Buscar

juandon. Innovación y conocimiento

La búsqueda del conocimiento en una Sociedad de la Inteligencia

fecha

11 junio, 2017

El conocimiento : ¿entra en el paradigma de la red?

juandon

27a5a31e2aac830cc5da89a0e866a2ce

 

 

Ahora estamos plenamente instalado en la Era del Conocimiento interconectado. Y hay casi unanimidad entre los expertos con conocimiento de que la interconexión y transmisión de la información de la velocidad de la luz nos traerán la creciente incertidumbre y turbulencia, así como importantes oportunidades nuevas e interesantes. Pero más comprensión es crítica.

La gente se sienta detrás de pantallas de ordenador portátil o de escritorio, y cada vez más están en movimiento o trabajando de forma remota, utilizando laptops, tablets y smartphones. Acceso a la Web es cada vez mayor en la ubicuidad, y velocidades de acceso están aumentando. Las personas de la organización se interconectan e intercambian información entre sí durante todo el día…

 

 

 

 

Las universidades, siguiendo su objetivo de “trabajar por la creación, el desarrollo y la transmisión del conocimiento en todas sus formas y expresiones” (CNA, 2012) en beneficio de la sociedad, buscan potenciar el aprovechamiento de las TIC en los procesos formativos para convertirse en universidades con altos niveles de ubicuidad, logrando un ambiente adecuado para que el aprendizaje se desarrolle sin importar las barreras espacio-temporales.

La pregunta es obvia ¿pero lo hacen?

 

La Universidad entra en un paradigma donde “la red” se deja ver en su máxima expresión, tanto por su grado de relaciones entre personas como en aprendizajes.

Ya nada será igual, es ahora donde las instituciones, organizaciones, así como ciudadanos, ya no dependerán más de si mismos, si no de los demás. Es aquí precisamente donde se manifiesta más claramente la aparición de los nuevos “expertos”, la gente de la calle, que con su #diversidad” van a marcar las líneas dinámicas de este nuevo y apasionante siglo.

La universidad dejará de ser una institución, para pasar a ser un elemento más de esta sociedad que la estamos escribiendo de nuevo dentro de una nueva cultura que aboga por un ecosistema completamente transdisciplinar y en red…

 

En este sentido, se hace necesario definir para un contexto universitario, ciertas métricas e indicadores que permitan valorar en qué grado de ubicuidad se encuentra desde la dimensión tecnológica, brindando así una herramienta que ayude a marcar el camino que se debe recorrer para cumplir dicho objetivo.

        • Objetivo General Identificar las propiedades tecnológicas que se desarrollan en un contexto de universidades ubicuas y definir métricas e indicadores para valorar el nivel de ubicuidad de una institución de educación superior a partir de ellas.
        • Objetivos específicos
        • Identificar las propiedades de la dimensión tecnológica que permiten valorar el nivel de ubicuidad de una universidad.
        • Clasificar las propiedades identificadas en la dimensión tecnológica de acuerdo con su utilidad para establecer métricas aplicables al concepto de ubicuidad.
        • Establecer las métricas que permitan valorar el nivel de ubicuidad de la universidad de acuerdo a las propiedades identificadas dentro de la dimensión tecnológica
        • Establecer los indicadores dentro de los cuales deben ser valoradas las propiedades de la dimensión tecnológica de las aplicaciones que propicien entornos de aprendizaje ubicuo en un entorno universitario.

 

 

 

 

 

Por su parte, la visión europea se concentra más en el desarrollo de los ciudadanos hacia la creatividad y la innovación a través de las TIC (Ubicuidad y RSE, 2009). i2010 es una estrategia lanzada en 2005 por la Comunidad Europea, la cual busca (Europa, 2009):

           Establecer un único espacio de información para Europa, incluyendo comunicaciones de banda ancha asequibles y seguras, contenidos digitales diversos y enriquecidos, y servicios digitales  Fortalecer la inversión en investigación e innovación.

           Reforzar la inclusión, mejorar los servicios públicos y la calidad de vida.

           Establecer un marco regulatorio para la comunicación a través de las TIC. Parte de ésta estrategia es llevada a cabo a través de “Living Labs”, los cuales surgen en el MIT como propuesta del Prof. William Mitchel de Media Lab y la Escuela de Arquitectura y “city planning” y se presentan como una metodología de investigación centrada en el usuario para la identificación, prototipado, validación y refinado de soluciones complejas en diversos contextos de la vida real (Eriksson, Niitamo, & Kulkki, 2005).

 

16578087888_dfa05f9bb7_b-1024x683

 

 

La idea de estos laboratorios se centra en permitir a los usuarios interactuar con tecnologías emergentes dentro de un contexto dado y analizar sus comportamientos y apreciaciones sobre las mismas, hasta convertir a estos actores en codiseñadores y cocreadores del producto o servicio innovador. Éstas experiencias comenzaron con iniciativas aisladas en países como Finlandia, Dinamarca o Alemania, pero poco a poco han comenzado a integrarse a través de redes como 19 www.livinglabs-europe.com, http://www.openlivinglabs.eu/ con el fin de aprovechar los elementos cubiertos por cada iniciativa reconociendo las diferencias que pueden marcar la geografía, la cultura, etc. (Ubicuidad y RSE, 2009)

 

 

 

 

Es destacable el laboratorio de Helsinki, Finlandia, Arabianranta (Art and Design City Helsinki Ltd -ADC-), el cual tiene como objetivo convertir el distrito de Helsinki en un punto de encuentro del diseño en Europa y para el que se esperaba en 2010 convivieran 13000 estudiantes, 8000 trabajadores y 10000 residentes, quienes podrían estar conectados a una única red local Metropolitana de banda ancha como un servicio público. También vale la pena resaltar el proyecto 22@Barcelona desarrollado en España, descrito como “…un clúster de empresas innovadoras, centros de investigación, de formación y de transferencia tecnológica, básicamente orientados en 4 áreas: Media, TecMed, TIC o energía.

Para esto, el plan del ayuntamiento de Barcelona contempla que el 10% del área construida se destine a la formación, investigación y divulgación de nuevas tecnologías. La transformación de este distrito considera a su vez la conservación de su patrimonio arquitectónico e industrial” (Ubicuidad y RSE, 2009), el cual evidencia una clara interacción entre diferentes sectores de la economía –estado, empresa, universidades- para la innovación centrada en el usuario.

 

 

 

 

Por último, algunas otras políticas internacionales destacables se pueden resumir de la siguiente manera:

           En la “Cumbre Mundial sobre la Sociedad de la información” (CMSI, 2005), llevada a cabo en 2003 y 2005 en Ginebra y Túnez respectivamente, se compartió la visión una “sociedad de la información centrada en la persona, integradora, orientada al desarrollo, en que todos puedan crear, consultar, utilizar y compartir la información y el conocimiento…”. Además, se plantea como desafío el promover los objetivos de la Declaración del Milenio (ONU, 2012), entre los cuales están: la enseñanza primaria universal y promover la igualdad de género, etc. Todos éstos elementos se tratan desde los frentes regulatorio, de infraestructura tecnológica, formativo, de emprendimiento, de cooperación internacional y de generación de contenidos y servicios digitales, lo que genera nuevamente la necesidad de servicios ubicuos de tecnología para poder dar cierre a las brechas y aumentar la cobertura hasta un cien por ciento en sectores como la educación.

           En Estados Unidos es creado el Plan Nacional de Tecnología en Educación 2010 (U.S. Department of Education, 2010), enfocado en: o Aprendizaje: Todos los estudiantes tendrán experiencias de aprendizaje comprometedoras tanto dentro como fuera de la escuela que los preparen para 20 ser activos, creativos, entendidos en el tema, y participantes éticos en la sociedad global en red. o Valoración: Un sistema de educación a todos los niveles que aproveche el poder de la tecnología para medir lo que en realidad importa y utilice éstas valoraciones para un continuo mejoramiento o Enseñanza:

 

          a)Los profesionales en educación recibirán soporte individualmente y en equipos, a través de tecnología que los conecte a: datos, contenidos, recursos, expertos y experiencias de aprendizaje que posibiliten e inspiren una enseñanza más efectivas para los estudiantes o Infraestructura

          b) Todos los estudiantes y educadores tendrán acceso a una infraestructura completa para aprender cuando y donde ellos lo necesiten o Productividad: Un sistema educativo a todos los niveles que rediseñe los procesos y estructuras para sacar ventaja del poder de la tecnología para mejorar los resultados de aprendizaje mientras se hace un uso más eficiente de tiempo, dinero y personal.

 

 

                     En España el programa “Escuela 2.0” en el año 2009, el cual tiene como objetivo “…poner en marcha las aulas digitales del siglo XXI, aulas dotadas de infraestructura tecnológica y de conectividad”. Este programa se desarrolla alrededor de cinco ejes (ITE,2012): o Aulas digitales: dotación de computadores portátiles para los alumnos y docentes. o Conectividad: Tanto a Internet como a la Intranet dentro del aula, y conectividad desde la casa en ciertos horarios. o Formación del profesorado: Formación a nivel tecnológico y metodológico. o Generar y facilitar el acceso a materiales digitales educativos:

          -Contenidos digitales ajustados a los diseños curriculares. o Involucrar a los actores: Tanto a los estudiantes como a sus familias se les involucra en la adquisición y gestión de estos recursos A mayo de 2011 se habían distribuido más de seiscientos mil dispositivos portátiles, se habían “digitalizado” casi treinta mil aulas en el país y se han formado más de ciento sesenta mil docentes (ITE, 2012).

 Pero ahora ¿cómo se usa un formidable despliegue de la conectividad y la capacidad de la informática social para convertirse en sensibles y adaptables a las nuevas condiciones?…es la pregunta del millon, aunque tenemos muchas pistas, sin duda…

 

 

 

 

 

Hoy en día es muy probable que en su organización las personas están interconectadas y están utilizando sus intercambios con los demás y su participación en los flujos de información para realizar su trabajo y lograr objetivos. La gente de la organización ya están operando utilizando el conocimiento, la confianza, la credibilidad y un enfoque en el logro de resultados .. es sólo que las formas en que estos elementos son utilizados o puestos en servicio a menudo no se adaptan bien a las nuevas reglas de juego más horizontal. Y, por supuesto, puede haber fallas o ausencia de estos elementos importantes.

 

trust

 

 

Ahora estamos plenamente instalado en la Era del Conocimiento interconectado. Y hay casi unanimidad entre los expertos con conocimiento de que la interconexión y transmisión de la información de la velocidad de la luz nos traerán la creciente incertidumbre y turbulencia, así como importantes oportunidades nuevas e interesantes. Pero más comprensión es crítica.

La gente se sienta detrás de pantallas de ordenador portátil o de escritorio, y cada vez más están en movimiento o trabajando de forma remota, utilizando ordenadores, tablets y smartphones. Acceso a la Web es cada vez mayor en la ubicuidad, y velocidades de acceso están aumentando. Las personas de la organización se interconectan e intercambian información entre sí durante todo el día…

Pero ahora ¿cómo se usa un formidable despliegue de la conectividad y la capacidad de la informática social para convertirse en sensibles y adaptables a las nuevas condiciones?…es la pregunta del millon, aunque tenemos muchas pistas, sin duda…

Hoy en día es muy probable que en su organización las personas están interconectadas y están utilizando sus intercambios con los demás y su participación en los flujos de información para realizar su trabajo y lograr objetivos. La gente de la organización ya están operando utilizando el conocimiento, la confianza, la credibilidad y un enfoque en el logro de resultados .. es sólo que las formas en que estos elementos son utilizados o puestos en servicio a menudo no se adaptan bien a las nuevas reglas de juego más horizontal. Y, por supuesto, puede haber fallas o ausencia de estos elementos importantes.

Comencemos… –

-¿por qué se deben utilizar estas nuevas capacidades, y para qué? 

– ¿qué tan bien la organización utiliza estas nuevas capacidades, y lo bien que se ha adaptado su liderazgo, prácticas de gestión y la cultura organizacional de ser flexible y lo suficientemente hábil para aprovechar estas posibilidades reales de mejora y / o innovación?

Estas preguntas más suave descubrir la ambigüedad y falta de claridad. Y a menudo hay disonancia general y la resistencia a la adaptación necesaria porque más de las veces la gente está operando en la infraestructura psicológica de la jerarquía no interconectada de manera tradicional, por ello abogamos por un trslado a utilizar la REDARQUÍA como elemento estructural y organizacional de cualquier planteamiento en la sociedad del conocimiento, tanto en empresas, organizaciones sociales, educativa, políticas….

El modelo jerárquico clásico ha sido optimizado en los últimos 50 años a través de una serie de iniciativas dirigidas a la mejora continua, reingeniería, y un enfoque masivo y continuo en la ejecución y calidad. Hoy, en el comienzo del siglo XXI este modelo domina el mundo de la organización y estamos con ella, o quedamos aislados, lo cual con nuestras ideas y posicionamientos, nadie puede quedar fuera, `porque cada uno de nosotros puede aportar nuestra excelencia personalizada….

Información con hipervínculos y un tipo de gente que parece peligrosa para los encargados de la creación y la gestión del control, la previsibilidad y la estabilidad frontal. Las rutas de acceso a la eficacia en un entorno interconectado parecen y se sienten menos cognoscible, menos controlable.

Las personas tienden a hacer preguntas e introducir nuevas ideas. Intercambios en red entre la gente que ofrecen el riesgo de introducir el desorden o falta de alineación en las filas de la ejecución y de la calidad centrada en los trabajadores del conocimiento. (algo que los viejos controladores no quieren, no les gusta, temen que les quiten su sillón, y claro, así será).

Me gustaría sugerir que es fundamental reconocer, de forma explícita, que …

          a) Las redes están aquí para quedarse,…
b) Las futuras generaciones de trabajadores del conocimiento aceptan estas herramientas como una parte regular de su vida.
c) Las condiciones están a la mano para el crecimiento de las organizaciones de aprendizaje flexibles y receptivos compuestos por personas comprometidas…
d) La adaptación es fundamentalmente necesarios, pero no en el sentido de hacer lo que los demás quieren que hagamos o aprendamos, no, si no lo que nosotros queremos aportar a la sociedad….

relatograma0012-e1436380726842

La dinámica de las organizaciones en red a menudo se han comparado con la dinámica de la vida, los ecosistemas holísticos.

En realidad, el mundo interconectado en el que vivimos está empezando a pedir más. Se están pidiendo respuestas rápidas y más inteligentes, más una mayor accesibilidad y más honestidad, pero a partir de un menor número de políticas y normas de arriba hacia abajo y claro, sucesos más rápidos, más flexibles y más eficaces de toma de decisiones donde importa, donde todos y cada uno de nosotros, queremos estar..

 

18033881_10212725082021097_2112143147867119750_n

 

El mundo está cambiando. Está en busca de personas que son creativas y emprendedoras, y eso no va a suceder en un sistema que dice a los niños lo que deben hacer todos los días “, “Entonces, ¿cómo se hace eso? Bueno, si el sistema no lo permite, como dice el refrán: Si quieres algo bien hecho, hazlo tú mismo “.

Algunos dicen incluso, que lo harían mucho mejor en el garaje de su casa….Naturalmente si cambiamos el paradigma de la sociedad, naceran cosas que nos parecerán, al cabo de un tiempo naturales les, y en la educación hay mucho que crear de nuevo….

 

 

 

Antes LA INFORMACIÓN nos la proporcionaba solo la escuela y los medios de comunicación escritos, vivimos en la era de la tecnología y se puede encontrar todo lo que necesita en su teléfono”, dice Jeremy Stuart, director de documentales, que, a lo largo con Dustin Woodard hizo una película sobre educación en el hogar llamada Clase despedida . “Todo el paradigma ha cambiado. Ya no se trata de cómo acceder a la información es, se trata de cómo utilizar la información, la manera de tamizar a través de él para determinar cómo aplicarla a su vida. Eso es increíblemente empoderamiento, y las escuelas no están haciendo eso...por tanto la pregunta es…¿para que sirven las escuelas y las universidades de toda la vida en el siglo XXI?….

“El Internet hace un gran trabajo de proporcionar el acceso al aprendizaje”, dice Albert Wenger,….. “Casi todo lo que necesitemos aprender, lo podemos encontrar y cuando sigo todo, quiero decir TODO, lo podemos encontrar por ahí. Así que pone una prima sobre, ¿Es esto algo que te importa? ¿Es esto algo que tu quieres aprender? “

 

 

 

Los problemas se presentan, el pensamiento va, cuando los niños son empujados a un modelo educativo que trata a todos por igual, les da las mismas clases y deberes, establece las mismas expectativas, y cubre los mismos temas. La solución es, entonces, para llegar a los ejercicios y actividades que ayudarán a cada niño a dar contenido a los temas y asuntos a los que se sienten naturalmente atraídos….

 Comencemos con “por qué” – ¿por qué se deben utilizar estas nuevas capacidades, y para qué? La pregunta aquí es ¿qué tan bien la organización utiliza estas nuevas capacidades, y lo bien que se ha adaptado su liderazgo, prácticas de gestión y la cultura organizacional de ser flexible y lo suficientemente hábil para aprovechar estas posibilidades reales de mejora y / o innovación?

 

 

 

Estas preguntas más suave descubrir la ambigüedad y falta de claridad. Y a menudo hay disonancia general y la resistencia a la adaptación necesaria porque más de las veces la gente está operando en la infraestructura psicológica de la jerarquía no interconectada de manera tradicional, por ello abogamos por un traslado a utilizar la REDARQUÍA como elemento estructural y organizacional de cualquier planteamiento en la sociedad del conocimiento, tanto en empresas, organizaciones sociales, educativa, políticas…. https://juandomingofarnos.wordpress.com/…/analisis…/ Análisis critico, el origen de la redarquía y de la disrupción! de Juan Domingo Farnos…

 

 

 

El modelo jerárquico clásico ha sido optimizado en los últimos 50 años a través de una serie de iniciativas dirigidas a la mejora continua, reingeniería, y un enfoque masivo y continuo en la ejecución y calidad. Hoy, en el comienzo del siglo XXI este modelo domina el mundo de la organización y estamos con ella, o quedamos aislados, lo cual con nuestras ideas y posicionamientos, nadie puede quedar fuera, `porque cada uno de nosotros puede aportar nuestra excelencia personalizada…. https://juandomingofarnos.wordpress.com/…/la-excelencia…/La Excelencia personalizada, conducirá a un cambio obligado en la educación! de Juan Domingo Farnos

 

 

 

 

Mi tipo de Organizaciones en red se basen en apertura + transparencia + diversidad, por lo que se requiere coordinacion, colaboración y cooperación…dentro de un escenario complejo y diverso como el que nos movemos….

Bien, es mi tipo de organización como he manifestado muchas veces, pero a veces hay que pensar que la complejidad involucra un modo de pensamiento que cuenta es su núcleo con hipótesis que ligan el orden, lo universal y lo regular con el desorden, lo singular y el devenir y que tiene como sus operaciones lógicas centrales el distinguir-vincular en una relación moébica con lo contingente.
Poco productivo resulta entonces, para las posibilidades de competir con otros programas de investigación apoyados en trascendentes, un proyecto por la inmanencia, la fluidez y la circulación, cuando el conjunto de las prácticas de los programas de investigación ganadores ponen en el juego la certeza, lo certificado y especialmente hoy en día lo patentable, lo que puede ser apropiado intelectualmente…

 

 

 

Información con hipervínculos y un tipo de gente que parece peligrosa para los encargados de la creación y la gestión del control, la previsibilidad y la estabilidad frontal. Las rutas de acceso a la eficacia en un entorno interconectado parecen y se sienten menos cognoscible, menos controlable.

Las personas tienden a hacer preguntas e introducir nuevas ideas. Intercambios en red entre la gente que ofrecen el riesgo de introducir el desorden o falta de alineación en las filas de la ejecución y de la calidad centrada en los trabajadores del conocimiento. (algo que los viejos controladores no quieren, no les gusta, temen que les quiten su sillon, y claro, ASÍ SERÁ).

 

 

 

Me gustaría sugerir que es fundamental reconocer, de forma explícita, que …

1-Las redes están aquí para quedarse,
2-Las futuras generaciones de trabajadores del conocimiento aceptan estas herramientas como una parte regular de su vida.
3-Las condiciones están a la mano para el crecimiento de las organizaciones de aprendizaje flexibles y receptivos compuestos por personas comprometidas
4-La adaptación es fundamentalmente necesarios, pero no en el sentido de hacer lo que los demás quieren que hagamos o aprendamos, no, si no l oque nosotros queremos aportar a la sociedad.

 

 

morris.engel.a.time.to.speak.1970s.new.york.city.02

 

La dinámica de las organizaciones en red a menudo se han comparado con la dinámica de la vida, los ecosistemas holísticos.

En realidad, el mundo interconectado en el que vivimos está empezando a pedir más. Se están pidiendo respuestas rápidas y más inteligentes, más una mayor accesibilidad y más honestidad, pero a partir de un menor número de políticas y normas de arriba hacia abajo y claro, sucesos más rápidos, más flexibles y más eficaces de toma de decisiones donde importa, donde todos y cada uno de nosotros, queremos estar…

juandon

TALLER ABP (aprenentatge obert. inclusiu i ubic) -catalán-

juandon

abp-400

 

 

 

DESENVOLUPAMENT EN PASSOS (praxis) DE L’APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES EN GRUPS COOPERATIUS/COL.LABORATIUS.

 

ABP de veritat, no un pseudo-ABP:

Segueixo veient confusió amb l’empleat d’ABP, aprenentatge basat en projectes, i m’explico. Potser companys es llancen a utilitzar aquesta metodologia d’aprenentatge i de treball i ho fan en la seva assignatura de manera monogràfica, no no ho feu, l’ABP, no vol assignatures, sinó projectes en estat multidisciplinars, va néixer pels anys 90 per a això i perquè després es van incloure en el món globalitzat i en xarxa.

És més, no vol d’assignatures, però tampoc d’aules ja que es necessita un treball multicanal i per tant la deslocalització és completament necessària. a És per això que dir que es treballa amb ABP i només fer-ho en part, és no fer-ho, companys. Estem per resoldre i ajudar-vos en els vostres problemes, si us plau, ja ho sabeu ….

També és obvi que serà un treball per competències, ja que si no, ¿com es podrien relacionar totes les asignaturas¿? Seria impossible, en conseqüència, la seva complexitat li permet tenir una càrrega d’aprenentatge inclusiu-diferenciat, enorme ..

 

-ABP (Aprenentatge basat en projectes amb suport TIC), PBL (Projects based learning) … centrats en el alumne.

JUSTIFICACIÓ DEL CURS -MARC TEÒRIC/ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

Necessitem treballar a manera d’investigació, per la qual cosa aquest procediments ens serviran i molt a tal efecte.

Per tot això necessitem estar formats en aquesta metodologia ja que el seru aprenentatge és una metodologia que permet als alumnes adquirir els coneixements i competències clau en el segle XXI mitjançant l’elaboració de projectes que donen resposta a problemes de la vida real. Els alumnes es converteixen en protagonistes del seu propi aprenentatge i desenvolupen la seva autonomia i responsabilitat, ja que són ells els encarregats de planificar, estructurar el treball i elaborar el producte per a resoldre la qüestió plantejada. La tasca del docent és guiar-los i donar-los suport al llarg del procés.

  1. Selecció del tema i plantejament de la pregunta guia. Tria un tema lligat a la realitat dels alumnes que els motivi a aprendre i et permeti desenvolupar els objectius cognitius i competencials del curs que busques treballar. Després, planteja’ls una pregunta guia oberta que t’ajudi a detectar els coneixements previs sobre el tema i els convidi a pensar què han d’investigar o que estratègies han de posar en marxa per resoldre la qüestió. Per exemple: Com concienciarías als habitants de la teva ciutat sobre els hàbits saludables? Què campanya realitzaries per donar a conèixer als turistes la història del teu regió? És possible la vida a Mart?

    2. Formació dels equips. Organitza grups de tres o quatre alumnes, perquè hi hagi diversitat de perfils i cada un desenvolupi un paper.

    3. Definició del producte o repte final. Estableix el producte que han de desenvolupar els alumnes en funció de les competències que vulguis desenvolupar. Pot tenir diferents formats: un fullet, una campanya, una presentació, una investigació científica, una maqueta … Et recomanem que els proporcions una rúbrica on figurin els objectius cognitius i competencials que s’han d’assolir, i els criteris per avaluar-los.

    4. Planificació. Digueu-los que presentin un pla de treball on s’especifiquin les tasques previstes, els encarregats de cadascuna i el calendari per a realitzar-les.

    5. Recerca. Has donar autonomia als teus alumnes perquè busquin, contrastin i analitzin la informació que necessiten per realitzar el treball. Tu paper és orientar-los i actuar com a guia.

    6. Anàlisi i la síntesi. Ha arribat el moment que els teus alumnes posin en comú la informació recopilada, comparteixin les seves idees, debatin, elaborin hipòtesis, estructuren la informació i busquin entre tots la millor resposta a la pregunta inicial.

    7. Elaboració del producte. En aquesta fase els estudiants hauran d’aplicar l’après a la realització d’un producte que de resposta a la qüestió plantejada al principi. Animeu-los a donar curs a la seva creativitat.

    8. Presentació del producte. Els alumnes han d’exposar als seus companys el que han après i mostrar com han donat resposta al problema inicial. És important que comptin amb un guió estructurat de la presentació, s’expliquin de manera clara i donin suport a la informació amb una gran varietat de recursos.

    9. Resposta col·lectiva a la pregunta inicial. Una vegada concloses les presentacions de tots els grups, reflexiona amb els alumnes sobre l’experiència i convida’ls a buscar entre tots una resposta col·lectiva a la pregunta inicial.

    10. Avaluació i autoavaluació. Finalment, avalua el treball dels teus alumnes mitjançant la rúbrica que els has proporcionat amb anterioritat, i demana’ls que s’autoavaluïn. Els ajudarà a desenvolupar el seu esperit d’autocrítica i reflexionar sobre els seus errors

 

 

Per tot això és de gran importància aplicar-lo a tots els centres que treballen especialment en COMPETÈNCIES i fer-ho a ser possible amb acompanyament de les TIC, per tal de que les seves potencialitats d’aprenetatge siguien millors.

 

 

A més, docents i discents….

-Desenvoluparem les diferències entre ABP, AOP (Aprenentatges orientats en projectes) PBL, i els Aprentatges basats en casos i investigacions (ABI), per a què tant docents com discents els coneguin i puguin treballar amb ells. (QUADRE realitzat per Juan Domingo Farnos en investigacions).

-Establirem un treball personalitzat y socialitzador en temes d’aula (elegint una proposta de projecte proposant diferents aspectes útils (creatius) amb feedback durant el procediment, exposnt-lo de manera síncrona (hangout) i assíncrona (foros…).

Per al punt anterior construirem una pàgina de Facebook,-Blog individual/col.lectiu, convidant als demés membres del curs (assíncrona).

-Ells/elles ho treballaran de manera col.laborativa/cooperativa (treballar les diferències, mitjançant Google Docs, Wikis…

-Treball amb esquemes.

-Treball amb vídeos.

-Treball Comparatiu…

 

OBJECTIUS

-Conéixer com es treballa (realitzar-ho) amb ABP i TICs.

-Conéixer i treballar amb PBL i TICS.

-Conéixer com es treballa amb metodologies de casos de manera investigatica (ABI)

-Establi les diferències entre AOP i ABP.

.Poder dissenayar aprenentatges aprenentatges globalitzats y transdisciplinars amb eines de la web 2.0.

-Ser capaços de superar el tema de les assignatures, els examens…

 

 

AVALUACIÓ

-S’avaluarà tot el procés de treball, la seva presentació síncrona-assíncrona entre “pars”i amb el docent.

-Es valorarà la retroalimentació prevista durant el procés d’aprenentatge.

-Es tindran en compte la relació treball-aula-vida real, òbviament segons les seves argumentacions i els comentaris de la resta de participants.

-Emprarem MOODLE, Xarxes Socials, foros,… ho publicarem en un BLOG, pàgina de Facebook, compte de YOUTUBE, compte de SLIDESHARE…

.Crearem una WIKI, Google Docs per tal de treballar yi anar valorant el treball que estarem portant a terme.

Es valorarà la freqüència d’intervencions al foro (2 mínimes setmanals), treballs al grup Google Docs, Wiki, … argumentacions, referències…

 

 

PRESENTAR TRES TREBALLS

1-Justificació teòrico-pràctica del ABP, AOP, PBL, ABI, amb la resolució de casos amb suport de TIC.

2-Posar un exemple pràctic sobre com treballar els diferents aprenentatges a l’aula (ABP, PBL, ABI…)

3-Cercar i explicar Bibliografia al respecte comentat les propostes diferenciades (referències a la xarxa.

S’haurà d’emprar en tots els processos de tots els aspectes mencionats amb eines de la web 2.0 que siguin necessaris.

 

 

COMUNICACIÓ

Crearem una etiqueta en TWITTER, Grup WHATSAPP, E-MAIL, PRISCOPE, YOUTUBE…

 

 

El AOP (aprenentatge orientat a projectes) base de l’ABP i del treball – aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu … Juan Domingo Farnos

 

Parts:

-anàlisi-

-síntesi-

-investigació-

-transferència de conocimientosy procediments a otroscontextos-

-pensament crític-

-responsabilitat individual y grupal-

.maneig de diverses fonts deinformación-

-expressió oral i escrita-

.treball en equip-

-planificació, organització-

-presa de decisions

 

 

 

Amb aquest mètode els alumnes han de treballar en equip des del principi i desenvolupar un projecte que solucioni la situació presentada planificant l’actuació, distribuint tasques, investigant, analitzant els contextos involucrats ….

 

 

Desenvolupant el pla establert, avaluant les possibles conseqüències, preveient els èxits … el AOP necessiti que l’aprenent estigui sempre activat, interactuant amb els seus companys, contrastant opinions, idees, teories, aplicacions per arribar a consensos fonamentats i justificats …

Establir una reflexió sobre el coneixement per tal de generar nou coneixement és un eix central d’aquesta metodologia d’aprenentatge.

És una metodologia centrada en l’alumne i en
el seu aprenentatge. L’alumne haurà de treballar amb un
grup de manera autònoma i, a partir de la
situació donada, realitzar una investigació que
inalitzi amb el lliurament d’un projecte que de
resposta viable a una necessitat determinada (o
situació presentada).

 

 

Part d’un plantejament real. això afavoreix
que els estudiants augmentin la seva motivació
cap a les temàtiques d’estudi i es familiaritzin
amb dificultats o situacions que es podran
trobar en el seu futur lloc de treball.
Afavoreix el compromís de l’alumne amb el seu
aprenentatge i amb el del seu grup de treball. aquest
compromís porta amb si un augment de la
responsabilitat individual i grupal amb el
procés que seguirà el grup i amb la qualitat del
producte que aconseguirà.

És desitjable que, a l’hora de plantejar el
projecte a desenvolupar, estiguin implicades
diferents àrees, potenciant així el caràcter
interdisciplinari d’aquesta tècnica. aquesta connexió
entre diverses àrees d’estudi ofereix al
estudiant la possibilitat d’estructurar els
coneixements ja disponibles i els nous en un
“Tot” coherent necessari per a l’acompliment
professional. De la mateixa manera, ofereix als
professors la possibilitat de treballar en equip
estant, també, en continu aprenentatge …

 

S’aquesta manera serà iteratiu i co-creatiu, i sovint requirirà que els usuaris i altres parts interessades treballin conjuntament per definir els desafiaments complexos i solucions sostenibles tangibles de disseny.

 

-Si elaborem desafiaments a nivell multi-organitzacional, la complexitat de les parts interessades és extremadament alta, però el benefici potencial per als aprenents / usuaris és encara més gran.

Per concloure, les organitzacions que volen millorar la seva experiència de l’aprenent han de treballar en tots els diferents camps en la taula de Disseny d’impacte, i tots els nivells són igualment importants. Recomanem tot i començar amb iniciatives a la part superior; aquestes iniciatives solen subministrar estratègies basades en les necessitats i expectatives de l’aprenent, així com les pròpies capacitats de l’organització. Una vegada que aquestes estratègies estan al seu lloc, poden servir com a guies unificant totes les iniciatives futures que afecten a l’experiència de l’aprenent.

 

 

-Com a MODEL PEDAGÒGIC assumeix una concepció integral i dinàmica d’home. Conceptualitza el fet educatiu fonamentat en la seva Missió, Visió i DESENVOLUPAMENT INTEGRAL. Proposa tècniques didàctiques pertinents per programa i nivell de formació. Caracteritza i traça directrius als seus currículums. Determina l’abast de les competències i responsabilitats de l’estudiant segons nivell de formació. Considera criteris, indicadors, tècniques i instruments per a avaluació de l’aprenentatge. Privilegia els aspectes que determinen la relació docent / estudiant. Fomenta l’aprenentatge autònom. Incorpora mediacions E-learning, B-learning com a suport al treball independent / socialitzador. principis orientadors

 

 

Els nostres processos estan basats en el APRENENTATGE OBERT, INCLUSIU I ubic, el coneixement / aprenentatge es construeix en l’estudiant amb guia i acompanyament del docent, recolzat per didàctiques i recursos tecnològics acords a les necessitats i pertinents a cada programa i nivell de formació. E l estudiant contribueix al compliment dels seus objectius d’aprenentatge amb aprenentatge autònom i interacció amb els companys. Un procés permanent en construcció com MODEL PEDAGÒGIC A través d’un treball interdisciplinari garanteix la seva vigència i permet l’articulació tant dels nous continguts fixats en la malla curricular com de les necessitats que demana la societat; en un procés integrat i recolzat en didàctiques, enfocaments pedagògics i recursos tècnics i tecnològics.

Adquireixen coneixement rellevant i significatiu. Aprenen en col·laboració amb altres. Autogestionen el seu aprenentatge. Milloren el seu aprenentatge i resultats del mateix a través de l’avaluació i retroalimentació permanent. Desenvolupen comportaments fonamentals en l’ètica i la responsabilitat ciutadana. Estimulen la reflexió de l’estudiant sobre el que fan, com ho fan i els resultats que obtenen.

Construcció d’identitat a partir de la interacció amb ell mateix, la societat i el món que l’envolta. Els continguts que tendeixen per la formació de professionals ètics i socialment responsables permean la malla curricular en els diferents nivells. Recolzat per l’ús de recursos tecnològics didàcticament sustentats per facilitar l’aprenentatge i enfortir l’accés a la informació. La formació es fonamenta en identificar la realitat i transformar-la en benefici propi i de la comunitat.

-ENFOCAMENTS DIDÀCTICS Aprenentatge Significatiu Aprenentatge Col·laboratiu Mètode de Casos Aprenentatge orientat a Projectes Aprenentatge basat en Problemes MODEL PEDAGÒGIC De cada enfocament s’ha desenvolupat: La concepció epistemològica i metodològica. La pertinença i implicacions de la seva aplicació (avantatges, desavantatges). La definició dels rols de docent i estudiant.

 

  1. Selecció del tema i plantejament de la Guia PREGUNTA. Tria un tema lligat a la Realitat dels Alumnes Que els motius d’un Aprendre i et permeti desenvolupar els Objectius cognitius i competencials del Curs Que Busques Treballar. Després, planteja’ls una PREGUNTA de guia oberta que els ajudi, tenint present sempre els seus coneixements previs sobre el tema/temes i que els convidi a pensarHaran d’ Investigar o cercar estratègies que hauran de posar en marxa. Per resoldre les qëstions Per example: ¿com concienciarías als habitants de la teva comunitat, poble, ciutat…sobre els hàbits saludables? Quina campanya realitzaries per donar a conéixer el teu territor i la seva història a turistes? És Possible la vida a Mart?…
  1. Formació dels equips. organitzar grups de tres o quatre alumnes, ( com us he enviat a la infografia) per a que hi hagi diversitat de perfils de Perfils.
    1. Definició del Producte o del repte. Establir el producte que han desenvolupar els alumnes en funció de les Competències que s’hagin de desenvolupar.Pot tenir diferents formats: una campana, una presentació, una Investigació Científica, una maqueta … Et recomanem construir entre tots una rúbrica (hi han de participar ells, al cap i a la fi és el seu aprenentatge) ,una rúbrica on figurin els objectius cognitius i competencials Que han Assolir, i els criteris d’avaluació entre pars (P2P).
      1. Planificació. Demana’ls Que presentin un pla inclusiu de Treball on especifiquin les tasques previstes, Els encarregats de cada una i el calendari per portar-ho a terme.
        1. Recerca. Has de donar autonomia als teus alumnes per a que busquin, contrastin i analitzin LA INFORMACIÓ que necessiten per realitzar el Treball. El teu paper és orientar-los i ACTUAR com Guia.
        1. Anàlisi i la Síntesi. Ja arribat el moment de que els teus alumnes posin en comú la INFORMACIÓ recopilada, les idees que compartiran, debatin, elaborin hipòtesis, estructuren la Informació i busquin Entre tots la millor resposta a la PREGUNTA inicial, essent capaços de fer noves preguntes a partir de les seves resposte (ACCIÓ-REACCIÓ… molt útil per preparar el seu estat cognitiu per a quan es trobaran front la realitat i d’una potència molt superior als problemes que els fen als llibres.
          1. Elaboració del Producte. En Aquesta fase els estudiants tindran que aplicar el que han après en la realització del seu PRODUCTE. Donar resposta a la qüestió/ns f plantejada/es al principi, donant curs a la seva CREATIVITAT.
          1. Presentació del Producte. Els alumnes han exposar als companys tant els seus treballs com el que han aprés donant resposta al problema inicial. És Important que comptin amb guió estructurat en la presentació, explicant-se de manera clara amb el suport de la informació i a ser possible, una gran varietat de recursos.
            1. Resposta col·lectiva a la PREGUNTA inicial. Una Vegada concloses les Presentacions de tots els grups, reflexionar entre tots els grups, docents, invitats sobre l’experiència i convida’ls a buscar una resposta col·lectiva a la PREGUNTA inicial.
            1. Avaluació i autoavaluació. Per últim, avaluarem el treball dmitjançant la rúbrica, observació, opinions de tots … que els ha proporcionat amb anterioritat, i demana’ls que s’autoavaluïn. Els ajudarà a desenvolupar el seu esperit d’autocrítica i reflexionar sobre els seus errors, tenint clar que els errors son aprenentatges.

 

1-Punt de partida

-Tema/es principals

-Pregunta/preguntes inicials

-Coneixements previs

 

2-Formació d¡equips col.laboratius (aquí entraria la infografia que us he enviat pr+èviament)

 

3-Definició del repte final (producte) (amb TIC si es possible, web 2.0)

-Què hi ha que aprendre.

-Objectes d’aprenentatge.

 

4-Transversalitat:

-No jerarquies, si REDARQUIES (ja us ho explicaré)

-Diferents aspectes a aprendrre que no assignatures.

-Transparència, confiabilitat, responsabilitat, compromis.

 

5-Organització i planificació

-Assignació de rols

-Definició de tasques i temporització.

 

6-Intercanvi d’idees

 

7-Cercar i recopilar informació

-Revisió dels objectius

-Recuperació dels coneixements previs.

-Introducció de nous conceptes

-Búsqueda de nova informació

 

8-Anàlisi i síntesi

-Posada en comú

-Compartir informacions

-Contrastar idees, debat.

-Resolució de problemes

-Presa de decisions.

 

9-Creativitat (a explicar)

 

10-Taller/Producció

-Aplicació de nous coneixements.

-Posada en pràctica de les competències bàsiques

-Desenvolupament i execució del producte final.

 

11-Presentació del PROJECTE

-Preparar la presentació

-Defensa pública

-Revisió amb experts (intentar invitar persones d´en fora del centre)

 

12-COL.LABORACIÓ (a explicar)

 

13-Resposta col.lectiva a la pregunta/preguntes.

-Refleció sobre la experiència

-Us de sistemes de missatgeria: whatsapp, e-mail ,SMS ….

 

Per aplicar-lo emprem la INVESTIGACIÓ:

L’Aprenentatge Basat en Investigació (ABI) que consisteix en l’aplicació d’estratègies d’ensenyament i aprenentatge que tenen com a propòsit connectar la investigació amb l’aprenentatge, les quals permeten la incorporació parcial o total de l’estudiant en una investigació basada en mètodes científics. La pràctica efectiva de l’Aprenentatge Basat en Investigació pot incloure:

-Resultats de recerca que contribueixen al currículum

– Mètodes d’ensenyament i aprenentatge basats en el procés d’investigació

-Aprenentatge fa a l’ús d’eines de recerca

-Desenvolupament d’un context de recerca inclusiu

aprenentatge-basat-en-investigaci-

 

 

 

Hi ha una varietat de termes que s’utilitzen per descriure la relació entre ensenyament i investigació, cadascun dels quals al·ludeix ja sigui a l’interès d’incentivar la investigació, o enriquir els processos d’ensenyament:

-Research-led teaching;
-Research-enhanced teaching (or learning);
-Research-informed learning;
-Research based education;
-Research based learning;
-Inquiry based learning;
-Teaching-research

 

 

 

Brew i Boud (1995) afirmen que la investigació i l’ensenyament es relacionen, ja que les dues són formes d’aprendre. Per això, consideren que aquesta relació hauria de ser una característica essencial de la universitat. En el document Scholarship Reconsidered, publicat el 1990, Ernest Boyerestablece que scholarship (educació escolar) és una manera d’expressar formalment l’interès de l’estudiant per l’aprenentatge, el qual ha de ser alimentat en un context d’indagació oberta i permanent. Boyer demana abandonar el model tradicional “ensenyament vs. investigació “i urgeix a les universitats a adoptar una definició molt més àmplia del terme. Boyer considerava que la definició tradicional descholarship entesa com a nou coneixement a través de treball de laboratori, articles de revista o nous llibres – era molt limitada. Per Boyer, el significat del terme ha també incloure l’aplicació del coneixement, i la relació dels estudiants amb el món. Des d’aquest punt de vista, Scholarship al·ludeix a una varietat d’activitats, com ara:

-El descobriment de noves idees
-Recerca minuciosa de problemes dintre del projecte.
-Exposició reveladora
-Explicació informada de teories
-Síntesi unificadora d’aspectes divergents
-Aplicació de teories a problemes pràctics
-Ensenyament acadèmica

 

 

Més que una tècnica didàctica, l’aprenentatge basat en recerca és una estratègia de vinculació d’activitats de recerca amb l’ensenyament en el nivell professional.
Hi ha una varietat de termes que s’utilitzen per descriure la relació entre ensenyament i investigació, cadascun dels quals al·ludeix ja sigui a l’interès d’incentivar la investigació, o enriquir els processos d’ensenyament

 

 

El factor que intervé en la relació entre l’ensenyament i la investigació és l’aprenentatge, ja que és el procés mitjançant el qual un individu -professor, investigador, estudiant, o aprenent- pot arribar a conèixer.

 

 

Amb el perfil s’espera que l’alumne tingui una experiència d’aprenentatge com a investigador que li permeti:
-Promoure un coneixement innovador a través de la interdisciplinarietat.
-Desenvolupar el pensament crític.
-Desenvolupar la capacitat d’investigar i aprendre en forma auto-dirigida.
-Augmentar la sensibilitat i la capacitat perceptiva dels fenòmens científics, humanístics i socioculturals
– Es redueix la possibilitat que alguns alumnes adoptin una postura passiva.
-Tots els alumnes s’involucren en activitats de recerca en raó d’un únic protocol
– S’utilitzen la infraestructura i serveis bibliotecaris al màxim i inclusivament el docent titular de l’assignatura pot sol·licitar al personal bibliotecari que brindi instrucció o apliqui el programa d’educació en informació perquè els alumnes de l’assignatura aprenguin a utilitzar i manejar que hi ha a la biblioteca
L’ABI és aplicable a qualssevol disciplina i ofereix l’avantatge que es pot utilitzar com a complement de altres tècniques didàctiques

– Queixes constantment de la càrrega de treball.
– Incorporar dades en els estudis d’origen simulat o malversat.
-Aspectes a considerar pel docent
– Facilitador – Evaluador- Tutor – Indagador- Guia – motivadores Assessor – Director Docents

El ABI es fonamenta en:

– Responsabilitat individual

– Desenvolupament d’habilitats i competències informatives

– Assessoria o consultoria contínua per part del docent als seus alumnes

– Motivació contínua als alumnes

– Metodologia científica –
-Formes en què la investigació pot introduir-se en l’Ensenyament / aprenentatge

 

Ens trobem en una societat on la tecnologia està canviant el que realment entenem com a aprenentatge a l’escola, a la universitat. Per desgràcia, sembla que els nostres legisladors estatals i “gurus” de proves no han aconseguit la nota encara. Encara estem tractant d’encaixar la nostra escolarització en els models no-tech i no la realitat a força d’edat, quan hauríem d’estar preparant per treballar les habilitats que necessitaran per convertir-se en aprenents de per vida i satisfer les demandes d’un lloc de treball que està canviant més ràpidament del que podem ser capaços d’ajustar a les nostres necessitats ..

 

Podem trobar molts avantatges:

-Proporcionan l’aprenent experiència en la solució de problemes del món real

-Els aprenentatges s’estructuren al voltant de temes i projectes, i no en assignatures.

-Els problemes a resoldre són de múltiples passos i, sovint impliquen qüestions complexes amb més d’un simple resposta concreta

-Els estudiants es veuen obligats a realitzar una investigació real i participar tant en el pensament crític i enfocaments de prova i error

-Els projectes de creació de grups d’estudiants que treballen en conjunt que es converteixen en responsables del seu propi aprenentatge. (Comencen amb equips col·laboratius i poden a passar a cooperatius, més creatius i autònoms.

-Els projectes no s’utilitzen com un mitjà per reforçar l’ensenyament i l’aprenentatge que ha passat – són per si mateixos, l’ensenyament i l’aprenentatge.

-Asocian el món acadèmic amb el real .. La nostra societat i el seu lloc de treball basat en la tecnologia fa que el treball es completa en gran mesura a través de projectes.

L’aprenentatge basat en projectes ajuda als estudiants en el desenvolupament d’habilitats interpersonals crítiques i analiticas. En els seus futurs llocs de treball, hauran de referir-se a una comunitat diversa, aprendre a comunicar-se, a delegar, per resoldre els desacords, i posar en perill els seus plantejaments.

 

Amb això:

Els aprenents adquireixen experiència del món real en la gestió del temps d’alt nivell, sobretot quan es deleguen tasques, han de ser visualitzats. Adquirir habilitats en la presa de decisions de projectes a llarg termini i trencar-les en trossos manejables, és una habilitat crítica per a l’èxit d’un adult.

 

 

NOTA: Naturalment el grau d’implicació directa (influir) dels docents sempre serà en base a l’edat (evidenment jo no ho faria així, però es por fer), el grau maduratiu …

NOTA: Si ho seguiu tindreu molt de guanyat si el centre decideix portar-ho a terme, pènseu que esteu fent un MASTER, us ho ben asseguro.

JUANDON

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: