir alternativas, incluyendo interpretaciones, áreas de interés, e incluso fuentes de la acreditación. Tienen herramientas, tales como teléfonos móviles y cámaras de vídeo, para recopilar ejemplos y datos numéricos se pueden editar, almacenar y utilizar en el trabajo del estudiante. Por lo tanto, la estricta gestión de un plan de estudios preparado sobre la base de un contenido limitado elegido por el personal de entrenamiento se vuelve menos significativa. Por tanto, el énfasis se traslada a la decisión de lo que es importante o relevante, tanto en el material para las necesidades del estudiante o un estudiante individual.

Es probable que los estudiantes en una “clase” tendrán múltiples necesidades diferentes.(aprendizaje personalizado) En el marco de los objetivos de aprendizaje, los enfoques más flexibles para la selección del contenido, entrega, evaluación y otros factores comienzan a emerger. Algo igualmente importante es el desarrollo de los estudiantes que toman la responsabilidad de su propio aprendizaje, a ser abordado como una habilidad para enseñar y aprender.

Este enfoque se opone a la capacitación del personal para dar la espalda a la selección y transmisión de información en grandes bloques o partes (como es el caso en una exposición de un profesor de una hora) para guiar a los estudiantes y estudiantes para encontrar, analizar, evaluar y aplicar la información que es relevante para un tema específico. La “relevancia” se convierte en negociable entre la formación del personal y los estudiantes. De hecho, el papel del intercambio de capacitación del personal en este contexto sea más que de una facilitación del personal, que tiene menos control sobre dónde y cómo tiene lugar el aprendizaje y que a menudo debe iniciar las negociaciones sobre cómo exactamente el contenido.

El Aprendizaje digital puede dejar una “huella” en la forma de contribuciones permanentes de los estudiantes en la discusión en línea y electrónica con PORTFOLIOS de trabajo con la recogida, almacenamiento y evaluación de las actividades de multimedia en línea «alumno o estudiante. ‘s de revisión por pares involucra a los estudiantes en el examen de su trabajo conjunto, proporcionando información valiosa que se puede utilizar para documentar la revisión y promover una mejor comprensión de los temas. (LA EVALUACIÓN ES RESPONSABILIDAD DE LOS APRENDICES y deja de ser solo un aprendizaje más a ser EL MISMO APRENDIZAJE.

Las analíticas de aprendizaje se desarrolla para que este estudiante monitoreo aprendizaje más fácil y escalable, como lo demuestran sus actividades digitales. Esta retroalimentación analítica provistos a los aprendices puede continuar durante todo el curso y dar lugar a un diagnóstico temprano que permita a los estudiantes a enfocarse en sus debilidades en algunas áreas , siendo la evaluación formativa y formadora, la verdadera evaluación. (LOS PROCESOS HAN SUPERADO LOS OBJETIVOS)

La accesibilidad de estas demostraciones de aprendizaje ofrece muchos beneficios, tanto para los estudiantes como para los profesores, en comparación con las formas tradicionales de evaluación. También trae nuevos desafíos para el tipo de aprendizaje para evaluar, apoyo a los estudiantes en relación con el uso de la tecnología para las manifestaciones refinadas de aprendizaje, así como los problemas de seguridad en términos de exámenes. Los estudiantes no están confiados y con experiencia en su uso de la tecnología para el aprendizaje y la evaluación según lo indicado por sus embarques continuos de mensajes de texto.

Aunque siempre hay unos alumnos de minorías y estudiantes que son completamente capaces de gestionar su propio aprendizaje y también una larga historia de auto-aprendizaje en la educación no formal de adultos, los acontecimientos recientes, tales como el curso Línea abierta ( MOOC ) proporcionan muchos más alumnos y alumnos potenciales apoyo y estímulo para el aprendizaje autodirigido y no formal. La disponibilidad de los recursos educativos abiertos libres, combinados con las redes sociales, permite a un gran número de alumnos y estudiantes a acceder al conocimiento y sin la necesidad de cumplir con los requisitos de admisión establecidos por las instituciones educativas a seguir un conjunto de cursos o tenga su instructor o entrenador personal. Corrección computarizada la discusión entre pares y la evaluación por parte del gobierno es proporcionar a los estudiantes el apoyo y la retroalimentación sobre su aprendizaje.

Estas iniciativas se encuentran todavía en las primeras etapas de su desarrollo, y se necesitan más experimentación y evaluación. Pero es probable que las oportunidades de aprendizaje como autodidacta y no formal en línea tendrán un cada vez más importante en el sector de la educación.

Tendencias comunes o factores subyacentes a estos desarrollos.

Un paso hacia la apertura de aprendizaje, lo que hace que sea más accesible y flexible. El aula no es el único centro de aprendizaje, basado en el suministro de información en una conferencia.
El aumento del poder DE RELACION entre profesores y alumnos de intercambio de personal. Esto es evidente como una evolución del papel de la maestra hacia un mayor apoyo y la negociación sobre el contenido y los métodos empleados, y un enfoque en el desarrollo y apoyo de la autonomía de los estudiantes. Para los estudiantes, esto puede significar un énfasis en apoyar a los estudiantes entre sí utilizando los nuevos medios sociales, la revisión por pares, grupos de discusión, e incluso grupos de estudiar con la guía y apoyo y retroalimentación de los especialistas de contenido.
El uso creciente de la tecnología, no sólo para la prestación de la educación, sino también para apoyar y ayudar a los estudiantes y brindarles nuevas formas de evaluación.

Es importante tener en cuenta sin embargo, que estos están surgiendo tendencias educativas. Necesitamos más experimentación, la evaluación y la investigación para identificar a los que tienen un valor duradero y un efecto permanente en el sistema. Nuestro objetivo es comenzar la conversación sobre estas y otras tendencias, que han experimentado las personas que trabajan en el campo de la educación superior.

La tecnología nos permite APRENDER de manera diferente y respondemos a las necesidades de los nuevos y viejos. Además, ayuda a estimular la innovación en la enseñanza y el aprendizaje. Pero en última instancia, las decisiones deben tomarse sobre la mejor manera de utilizar la tecnología, y con qué fines. Esperamos que la lectura de este documento iniciará un debate que nos conducirá a una mejor comprensión de la nueva pedagogía…

JUANDON

 

Open interfaces in innovative learning… (transferir aprendizajes personalizados)

juandon

openbci

Un gran nombre de recursos educatius ja està disponible a la web per recolzar tant l’aprenentatge de l’aula regular i l’aprenentatge en línia. No obstant això, l’abundància de contingut disponible produeix almenys dos problemes: com ajudar els estudiants a trobar els recursos més apropiats, i la forma de fer-los participar en l’ús d’aquests recursos i beneficiar-se’n.

L’aprenentatge personalitzat i social s’han suggerit com a possibles mètodes per fer front a aquests problemes. El nostre treball ha d’anar dirigit en intentra combinar les idees d’aprenentatge personalitzat i social. Haurem d’introduir  innovadores interfície basadaeen webs que ajude els aprenents a trobar els recursos més rellevants en una gran col · lecció de preguntes d’autoavaluació i exemples de programació.

També presentarem els resultats d’altres estudis, d’altres pràctiques ja experimentades  en una classe de pregrau, masters… Les dades ens revelaran l’impacte motivacional de la guia social personalitzada proporcionada pel sistema en el context de destinació. La interfície encoratjarà els estudiants a explorar més recursos educatius i els motivarà a fer una mica de treball per davant de la programació del curs.

L’augment de la diversitat dels continguts explorats milloraran l’èxit de la solució de problemes dels estudiants. Una anàlisi amb més profunditat del mecanisme d’orientació social, revelarà el grau en que  que es basarà en el comportament que conduirà als punts  forts del estudiants, que descobriran els recursos més rellevants i  crearan camins per als estudiants més febles per a seguir.

Els resultats d’aquesta mena d’estudis demostraran que els estudiants estan més compromesos amb el sistema: passaran més temps a la feina amb preguntes d’autoavaluació i exemples anotats, intentaran més preguntes, i aconseguiran majors taxes d’èxit en respondre-hi.

En aquests tipus de treball “formal” amb interfícies personalitzades  podem penetrar en l’aprenentatge multi-tasca-personalitzat, en el que hi ha aproximadament dos enfocaments per al descobriment de les representacions.

El primer és descobrir les representacions pertinents de tasques, és a dir, aquelles que de forma compacta representen solucions a tasques particulars. El segon és descobrir les representacions pertinents de domini, és a dir, els que representen de forma compacta el coneixement que roman invariant a través de moltes tasques.

Podem proposar un nou enfocament d’aprenentatge multi-tasca que captura el coneixement de domini corresponent al aprendre les funcions de conformació basats en potencials, que augmenten la funció de la recompensa d’una tasca amb recompenses artificials.

Ens dirigim a dues qüestions fonamentals que es plantegen quan es deriven funcions potencials. La primera és quin tipus de funció objectiu la funció potencial ha aproximar, proposem tres d’aquests objectius i demostrar empíricament que quin és el millor depèn críticament dels paràmetres de domini i d’aprenentatge. La segona qüestió és la representació de la funció potencial.

Introduïm  la noció de -pertinència, la rellevància esperada d’una representació en una seqüència de mostres de tasques, i argumentarem que es tracta d’una definició unificadora de la rellevància de la que tant treball i la pertinència de domini són casos especials.

Es demostra formalment que, sota certs supòsits, -la rellevància convergeix monòtonament a un punt fix i augmenta l’aprenentatge, i l’ús d’aquesta propietat per obtenir selecció de característiques mitjançant extrapolació de pertinència , obre un nou algoriste de selecció de funció.

Podrem analitzar com un agent davant d’una seqüència de tasques pot explotar millor la seva experiència amb les tasques anteriors per accelerar l’aprenentatge de noves tasques, mitjançant dos enfocaments complementaris. En primer lloc, mitjançant l’extracció de coneixement a partir d’aquesta experiència d’una manera que pot ser aprofitat pels algoritmes d’aprenentatge, i en segon lloc, en descobrir de forma automàtica bones representacions perquè el coneixement, per exemple, un subconjunt de característiques sensorials de l’agent.

Considerem un aprenentatge per reforç (RETROALIMENTACIÓ) en el qual els agents aprenen les polítiques de control, és a dir, les assignacions dels estats a les accions, per als problemes de decisió seqüencial basat en la retroalimentació en forma de recompensa. Normalment, l’agent tracta d’estimar el valor d’un estat sota una política determinada com la suma de les recompenses futures, o el retorn, es pot esperar en virtut que la política.

Tradicionalment, l’objectiu ha estat la convergència de la política òptima, el que maximitza la rendibilitat esperada. No obstant això, el retorn esperat en línia (volta contret mentre que l’agent és l’aprenentatge i la interacció amb el medi ambient), en lloc de la convergència, és sovint més important. Per poder guiar l’estratègia d’exploració de l’agent, l’aplicació del coneixement abans de la tasca és una eina per millorar la rendibilitat en línia.

En l’aprenentatge de transferència, el coneixement previ es deriva de les tasques anteriors vist per l’agent o altres agents. Més específicament, l’aprenentatge de transferència té com a objectiu millorar el rendiment en un conjunt de tasques de destinació mitjançant l’aprofitament de l’experiència d’un conjunt de tasques d’origen. És clar que les tasques de destinació han d’estar relacionats amb les tasques de base per a la transferència a tenir un benefici esperat. En reforç de la multi-tasca d’aprenentatge, aquesta relació es formalitza a través d’un domini, una distribució en les tasques de les que les tasques d’origen i destinació es dibuixen de forma independent .
Tanmateix, la relació pot venir en diferents formes. haurem de descobrir de l’estructura de representació compartida entre les tasques i el coneixement capturat per aquesta estructura.
 Sempre les experiències personalitzades  estimulen les activitats mentals que condueixen a un aprenentatge significatiu, es tracta d’un aprenentatge actiu. Mentalment aprenentatge actiu d’idees i d’habilitats es presenten en una àmplia varietat d’activitats de pensament estimulant, que van des de l’aprenentatge directe (de les idees que s’expliquen en un web pàgines, llibre, conferència, vídeo, televisió o programa de ràdio, …) per a l’aprenentatge per descobriment (com en fer un experiment i després tractar de descobrir les seves pròpies explicacions pel que s’ha observat), o en projectes de disseny i d’altres tipus de la resolució de problemes en què l’aprenentatge no pot ser definida com directe o descobriment. Totes aquestes activitats de pensament estimulant pot produir un aprenentatge actiu, ja que l’activitat mental educativament productiu pot passar – amb o sense activitat física en què es “fa” alguna cosa – en una àmplia varietat d’experiències mentalment actiu.
Anotarem en el post…..
… algunes descripcions introductòries de les modernes teories de “aprenentatge actiu”:
• Una introducció a les teories sobre Aprenentatge i cognició és de Joyce Alexander de vista general resums de les teories de l’aprenentatge, el conductisme, el processament cognitiu de la informació, l’aprenentatge significatiu de recepció, el ​​desenvolupament cognitiu i el constructivisme.
Aprenentatge-Teories de vista general té resums de 5 paradigmes (conductisme, cognitivisme Constructivisme, Design-Based, Humanisme) i dotzenes de teories
• El Centre d’Ensenyament de la Universitat de Vanderbilt resumeixi les idees clau sobre Teoria Pedagògica en 4 pàgines: Taxonomia de Bloom, Com Aprèn la Gent (resumint Com Aprèn la Gent: Cervell, Ment, Experiència i Escola, un llibre encarregat pel Consell Nacional d’Investigació, amb el text complet disponible en línia per a la venda o gratuït), Estils d’Aprenentatge i preferències, i Understanding by Design. Cada pàgina acaba amb enllaços a recursos, i la seva pàgina web també resumeix les idees clau en altres àrees (Avaluació, interaccions amb els estudiants, que es preparen per ensenyar, reflexionar sobre el seu mètode d’ensenyament, recursos per a públics específics, Sostenibilitat i Pedagogia, Activitat Docent, Servei d’Aprenentatge i Comunitat Engagement, Tecnologia i Ensenyament), a més de més dels nous docents, caps de departament, …
• Teories de l’Aprenentatge en Psicologia de l’Educació, a partir de quatre perspectives (conductista, cognitiva, d’aprenentatge humanístic, social), es resumeixen a continuació, van explorar en una visió històrica dels seus principis i els proponents, ja que “el desenvolupament d’aquestes teories durant moltes dècades és una història fascinant “, també, les teories generals de la memòria i la intel · ligència, i Teories d’instrucció.
• Mimi Recker té un lloc web per al seu curs sobre el aprenentatge i la comunicació Teories amb resums de teories (teoria dels esquemes, el desenvolupament cognitiu, el constructivisme, la teoria del disseny instruccional, Teoria Del Aprenentatge d’Ausubel, teoria de l’aprenentatge social de Bandura, a més de les teories de Piaget i Vygotsky) i persones ( Bandura, Gagne, Piaget, Skinner i Vygotsky).
• Es pot veure un resum de les teories sobre l’aprenentatge a la taula de contingut per a la Psicologia de l’Aprenentatge per a l’Ensenyament de la diputada Driscoll,
Esquema-notes • i Brian de Murfin (de George DeBoer, …) sobre Teories de l’aprenentatge de Piaget, Ausubel, Gagne, Bruner, Vigotski seguits per seccions sobre el locus de control, estils d’aprenentatge, i consells per a l’ensenyament.
• Teoria a la Pràctica té resums, escrit per Greg Kearsley, de 54 Teories de l’aprenentatge i més…
Transferència de l’aprenentatge
Aquesta és una àrea important de la teoria de l’aprenentatge, i amb el temps tindrà la seva pròpia pàgina. Però per ara, només vaig a enllaçar a una pàgina (amb un reconeixement de deute per més endavant) a partir del 1992, que és una extensió-i-resum de documents anteriors (1987, 1988) dels autors, David Perkins i Gavriel Salomon, proposant que la transferència d’aprenentatge pot ser analitzat al llarg de dues dimensions: la carretera cap enrere arribar o cap al futur, i de baixa o alta de la carretera.
Transferència de l’aprenentatge va ser escrit per Perkins i Salomon el 1992 per a la Enciclopèdia Internacional de l’Educació (segona edició) . Aquest excel · lent article val la pena llegir amb cura.
El seu resum comença amb definicions – “La transferència de l’aprenentatge es produeix quan l’aprenentatge en un realça context (transferència positiva) o soscava (transferència negativa) d’una actuació relacionat en un altre context de transferència inclou la transferència de prop (als contextos i actuacions estretament relacionades) i la transferència de moment (. de molt diferents contextos i actuacions). “- i resumeix la seva teoria -” Transferència passa a través de dos mecanismes molt diferents en desplaçament reflexiu o baixa implica l’activació de rutines bé practicats per les condicions d’estímul similars a les que en el context d’aprenentatge .. en desplaçament Conscient o alt implica abstracció amb esforç deliberat i la recerca de connexions “- i descriu implicacions per a l’educació:”. pràctiques educatives convencionals sovint no aconsegueixen establir les condicions ja sigui per a la transferència reflexiva o conscient, però, l’educació pot ser dissenyat per complir aquestes condicions. i aconseguir la transferència “.
El cos principal té una introducció i 6 seccions: Transferència Definit, Perspectives de la transferència, transferència i coneixement local, condicions de la transferència, els mecanismes de transferència i Ensenyament per a la transferència La introducció comença afirmant la importància de la transferència – “La transferència de l’aprenentatge es produeix quan l’aprenentatge en un context o amb un conjunt de materials dels impactes en el rendiment en un altre context o amb altres materials relacionats …. La transferència és un concepte clau en l’educació i la teoria de l’aprenentatge perquè la major educació formal aspira a transferir …. En conseqüència, el fins de l’educació no s’aconsegueixen menys que es produeixi la transferència …. Sobren proves que molt sovint no es produeix la transferència esperada de les experiències d’aprenentatge Per tant, les perspectives i les condicions de transferència són les qüestions educatives crucials “- .. i els extrems de l’article amb optimisme: “Un examen més detallat de les condicions en què la transferència fa i no es produeix i els mecanismes en el treball presenta una imatge més positiva [en comparació amb una mirada superficial a la investigació]. L’educació pot aconseguir la transferència abundant si està dissenyat per fer-ho. “Recomanen instrucció que inclou tant” el caràcter realista de l’experiència … i caràcter analític reflexiu, “per promoure tant la baixa de la carretera i les transferències a alta carretera d’aprenentatge.
Aquests són extractes de la secció 5, Mecanismes de Transferència:

Transferència de baixa carretera passa quan les condicions d’estímul en el context de transferència són prou similars a les d’un context abans d’aprendre a desencadenar ben desenvolupats respostes semiautomàtiques. … Aquestes respostes no han de ser intervinguda per representacions externes o mentals. Un procés relativament reflexiva, baixes xifres de transferència de vials més sovint en la transferència de prop. …..
Transferència d’alta carretera, en canvi, depèn de l’abstracció conscient del context de l’aprenentatge o de l’aplicació i una recerca deliberada de connexions: Quin és el patró general? El que es necessita? Quins principis podrien aplicar? Què se sap que podria ajudar? Aquest trasllat no és, en general, reflexiva. Es requereix temps per a l’exploració i la inversió d’esforç mental. Es pot aconseguir fàcilment la transferència de lluny. …..
En un episodi concret de la transferència, els dos camins poden treballar junts – algunes connexions poden produir-se per reflex, mentre que altres són buscats. Però, en principi, els dos mecanismes són diferents.

Què és la metacognició, i com és útil?
En utilitzar personalment les teories de l’aprenentatge – tant generals (desenvolupat per altres) i personals (basat en el seu coneixement de si mateix) – per millorar el seu propi pensament, l’aprenentatge i rendiment, quan li preguntes “com puc pensar de manera més eficaç” i pensar sobre el pensament perquè pugui millorar la qualitat del seu pensament-i-accions, això és la metacognició.
Els dos paràgrafs següents resumeixen breument el que la metacognició és, a més dels principis de per què-i com ha de ser incorporat en la instrucció:
Metacognició – Una visió general de Jennifer Livingston, explica el “pensament d’ordre superior, que implica el control actius en els processos cognitius involucrats en l’aprenentatge”, basada en el Coneixement metacognitiu – de variables de la persona (“el coneixement general sobre com els éssers humans aprenen i processen la informació, així les variables de coneixement tan individual dels propis processos d’aprenentatge “), variables de tasca (per al que es requereix), i l’estratègia (conèixer les estratègies cognitives i metacognitives, més coneixement condicional sobre quan utilitzar aquestes estratègies) – que poden ser utilitzats per a la regulació metacognitiva per planificar i supervisar les activitats cognitives, i comprovar els seus resultats. Ella explica les relacions entre les estratègies cognitives i metacognitives (ells “estan estretament entrellaçats i depenen els uns dels altres … [i] poden superposar …” però amb diferències “en com la informació [sobre els principis de l’aprenentatge, tant generals com personals s’utilitza] …; [metacognició és] activament la utilització d’aquesta informació per supervisar l’aprenentatge “), la metacognició i la intel · ligència (” la capacitat d’assignar adequadament els recursos cognitius … és fonamental per a la intel · ligència “), i els beneficis de l’ensenyament d’estratègies cognitiu . {En aquest esquema, se cita sovint les idees de John Flavell . }
• Com una de les seves “tres principis bàsics d’aprenentatge” el llibre prominent Com Aprèn la Gent recomana que la instrucció en la metacognició-disciplina específica – amb els mestres ajuden els estudiants a definir les seves pròpies metes d’aprenentatge, i monitoritzar el seu propi progrés cap a l’assoliment d’aquests objectius – “ha de ser conscient incorporat en els plans d’estudi a totes les disciplines i nivells d’edat … un enfocament [perquè] ‘metacognitiva’ a la instrucció pot ajudar els estudiants a aprendre a prendre el control del seu propi aprenentatge … pot millorar el rendiment estudiantil i desenvolupar en els estudiants la capacitat d’aprendre de forma independent .. .. Un èmfasi en la metacognició ha d’acompanyar la instrucció en cadascuna de les disciplines, ja que el tipus de monitorització variarà “en diferents disciplines, les escoles d’educació haurien d’ajudar als professors” es desenvolupen fortes estratègies metacognitives i aprendre a ensenyar aquestes estratègies en un ambient a l’aula “ en el context de l’ensenyament dels seus conceptes i habilitats en àrees d’especialització. {Cita és a partir de les pàgines 18 i 21, en ​​les seccions sobre les troballes clau i les seves implicacions per a l’ensenyament} L’ensenyament de la metacognició per Marsha Lovett, explica (en mp3 i PowerPoint-pdf) el que la metacognició és, per què hauríem de ensenyar, i (en les diapositives 34-48 del ppt-pdf) com a la Universitat Carnegie Mellon “instrucció metacognitiu està integrada en cursos de ciències de primer any “per l’ús de contenidors per a la tasca, conferències i exàmens.
El paper de la metacognició a l’Aula de Carleton College, és una pàgina d’enllaços, i la seva breu resum comença citant Com Aprèn la Gent a l’afirmació que “el coneixement del procés d’aprenentatge pot millorar l’aprenentatge de manera espectacular”, i que es vincula a la web seleccionada de recursos que inclouen una introducció i un resum de la xerrada de Marsha Lovett .
La metacognició: pensar sobre el pensament de Jonah Lehrer, autor del llibre How We Decideix ( crítiques i entrevista ) discuteix (en format mp3) “la mecànica cerebrals subjacents presa de decisions … [i] com un excés d’informació de vegades pot prendre decisions més difícil, una condició que ell descriu com “paràlisi per anàlisi” … [i] com es pot millorar el procés de presa mitjançant la pràctica de la metacognició seva pròpia decisió. “
Aprendre a la seva manera: un enfocament metacognitiu per estudiar estratègies és un lloc web, desenvolupat per Rick Fulles, introduir els conceptes principals de la metacognició i explicar com es pot utilitzar per millorar la motivació, Captació i retenció de coneixement i acompliment, a més de reducció de l’ansietat . Com s’indica en el seu nom, aquest lloc web destaca les estratègies d’estudi; metacognició també pot ajudar els estudiants a aprendre la resolució de problemes, com s’explica a la pàgina següent:
La metacognició: Estratègies d’estudi, monitoratge i motivació per William Peirce, comença afirmant que “els instructors haurien d’ensenyar explícitament la lectura, presa de notes, i les estratègies d’estudi que seran efectives en els seus cursos” i “han d’ensenyar als estudiants com monitoritzar i autoavaluar el seu ús d’estratègies d’estudi “. Després explica per què, i com, en 8 seccions amb informació útil sobre una àmplia gamma d’idees i aplicacions.
L’ús d’estratègies metacognitives i Estils d’Aprenentatge per crear aprenents auto-dirigits per Steven Shannon, és un paper de diari que comença comparant el consell del seu mestre de 4t grau (instant als seus estudiants a “pensar en la nostra forma de pensar”) i GI Joe (declarant, en un post-show PSA, que “saber és meitat de la batalla”). El document continua examinant les característiques d’un aprenent autodirigit (motivació, orientació a metes, autoeficàcia, locus de control, l’autoregulació, metacognició, estils d’aprenentatge) i continua explicant la instrucció dissenyat per ajudar els estudiants a desenvolupar aquestes característiques, abans de concloure que “ensenyar als estudiants estratègies metacognitives és una habilitat valuosa que ajuda els estudiants a ser més aprenents auto-dirigits.”

Autoeficàcia és una actitud important per als estudiants.
Què és l’autoeficàcia? per Kendra Cherry, és una bona introducció general.
• Heus aquí una breu definició de l’autoeficàcia , més una sèrie d’enllaços amb les respostes a la pregunta “Vols saber el que fa?” i altres qüestions, fins i tot les comparacions de l’autoeficàcia i l’autoconcepte. (El seu “pàgina d’Eficàcia” té molt més, de Albert Bandura i altres)
La metacognició i l’Ésser-System per Kavita Seeratan: “El sistema del jo – que inclou les construccions com ara l’autoeficàcia, autoestima, locus de control, motivació i creences atribucionals – és un sistema complex, interdependent que suporta dues funcions metacognitives i el rendiment acadèmic …. que sembla subjeure en el desenvolupament del sistema metacognitiu i ajuda a determinar la qualitat dels èxits acadèmics “/ també per Seeratan,. Dificultats d’Aprenentatge: La metacognició, motivació i afectar
La metacognició i la motivació per William Peirce, que diu “metacognició afecta la motivació ja que afecta l’atribució i l’autoeficàcia” en una secció de la seva pàgina completa sobre metacognició: Estratègies d’estudi, monitoratge i motivació.
• Carleton College descriu les actituds i motivacions en el domini afectiu (a més de la literatura seleccionada ) i motivar els estudiants (principis i enllaços).
Com pot promoure la metacognició Aprenentatge Acadèmic per David Riddick, un breu resum d’un article d’investigació. Heus aquí un principi útil: “Quan els estudiants són capaços d’entendre les seves fortaleses i debilitats que poden aplicar les estratègies per establir fora dels seus defectes.”
Com afecta l’Aprenentatge i Motivació Comportament per JE Ormrod, a més de “Següent article” enllaços per Identificació dels Problemes de Motivació i Assumpte ansietats.
Actituds dels estudiants (el compromís i la competència percebuda) i Rendiment Acadèmic amb Revisió + Informe complet i més.
Una nova taxonomia d’objectius educatius resumeix una proposta de Robert Marzano, d’una taxonomia amb tres sistemes (Auto-System, Sistema metacognitiu, sistema cognitiu) i un domini del coneixement.
Punts de vista de la intel · ligència estan relacionats amb la percepció d’autoeficàcia, tot i que no són el mateix. Els estudiants amb una teoria de l’entitat d’intel · ligència “creuen que la seva intel · ligència és un tret fix, que se’ls ha donat una certa quantitat d’intel · ligència i que és això”, però amb una teoria incremental de la intel · ligència que ells “creuen que la seva intel · ligència és una qualitat que . pot desenvolupar a través del seu esforç i l’educació … [i] són més centrat en l’aprenentatge i ser més intel · ligents “Aquestes cites són de teories de la intel · ligència de Carol Dweck, que diu: “E teoria ach no només afecta a la motivació dels estudiants per aprendre sinó també el seu èxit en l’aprenentatge i els seus èxits a l’escola. “/ Per persuadir els estudiants universitaris que han d’adoptar una visió gradual i tractar de millorar, Marsha Lovett utilitza un “cervell com múscul analogia”, explicant com tant millorarà en resposta a programes ben dissenyats d’exercici.
creences nocives: Com una teoria de la intel · ligència pot obstaculitzar la capacitat del nen per aprendre per Gwen Dewar.
IOU – Hi haurà més sobre això en el futur, però no almenys fins a mitjans d’agost de 2012.

Continuant amb els enllaços dels principis de :
La metacognició Teoria resumeix les idees de John Flavell, un dels pioners en la metacognició.
• Pacific Crest té diverses pàgines sobre “habilitats d’aprenentatge” que podrien ser útils per estimular l’auto-anàlisi metacognitiu, Vaig a mirar a aquests, mentre que pensar en les següents idees, i vaig a enllaçar a una o diverses de les seves pàgines abans de finals d’ juny. == [O potser aquests seran en la secció sobre els objectius de l’educació – Millora de les Idees-i-Skills ]
Investigació sobre metacognició i ___, per Halaman Muka, és de 4 pàgines on ___ és ple de habilitats de resolució de problemes o habilitats de lectura o habilitats de l’escriptura o d’instruccions.
La metacognició en la resolució de problemes (de AGPA P-16 Educació Científica) diu que “solucionadors de problemes d’experts i pensadors efectius de tota mena, solen ser pensadors autoconscients. Planifiquen estratègies per atacar els problemes de pensament.”
Aprendre de l’experiència de Craig Rusbult (editor d’aquesta pàgina), explica com el meu amic es va convertir en un soldador expert seguint els savis consells del seu mestre: “Cada vegada que fas un treball de soldadura, fer-ho millor que la vegada anterior.” Com? Recorda el que has après de l’experiència passada, sempre concentrar-se en el present i ser conscients d’alerta perquè pugui observar amb precisió i de fons el que està fent i com el seu pensament i de l’acció està afectant la qualitat del seu treball. Això ara d’enfocament l’ajudarà a fer la feina millor ara, i vostè també va a aprendre més del present que l’ajudarà en el futur. Aquesta és una bona estratègia per aprendre a millorar la soldadura, o qualsevol altra cosa en la vida que vostè està motivat per millorar. / Més: La pàgina sobre Aprendre de l’experiència també es descriu l’estratègia del meu amic per treballar i jugar, a més de “com no vaig aprendre a esquiar [però després vaig aprendre]”, i més sobre els motius i les estratègies educatives.
Rendiment i Educació: Aquí hi ha alguns principis útils sobre les prioritats, en relació amb la història (a dalt) sobre l’aprenentatge de com soldar: • quan estàs fent un treball important, pel que està en la tasca amb un objectiu de rendibilitat, es concentren SEMPRE en la qualitat del pensament i de l’acció en el present, que de vegades consisteix metacognitivament preguntant “com puc fer-ho millor” i “el que he après en el passat que m’ajudarà ara?”, i de tant en tant vaig a preguntar “què puc aprendre ara que m’ajudarà en el futur? “, • però en altres moments de la vida que serà dedicat a la tasca amb un objectiu de l’educació personal, quan pregunto” què puc aprendre ara “és la prioritat ‘. Fins a cert punt, la diferència entre un objectiu de rendiment i Objectiu L’educació és la quantitat relativa d’centrar-se en (i l’eficàcia de) dues maneres d’aprendre de l’experiència, mitjançant l’ús passat d’aprenentatge per al present, i l’ús actual d’aprenentatge per al futur. { Optimal Actuacions en una varietat de contextos }


La metacognició en un enfocament de resolució de problemes a l’Educació
El lloc web de aprenentatge del seu camí … diu: “metacognició comença amb un coneixement conscient del que no sap i no sap [però vull saber]” perquè pugui “decidir el que vostè necessita per aprendre” i desenvolupar estratègies per ajudar a assolir la seva meta en el coneixement. Si es compara aquesta descripció amb les meves definicions del problema (“qualsevol situació en què tens l’oportunitat de fer les coses millor”) i resolució de problemes (“la conversió d’una situació real [en aquest cas, un estat de coneixement que es caracteritza pel que sap i no sé] en una situació futura desitjada [amb una millora de l’estat de coneixement] “), veuràs que la metacognició és un aspecte d’un enfocament de resolució de problemes a l’educació personal.
Si els estudiants són prou motivats per aprendre, perquè puguin millorar les seves pròpies vides, ells adopten una estratègia de aprenentatge intencional – invertint esforç mental extra més enllà del que es requereix només per completar una tasca, amb la intenció d’aconseguir els seus objectius personals d’aprenentatge – que és una perspectiva de resolució de problemes en l’auto-educació. == [IOU – aquest paràgraf va a acabar amb la motivació i el treball en equip i una mica de citar de la part de l’apèndix – mestres amb entusiasme han de tractar de persuadir els estudiants que l’educació és “una oportunitat per millorar les coses” molt important en les seves pròpies vides per més desenvolupar plenament el seu potencial personal, i per tant és un objectiu digne dels esforços de resolució de problemes personals amb l’aprenentatge intencional altament motivat]
En un enfocament de solució de problemes per ajudar els estudiants a aprendre estratègies metacognitives, An Introduction to Design explica el procés de disseny, el que inclou l’ús del seu coneixement del corrent d’estat ara (on es troba) i per l’estat objectiu desitjat (en la qual vol anar ) per guiar les seves accions-decisions estratègiques sobre el pensament i l’acció que l’ajudarà a fer progressos cap a la solució d’un problema que és l’objectiu del seu projecte de disseny.
L’ús de la metacognició en la resolució de problemes ofereix molts beneficis. Una introducció a POGIL té una secció sobre l’ús de la metacognició en Indagació Guiada a “produir un ambient de millora contínua”, i descriure un mètode de 5 passos per ajudar els estudiants “vincular el coneixement conceptual i procedimental” millorar les seves habilitats per resoldre problemes.
sense cicle senzill de dues passos per a Procés de disseny Les estratègies de pensament estan relacionats, però diferents, en dos tipus de disseny: • Durant un projecte de disseny típic (on l’objectiu de resoldre problemes és un millor producte, l’activitat, l’estratègia, o la teoria) les decisions dels estudiants sobre “què fer” la voluntat ajudar-los a resoldre aquest problema i també a millorar les seves habilitats de resolució de problemes en els projectes futurs; • amb l’aprenentatge intencional, quan l’objectiu personal d’un estudiant és un millor coneixement d’idees-i-habilitats, els seus “accions-decisions estratègiques sobre el pensament i l’acció” forma una estratègia cognitiva-and-metacognitives que els ajuda a millorar les seves habilitats d’aprenentatge. Aquests dos tipus de disseny estan relacionats, tal com s’explica en el meu Visió General del Procés de Disseny . La representació més simple verbal i visual-de la meva model de Procés de Disseny Integrat és un cicle de dues etapes, que es mostra a la dreta.
On-Off i metacognició: En ambdós tipus de disseny, sovint la millor estratègia a curt termini és evitar “pensar sobre el pensament” i només pensar, deixar que el procés flueixi de forma natural amb la concentració relaxada. Una habilitat metacognitiva extremadament valuós és saber prou com per saber quan ha de centrar el seu pensament en el que estàs fent ara, i quan fer un pas enrere per pensar en estratègies, planificació i pensament. També és essencial el coneixement propi sobre com es pot evitar la “paràlisi per anàlisi” i la quantitat de pes que vostè ha de donar a una anàlisi racional i en els teus sentiments instintius que fa a una decisió, qualsevol dels extrems de l’espectre, i l’àmplia gamma en el medi, pot ser informat pel que comunament anomenem intuïció.

Aprenentatge autorregulat – Applied metacognició
Aquesta és una zona ben establerta d’estudi que és un enfocament cognitiu / metacognitiu a l’auto-educació, similar al que estic descrivint anteriorment. És que l’ús d’un terme diferent. Igual que altres experts en la metacognició, les persones en aquesta àrea han desenvolupat una varietat de programes d’alta qualitat – com els esmentats al final de la pàgina de Livingston a “Metacognició i ensenyament d’estratègies cognitiu” – per a les habilitats que són generals i especialitzades (per a la lectura , l’escriptura, l’aritmètica, …) i per a tota la gamma d’edats. Aquests programes es basen en una sòlida base de coneixements sobre l’aprenentatge autoregulat, crec que el seu treball serà molt útil per a l’educació, i aviat aquesta secció contindrà més informació sobre l’aprenentatge autoregulat, o (més probablement) la seva “metacognició aplicada “es fusionaran en la secció principal de” metacognició “anterior, ja que ja conté moltes aplicacions.


La metacognició i Suggeriments que es basa en les avaluacions (formativa i sumativa)
Com a mestre, vostè pot ajudar els estudiants a millorar les seves estratègies d’aprenentatge, tant de forma directa (mitjançant la descripció de les estratègies que recomano entusiàsticament, i explicar per què funcionen tan bé) i indirectament (pels estudiants de coaching, per animar i guiar el seu propi descobriment metacognitiva de mesura personalment estratègies d’aprenentatge). Durant les dues, la retroalimentació que es basa en les avaluacions pot servir com a guies útils per al seu entrenament i la metacognició dels seus alumnes. Quan un alumne elabora la seva pròpia retroalimentació avaluativa mitjançant l’observació del seu propi pensament / accions i els resultats de rendiment-, aquesta és la metacognició. Quan els mestres proveeixen retroalimentació avaluativa sobre els resultats i / o procés, aquest “metacognició externa” servirà una funció similar quan facilita i millora la metacognició dels estudiants.
Dos termes: Encara que jo prefereixo pensar i escriure sobre la retroalimentació, en l’escriptura d’altres, la paraula avaluació (o avaluació) es produeix amb més freqüència. Ells estan relacionats, però en l’ensenyament són diferents.
Etapes de l’Avaluació Externa: Amb retroalimentació externa, tal com la proporcionada per un mestre, hi ha un temps de retard entre l’observació, interpretació i comunicació. En primer lloc, (que serveix com a mestre) Awarely observar per obtenir informació sobre el rendiment i l’aprenentatge dels estudiants individuals o grups. En segon lloc, a interpretar les seves observacions, a avaluar les actuacions dels estudiants i fer inferències sobre l’eficàcia dels seus processos d’aprenentatge, i decidir si voleu recomanar que revisin velles estratègies o aplicar noves estratègies. En tercer lloc, vostè decideix si i per què (i què, com, quan) per comunicar-se amb el seu fill (s). / Amb realimentació interna a les seves observacions de les seves pròpies interpretacions-i-learning “comuniquen” a si mateix en el mateix instant, encara que hi ha un retard en les seves interpretacions, i en les seves decisions sobre les revisions d’estratègia i aplicacions. }

Educadors distingeixen entre avaluacions (i avaluacions) que són formativa i sumativa, que es diferencien tant en el seu propòsit i el calendari:
Propòsit – Al llarg d’un curs, el propòsit de les avaluacions formatives és millorar la qualitat de l’aprenentatge, amb estudiants i mestres que utilitzen la informació sobre les idees-i d’aptituds que s’estan aprenent (o no apresa) com a base per preguntar “què canvis en les estratègies d’aprenentatge o la instrucció podria ser útils a nivell educatiu? “Més tard, les avaluacions sumatives (com ara exàmens que tracten de mesurar el que s’ha après) s’utilitzen per a l’assignació de qualificacions. O, usant analogies, podem comparar les pràctiques de bàsquet (formatius) i jocs (sumativa), o una sopa de la prova del cuiner (formativa) abans dels clients degustar la sopa (sumativa).
Timings – Un curs típic es divideix en parts, i per a cada part l’avaluació formativa precedeix avaluació sumativa (que és formativa llavors sumativa, formativa llavors sumativa, formativa …) de manera que una avaluació sumativa d’una part es pot veure com l’avaluació formativa per al proper part, pels professors i els estudiants.

Els professors poden ajustar la seva instrucció amb improvisada disseny educatiu en un procés anàleg al de la metacognició. Els estudiants que volen millorar les seves estratègies d’aprenentatge poden preguntar, per a cada pregunta de l’examen que es perdi, “Per què m’ho perdo?” (El que estudi en la direcció equivocada? No estudiar prou? No llegir la pregunta amb cura? Ometre un pas en la procés de pensament? pensar il · lògicament? posi massa nerviós per pensar amb claredat? quedo sense temps?) i “Com puc millorar?” (de manera que la propera vegada vaig a aconseguir el correcte).

Visió general d’Avaluació per Marie Baehr i Steven Beyerlein, descriu l’avaluació com “un procés que s’utilitza per millorar la qualitat [d’una execució o un resultat]” que “és fonamental per al creixement de la formació permanent i elevar el rendiment en diversos contextos.” Expliquen La Naturalesa de l’avaluació, 10 Principis de l’Avaluació de la Qualitat i qüestions que afecten la qualitat d’Avaluació, i donar exemples d’avaluació.
Les distincions entre l’avaluació i l’avaluació també per Marie Baehr, diu que “[formativa] Evaluació proporciona informació sobre els coneixements, les habilitats, les actituds i els productes de treball amb el propòsit d’elevar rendiments futurs i els resultats de l’aprenentatge. [sumativa] L’avaluació determina el nivell de qualitat de una execució o resultat i permet la presa de decisions basada en el nivell de qualitat demostrada. Aquests dos processos són complementaris i necessaris en l’educació. “El seu treball explica, lògicament, en un breu resum de 4 pàgines, moltes idees educacionalmente útils.
comentaris editorials sobre la terminologia: Crec que aquests treballs de | Baehr (Overview. .. i Distincions …) són excel · lents, però la seva terminologia convencional no és útil. Espero que els educadors continuaran utilitzant els adjectius (formativa i sumativa) combinat amb un substantiu (avaluació o avaluació), en lloc d’eliminar els adjectius i utilitzant només els substantius (valoració i avaluació) – que la majoria de la gent, inclòs jo, tractar com a sinònims – per etiquetatge importants distincions. Les etiquetes de dues paraules, utilitzant l’adjectiu i el substantiu, identifiquen clarament les diferències (formativa front sumativa) i similituds (tots dos són avaluacions de la qualitat), però les etiquetes d’una sola paraula, no. {I hi ha una raó més important per evitar les etiquetes d’una sola paraula. }

Constructivisme Social – Bandura i Vygotsky
jigjiog – els molts tipus de constructivisme (cita ERIC) dels quals socials (Vygotsky i Bandau) que estan bé, i el radical (von Glasersfeld) que poden ficar-se les interaccions socials estranys, més bàsics i els seus beneficis (independents des dels punts de vista més extrems, de manera que la filosofia i de la instrucció no és una oferta de paquet) – reconeixent que la meva “constructivisme” en aquesta pàgina no és el mateix que el “constructivisme” que trobaràs en un altre lloc, el meu és un subconjunt de la totalitat, i els meus implicacions educatives són diferents però (crec) són sòlid Enllaços w curtes sòlides a renti • http://tip.psychology.org/ Vygotsky . HTML


Principis Bàsics de Disseny Educatiu

Dirigit a un objectiu de disseny d’Educació – utilitzant Pensament / Activitats d’Aprenentatge
Durant la instrucció, qualsevol experiència que estimula el pensament i condueix a la formació és una activitat de pensament / aprenentatge .
Per a un disseny dirigit a un objectiu de l’educació, podem: • definir els objectius per als resultats desitjats de l’educació, per les idees-i-habilitats que volem que els estudiants aprenguin, i • L’ensenyament del disseny amb les activitats de pensament / aprenentatge que proporcionar oportunitats per adquirir experiència amb aquestes idees-i d’habilitats, i ajudar els estudiants a aprendre més de les seves experiències.

Projectes d’Educació

Què és el disseny d’ una introducció al disseny de Craig Rusbult (editor d’aquesta pàgina) explica com s’utilitza el procés creatiu i crític de disseny per a gairebé tot el que fem a la vida – quan resolem un problema (és a dir “qualsevol situació en què vostè té l’oportunitat de fer les coses millor “ ) mitjançant la millora d’un producte, activitat, estratègia o teoria – que inclou les estratègies educatives (activitats i mètodes) i l’estratègia d’aprenentatge de la reflexió metacognitiva .
meu model de l’ Procés Integral de Disseny descriu les relacions funcionals integrats entre 9 modes de pensament i d’acció utilitzats en un procés de disseny, quan definim un objectiu (per a un producte millorat, l’activitat, l’estratègia, o la teoria) i tractar d’aconseguir aquest objectiu mitjançant la generació d’opcions de manera creativa i opcions que avaluen críticament. Nosaltres avaluar les opcions mitjançant la comparació de les nostres metes (les característiques desitjades que volem) amb les característiques observades d’una opció, o amb els seus característiques de predicció, i continuem aquest procés de generació i avaluació fins que trobem una opció satisfactòria o abandonar la recerca.
Això procés de disseny és un marc general que, per a cada projecte de disseny, que es complementa amb detalls importants. Aquests són alguns exemples de pensament creatiu i crític sobre com podem dissenyar una millor educació:
Mètode Científic Integrat Procés de Disseny Integrat

• A través d’aquesta pàgina, tots els suggeriments per millorar l’educació (pla d’estudis i la instrucció) és el resultat d’un disseny, i és una opció que – si ho fa bé en els controls de qualitat d’avaluació -. Podria esdevenir un component del seu disseny educatiu
Metodologia per al Curs Disseny – per Pacific Crest – esbossa un procés de 21 passos (anàlisi *, * Disseny, desenvolupament), a més de l’execució, l’avaluació i l’avaluació *. (* Enllaços que porten a altres 3 presentacions de diapositives) El seu Panoràmica de Disseny Instruccional (Disseny del programa de Pla de Millora de la Qualitat) és similar, però Diapositiva 7 (…/7.htm) té informació addicional sobre Acreditació.
• IOU – em ‘ll busquen recursos web, i molt més estarà aquí més tard, potser a mitjans d’abril de 2012. Objectius de l’Educació – Millora d’Idees-i-Habilitats
Podem definir moltes metes educatives per als estudiants en termes d’idees (el que saben) i habilitats (el que poden fer); les idees són sovint anomenats coneixements conceptuals (o coneixement declaratiu), i habilitats són el coneixement procedimental, de manera que una persona d’idees-i-habilitats són els conceptes-i-procediments que coneixen i poden utilitzar.
• Amb més precisió i detall, Ton de Jong i Monica Ferguson-Hessler (en tipus i qualitats de Coneixement ) adopten una en el coneixement d’usar la perspectiva per fer un sistema de classificació amb 4 tipus de coneixement (situacionals, conceptuals, procedimentals, estratègics) i 5 qualitats del coneixement (nivell, l’estructura, l’automatització, la modalitat, la generalitat). Combinen aquests als tipus i qualitats per formar 20 característiques del coneixement, i explicar com el seu sistema pot ajudar-nos a dissenyar la instrucció a més efectivament ensenyar coneixements, i les avaluacions de forma més precisa mesurar coneixements. { més sobre sabers }
• Una altra perspectiva valuosa, que inclou els coneixements anteriors, a més d’altres, és a dir les Intel · ligències Múltiples (lingüística, logicomatemàtica, musical, espacial, corporal cinestèsica, intrapersonal, interpersonal) proposat i descrit per Howard Gardner.
• A més l’ cognitives idees-i-habilitats, també hem de considerar els aspectes afectius de l’ensenyament , que inclouen la seva influència en les actituds (sobre un mateix, els altres, educació) i motivacions.
• Un model de resolució de problemes – amb la comprensió de continguts, estratègies de resolució de problemes (domini dependent i independent del domini), metacognició i la motivació – és part d’una major Model d’Aprenentatge – Entesa amb contingut, col · laboració, comunicació, resolució de problemes, i metacognició – han estat desenvolupats per CRESST (Centre Nacional d’Investigació sobre Avaluació, Estàndards i Mesura de l’Estudiant). Aquests models es descriuen en els informes sobre Resolució de Problemes (per Harold O’Neil, John Schacter) i aprenentatge (per Davina Klein, Harold O’Neilm, Eva Baker).
• Pacific Crest – (IOU – això lligar-se a 2 o 3 de les seves pàgines que descriuen les idees-i-habilitats que contribueixen a actuacions d’èxit a l’escola i en la vida)
Malgrat aquesta complexitat – amb molts tipus i qualitats dels coneixements, les intel · ligències múltiples i els factors afectius, que s’utilitza de moltes formes en una varietat de contextos – per simplicitat Vaig a utilitzar les idees-i-habilitats (amb guió de reconèixer les interaccions íntimes entre les idees i les habilitats i més) per a representar “tot això”, de manera que sigui barreja d’accents que desitja triar l’hora de definir les seves metes per a l’educació. La complexitat de les nostres metes educatives (que en general involucren múltiples idees-i d’habilitats a través d’una àmplia gamma) és un factor clau en el següent argument.

Raons lògic utilitzar Instrucció Eclectic ….
Més tard, vaig a explicar per què hauríem d’esperar una barreja eclèctica de mètodes d’ensenyament  per ser més educatiu eficaç. Heus aquí una seqüència lògica que condueix a aquesta conclusió:
1a) volem que els estudiants aprenen una àmplia varietat de cognitius i afectius idees-i-habilitats i
1b) els diferents enfocaments són útils per a l’ensenyament de diversos aspectes d’aquestes idees-i-skills ,
1c) les preferències d’aprenentatge dels alumnes són diferents, i volem que coincideixi amb la preferència (s) de més estudiants amb almenys un dels nostres estils d’ensenyament;
1d) com es descriu en un principi 80-20 , en general hi ha rendiments decreixents per a cada tipus de mètode d’ensenyament.
Tots aquests factors contribueixen a una conclusió lògica que
2) Per tant, en lloc de pensar que, per a un enfocament d’ensenyament en particular, “si alguna cosa és bo, més seria millor, i tot aniria millor,” hem de tractar per dissenyar la instrucció eclèctica, combinant el millor de cada enfocament, en una barreja que produeix un resultat global òptim – “més bé per al major nombre” – per ajudar els estudiants a assolir les metes educatives dignes.

…..

 
 

procés

MOOC, evaluación y tecnologías disruptivas!

juandon

mooco

Traducción aproximada de  http://oerresearchhub.org/2013/07/23/mooc-evaluation-disruptive-technologies/  MOOC Evaluation&Disruptive technologies…

 

El OLDS MOOC (Open Learning Design Studio MOOC) informe de evaluación de Simon Cross  acaba de ser publicado y me pareció que valía la pena un vistazo rápido. OLDS MOOC, con sede en la Universidad Abierta, fue un MOOC diseño de aprendizaje que se desarrolló entre enero y marzo 2013 . El curso se ha estructurado para reflejar un proceso propuesto para el diseño, y se combinan una serie de metodologías de diseño de pensamiento como el Design Thinking Ideo para educadores Toolkit , el aprendizaje basado en la investigación y el diseño de la investigación educativa… Imagen14647_opt

La investigación del diseño basado (DBR) es un tipo de metodología de investigación utilizada por algunos investigadores  . Dentro del diseño basado en metodología de la investigación, las intervenciones se conceptualizan y luego se aplican iterativamente en entornos naturales con el fin de probar la validez ecológica de la teoría dominante y generar nuevas teorías y marcos para conceptualizar el aprendizaje, la enseñanza, los procesos de diseño, y la reforma educativa. El Análisis de  datos a menudo toma forma de retrospectiva,… 

Como era de esperar, el informe es exhaustivo y sistemático. Los datos de la evaluación era una combinación de encuestas más formales, así como la captura de la información de los espacios que se utilizan para el curso. (. Curiosamente, algunos de los criterios para la evaluación fueron proporcionados por los que tomaron una encuesta pre-supuesto) Estos son algunos de los principales puntos que creo que salga del informe:

  • Es difícil evaluar las experiencias de los que se esconden principalmente o simplemente aprender pasivamente de los materiales, a pesar de que parece haber una mayoría
  • Preguntar estudiantes Mooc utilizar las tecnologías con las que no pueden ser familiares (en este caso,Cloudworks ) puede presentar un reto adicional, lo que tiene implicaciones para el uso de herramientas o tecnologías abiertas, con el que los usuarios pueden estar menos familiarizados
  • Sólo el 50% de los que completaron la encuesta post-curso consideró que se habían cumplido sus metas de aprendizaje originales, algunos de los participantes parecen haber tenido problemas con la programación
  • Utilizando los criterios tradicionales de evaluación, el 63% dijeron que estaban satisfechos con la calidad del curso y el 72% se mostraron satisfechos con la calidad de la facilitación
  • Entre 1/3 y 1/2 de los participantes solicitaron insignias que se otorgaron a principios de curso, pero las insignias más avanzados basados ​​en la actividad de revisión por pares no les fue tan bien

En un sentido, la principal conclusión del informe es que sigue habiendo preguntas sobre la mejor forma de evaluar el aprendizaje MOOC y, en particular, (i) la manera de formar una visión equilibrada de muy diversas experiencias, y (ii) la forma de entender y satisfacer mejor alumno expectativas y metas dentro MOOC. Tal vez podemos resumir esto con la idea de que hay una necesidad de MOOE (Evaluación Online masivo abierto) …

Puede descargar el informe de http://oro.open.ac.uk/37836/1/EvaluationReport_OLDSMOOC_v1.0.pdf .

Otro enfoque se encuentra en la Gilly Salmón  de que debemos evaluar MOOCs “por su capacidad y habilidad para crear cambios positivos y de éxito para las universidades del futuro”, donde MOOCs son los “remolcadores” que pueden cambiar la dirección de la universidad de movimiento lento ‘superpetroleros’. No estoy seguro de que esto es del todo bien, sin embargo: si la única medida es la interrupción a continuación, esto se puede lograr en un número de maneras (no todos los cuales son deseables). Nuestras propias hipótesis tienden a ser enmarcado en términos de la complementariedad de los modelos de educación abierta y tradicionales aunque, por supuesto, la cuestión sigue abierta. Pero tal vez las crisis que afectan a la educación son tales que la idea de la ruptura se vuelve atractiva por sí misma. Esto es lo que tiene que decir:

¿Cuáles podrían ser las cualidades de esta interrupción será? Bueno, para mí los constructivas apuntan al pleno desarrollo y el despliegue de los recursos educativos abiertos, de la apreciación del potencial y alcanzar para el aprendizaje enorme escala, abordar y resolver los retos de un gran número de participantes, el alcance global, la accesibilidad y la participación y las enormes ventajas de la oferta de aprendizaje flexibles, totalmente digital. También hay algo sobre los alumnos y participantes que determinan sus propias decisiones y caminos, y siguiendo su propio lugar de las motivaciones de los proveedores, los resultados y determinantes. Pero los casos de negocios y acreditación … así que todavía están en la oscuridad, con sólo algún que otro faro brillante. Probablemente no es lo suficientemente clara para convertir los superpetroleros todavía. El disruptor negativo grave para mí es la visión extraña y misteriosa de la pedagogía de los muchos MOOCs basado en la transmisión del conocimiento cara a cara. Como otros han señalado, no es que no sabemos algunas de las principales cualidades de aprendizaje en línea … realmente lo que hacemos.

Todas las colaboraciones proyecto abordará dos hipótesis principales:

  1. El uso de REA a la mejora en el rendimiento y la satisfacción de los estudiantes.
  2. El aspecto abierto de OER crea diferentes usos y patrones de adopción de otros recursos en línea

Además, los proyectos y las becas individuales se orientarán HACIA una o más de las hipótesis comprobables Y SUS derivados:

  1. Modelos educativos abiertos conducen a un acceso más equitativo a la educación, que sirve una base más amplia de los alumnos de la educación tradicional
  2. El uso de OER es un método eficaz para mejorar la retención de los estudiantes en situación de riesgo
  3. El uso de cables de REA para la reflexión crítica de los educadores, con la evidencia de mejora en su práctica
  4. Adopción de los REA a nivel institucional conduce a beneficios financieros para los estudiantes y / o instituciones
  5. Alumnos informales utilizan una variedad de indicadores en la selección OER
  6. Alumnos informales adoptan una variedad de técnicas para compensar la falta de apoyo oficial, whichcan se admita en cursos abiertos
  7. La educación abierta actúa como un puente a la educación formal, y es complementaria y no competitiva, con él
  8. La participación en los pilotos y programas REA conduce a un cambio de política a nivel institucional
  9. Medios informales de evaluación son motivadores para el aprendizaje con OER…cap01_REA4

Para cada una de las hipótesis de investigación, no es un enfoque horizontal y vertical a la investigación. El aspecto abierto de OER es su factor dEscriminante, llave de LOS recursos en línea que han estado en circulación durante 20 años.

La investigación dARÁ la importancia y los beneficios de los recursos abiertos expresamente promovidos, demostrará los beneficios y los diferentes patrones de uso de los que la adopción de este enfoque.

 

Lo primero que pensé fue en respuesta que los diseñadores Mooc suelen ser conscientes de los buenos principios de diseño en el aprendizaje en línea aunque quizás estoy siendo bastante optimista! Me parece que no hay, sin embargo, una tensión entre la idea del estudiante autónomo  y en el caso de que los proveedores de aprendizaje credentialled Mooc pueden obtener beneficios económicos. No es claro para mí que el verdadero potencial de MOOCs se encuentran aquí. Quizás es este tipo de confusión que hace de los MOOC tan difícil de evaluar.

Los MOOC como laboratorios para aprender sobre el aprendizaje

Los MOOC como laboratorios para aprender sobre el aprendizaje.

16 lugares para cursar MOOCs

16 lugares para cursar MOOCs.

 

16 lugares para cursar MOOCs

Navegando por la red he llegado al blog “Crea y aprende con Laura” donde tiene una selección de los mejores sitios para información sobre MOOCs.

Aquí os lo dejo.

  1. UNED COMA (MOOC) La UNED ha firmado un acuerdo de colaboración con el Instituto Tecnológico de Massachusetts (MIT) para promover la formación superior online en habla hispana, a través de la Primera plataforma iberoamericana de emprendimiento digital. Cuenta con dos cursos a la disposición de cualquier persona: Curso práctico de uso de Open Data: oportunidades de negocio ligadas a los datos en abierto y curso práctico de Comercio Electrónico: descubriendo el canal de venta online. UNED Abierta, un nuevo canal creado para facilitar la búsqueda de los contenidos educativos abiertos de la UNED.
  2. MOOC.es desarrollado con el propósito de amplificar el movimiento de educación libre y abierta. Desde Mooc.es pretenden ser una página de referencia en información sobre cualquier tipo de formación online abierta y gratuita y formar una comunidad en Español que participe en el trabajo colaborativo, desde una perspectiva constructivista, para participar, crear y traducir moocs de otros idiomas.
  3. UniMOOC Æmprende es producto de un trabajo colaborativo (ver Comisión Asesora) impulsado originariamente y coordinado desde el Instituto de Economía Internacional de la Universidad de Alicante con participación apoyo o colaboración de las siguientes organizaciones y empresas: Google, Conferencia de Rectores de Universidades Españolas, Universidad Internacional Menendez Pelayo, Red Emprendia, Orbyt, Escuela de Organización Industrial, UNED-Csev, Universia, Fundación de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, UNIA, Universidad de Murcia, Universidad de Cantabria, CISE, Universidad de Alicante y CertiUNI. Ver entidades colaboradoras .
  4. Crypt4you es un proyecto de innovación educativa de Aula Virtual que nace en la Red Temática de Criptografía y Seguridad de la Información Criptored, en la Universidad Politécnica de Madrid. Un nuevo formato de educación online, gratuita y colaborativa, que ofrecerá lecciones de criptografía y seguridad de la información cada quince días. Cada nuevo tema que se ofrece en estos cursos estará compuesto por un conjunto de lecciones que se publicarán en el sitio Web del proyecto cada quince días, siendo sus autores investigadores y profesores miembros de esta red temática. El objetivo de Crypt4you es convertirse en el Aula Virtual de referencia de seguridad de la información en lengua hispana.
  5. Coursera: cursos diseñados por destacados catedráticos de varias universidades de Pennsylvania, Michigan. Empezó con dos cursos y ya cuenta con 33 universidades asociadas, 121 cursos y más de un millón de estudiantes. 
    edX: cofundado por el prestigioso instituto de Massachustetts y la universidad de Harvard. Parece que la iniciativa ha calado muy bien en la institución y, precisamente, la plataforma MITx es la base sobre la que se construye EdX.
  6.  Udacity: conocida como la universidad del Siglo XXI, es una plataforma para aprender resolviendo retos, con proyectos guiados por algunos de los mejores instructores del planeta. “Ponen a los estudiantes en el centro del universo”. Se aprende mediante la resolución de problemas difíciles y llevando a cabo proyectos con renombre mundial con instructores universitarios (no viendo conferencias largas y aburridas). 100% gratuita.
  7. Udemy Cursos Gratuitos – Udemy es un ejemplo de un sitio permite que cualquiera pueda construir o tomar cursos en línea. Su objetivo es interrumpir y democratizar la educación, permitiendo que cualquiera pueda aprender de los expertos del mundo.” Los profesores de universidades como Dartmouth , la Universidad de Virginia y Northwestern ofrecen cursos gratuitos en línea.
  8. Cursos Libres de Stanford  – Desde la Mecánica Cuántica al futuro de la Internet, Stanford ofrece variedad de cursos gratuitos. Stanford – Introducción a la Inteligencia Artificialha tenido mucho éxito. Echa un vistazo a los enlaces de Ingeniería de Stanford.
  9. UC Berkeley Cursos Libres – De Biología General a la emoción humana, Berkley ofrece una variedad de cursos. Ver: Webcasts Berkeley y Berkeley RSS Feeds .
  10. MIT Cursos Gratuitos – Echa un vistazo a RSS feed MOOC MIT. Ver también: Cursos Abiertos de MIT .
  11. Cursos Gratis de Duke – Duke ofrece variedad de cursos sobre iTunesU.
  12. Cursos Libres de Harvard – De Informática a Shakespeare, los estudiantes ahora pueden obtener una educación de Harvard.
  13. Cursos Gratuitos de UCLA – Echa un vistazo a los más de 220 cursos gratuitos que ofrece cada año.
  14. Cursos Gratuitos de Yale – En abierto Yale, la escuela ofrece “acceso libre y gratuito a una selección de cursos de iniciación impartidos por distinguidos profesores y académicos de la Universidad de Yale. El objetivo del proyecto es ampliar el acceso a los materiales educativos para todos los que deseen aprender. “
  15. Cursos gratuitos de Carnegie Mellon.
  16.  ITunesU Cursos Gratuitos – aplicación gratuita de Apple “ofrece a los estudiantes el acceso a todos los materiales para los cursos en un solo lugar. En la aplicación se puede reproducir vídeo o audioconferencias, leer libros y ver presentaciones “.

El rol del aprendiz, punto de inflexión en la nueva socio-educación!

juandon

Shakti Push ,Pull painting...by Allan Omarra
Shakti Push ,Pull painting…by Allan Omarra

MOOCs como Cambio 11 son “animales” muy diferentes a lo que imparte la MIT o Stanford , pero aún así siguen una estructura parecida. Estos MOOCs por lo general implican una amplia gama de invitados “expertos” que cambian de semana a semana. Participación de los alumnos en forma de blogs y los comentarios son un componente importante de la experiencia.

Estos cursos están más cerca de una comunidad de práctica modelo, y son mucho más constructivistas en su enfoque de aprendizaje. Sin embargo, el contenido principal suele ser elegido y entregado por los expertos invitados, a menudo en forma de conferencias webcast. Generalmente, no hay una evaluación formal y no hay una  calificación , por lo que el reconocimiento social: títulos y demás queda muy entredicho.

Otro modelo desarrollado por Carnegie Mellon University es la Iniciativa de Aprendizaje Abierto, que es la más formal y estructurada de las iniciativas OER. Aquí un equipo de expertos en el tema,  científicos cognitivos y software de diseño de los ingenieros, gestionan  cursos enteros, completos con las preguntas de evaluación y actividades de los estudiantes, así como el contenido, el cual los instructores individuales universitarios pueden formular, según lo diseñado o modificado, según sea necesario para satisfacer las necesidades específicas de la universidad.

El MIT / Stanford y los 11 modelos de cambio, (por ahora) , pueden ser vistos como procesos estructurados o semi-estructurados que siguen las tradiciones de educación continua o educación no formal. Ambas se caracterizan por una alta tasa de no conclusión, aunque “la finalización del curso completo ‘no puede ser el objetivo de muchos de los estudiantes – es la experiencia de participar en por lo menos las partes del curso que es de interés para ellos .

Lo significativo de todos estos tipos de “programas” REA es que todo el proceso es abierto, el contenido y la enseñanza, y que el contenido en sí mismo es, en gran medida predeterminado, creado y estructurado por los organizadores de los recursos. Esta estructura es llevado al máximo nivel en el OERu, cuyo objetivo es organizar los contenidos abiertos en los cursos y créditos que dará lugar a un grado (titulación).

Hay otra categoría de recursos educativos abiertos que se basan en colecciones o repositorios de recursos abiertos que sean formalmente designados como “educativos”. Estos incluyen el MIT OpenCourseWare proyecto (organizativamente bastante separada de la MITX o iniciativa EDX), Merlot, iTunesU, la Academia Khan, OpenLearn el UK Open University, y África REA.

Estos son todos los recursos educativos formales como conferencias grabadas, materiales de cursos en línea, o podcasts, pero aunque pueden estar poco organizada en diferentes categorías, que no constituyen un curso estructurado o programa, a pesar de que otra persona, un usuario secundario, podría hacer que , y de hecho la mayor parte del material de origen como parte de un programa estructurado, formal. Sin embargo, no hay requisitos relacionados directamente con estos repositorios de REA.

Ambos enfoques estructurados para OER y repositorios de REA puede ser considerado como de “empuje” modelos para el uso de los REA: instituciones o profesores empujan hacia fuera los materiales como OER y “legitimación” a través de la asociación con un “reconocido” institución. Sin embargo, no son sólo las instituciones educativas “empujan” fuera REA, cada vez más editoriales como Pearson están encontrando maneras de hacer que los materiales disponibles en línea de forma gratuita, en una especie de ambiente estructurado como un sistema de gestión de aprendizaje o en el sitio web que vende otros servicios, como textos.

El “tirón” modelo – el verdadero futuro de los REA

Estos son avances importantes, pero hay una diferencia importante entre los productos etiquetados y “empujados” como OER y recursos en Internet que son gratuitos y están disponibles para todos. Aquí se argumenta que cualquier cosa en la web, en esencia, es un REA potencial.

Lo que se olvida a menudo por los medios de comunicación en los debates de la REA es que hay otros modelos legítimos de aprendizaje en línea que han existido por casi 20 años. Son estos modelos que comenzarán a adaptar e incorporar REA (un modelo de extracción), pero aún dentro de un marco estructurado de aprendizaje (por ejemplo, un LMS o Entorno Personal de Aprendizaje). De hecho, a menudo será el alumno que selecciona y utiliza REA.

El impacto real de los REA será cuando los aprendices e instructores dan cuenta de que todo el contenido que los alumnos necesitan y que esté disponible gratuitamente a través de Internet (no necesariamente etiquetados y sellados como OER). La cuestión será entonces la facilitación del aprendizaje, y el desarrollo de habilidades para la búsqueda, análisis y aplicación de contenidos, en lugar de la distribución de contenidos. Esto es mucho más probable que se realice por los instructores y los alumnos individuales, con montajes de contenido y desarrollo de las habilidades en torno a contenidos “a medida” o personalizados, en lugar de tomar los productos ensamblados y organizado por otra persona.Esta es la “atracción” modelo de los REA. También es probable que el verdadero futuro de los REA.

Tal uso de los REA sin embargo, no se reducirá la demanda de instructores, de hecho todo lo contrario , porque lo que los estudiantes buscan es la asistencia en el aprendizaje y la orientación sobre qué y cómo aprender, pero la responsabilidad de todo su proceso debe ser de ellos mismos.

Pero esto a su vez va a cambiar el tipo de profesores que necesitamos(roles), tal vez con una división entre creadores de nuevo conocimiento (investigación &profesores), y los maestros que reúnen los conocimientos existentes conjuntamente con los estudiantes.

La cuestión entonces es, ¿serán profesorado con rango equivalente al de profesores de investigación o van a convertirse en profesor de un rango inferior? Obviamente ni lo uno ni lo otro, cambiará su rol, pero no su importancia, pasarán de ser protagonistas a ser co-protagonistas pero ya no responsables, por lo que su preparación inicial deberá ser otra….

Ya sea que el futuro estará en grandes cursos gratuitos  pre-estructurados por una pequeña elite de las instituciones (el modelo de inserción), o si va a estar en la atracción de profesores y estudiantes individuales personalización de aprendizaje a las necesidades específicas de cada alumno,… no es sólo una decisión de costes y aspectos técnicos, pero que gira en torno a lo que se considera una excelente manera de obtener un aprendizaje que esté relacionado con el mundo del trabajo, sin duda.

El REA, ya que actualmente se están promoviendo (modelo de la actual” push “), será una moda pasajera con respecto a la corriente principal de la educación universitaria y la universidad, porque los supuestos básicos sobre los que iniciativas como EDX se basan son como mínimo, dudosas…. Sin embargo, la REA en términos de recursos disponibles gratuitamente en la web será un cambio de juego, pero en una “atracción” más que un “empuje” del modelo. La única excepción a esto será en el área de educación continua para las masas, donde se proseguirá la demanda de cursos estructurados, envasados ​​en torno al modelo EDX.( pero esto también lo pongo en cuestión...)

En otras palabras, necesitamos humildad un poco más sobre el papel potencial de los REA. Hay nichos de mercado, como la educación continua que todavía puede ser muy grande que puede ser servido por iniciativas como EDX y MOOCs. Pero el valor real de los REA será modificar a los que imparten la formación lejos de la creación y entrega de contenido, o centrarse en cómo el aprendizaje puede ser mejor desarrollado y facilitado por, en y por nuestros estudiantes. De esta manera se evitará el desarrollo de autómatas y en su lugar será el desarrollo de las personas que pueden pensar por sí mismos.

Esta última premisa se podría aplicar si la sociedad estuviésemos de acuerdo en ello, si refundásemos lo que entendemos por educación y consiguiérmanos que su RECONOCIMIENTO, fuera lo que se reflejara n el mundo del trabajo, en su calidad, en su productividad, en la valoración de un espacio sostenible, en definitiva, lo que ahora llamamos educación, sería otra cosa.

@juandoming

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: