juandon

 

gilbert-garcin_6

 

 

 

Està succeïnt?:

     a) Las administraciones públicas o se implican con las TIC en los centros educativos, o que admitan que no sirven para governar educación.
     b) Las organizaciones  educativas que no utilicen metodologías 2.0 y 3.0, están perjudicando a sus alumnos .
     c) El sistema educativo actual está causando un “mal irreparable” a sus alumnos, ya que establece las mismas líneas de actuación muy anticuadas y nada realistas con el presente y el futuro…..

     d) La escuela no tiene que mejorar, tiene que ser reinventada. Cada aspecto de la misma – plan de estudios, la pedagogía, la evaluación y la certificación. Algunas Gobierno valiente, en algún lugar, tendrá que dar un paso..

     e) Así se hacen en los centros educativos…pregunta de examen………He aquí una de las preguntas del examen de hoy: ¿Cuánto tiempo se tarda una masa Kg 5 a caer al suelo si se deja caer desde una altura de 20 metros? (No utilice computadoras, calculadoras o cualquier otro tipo de ayuda. No hables)
     f) Esto fácilmente podría ser cambiado a: Utilizar la Internet para averiguar cuánto tiempo va a tomar una masa Kg 5 a caer al suelo si se deja caer desde una altura de 20 metros. Discuta la respuesta con sus colegas y reportar los resultados de la discusión. Justificar por qué crees que la respuesta es correcta.
     g) No creéis que tiene más sentido, te da la oportunindad de buscarlo tu, de mejorarlo tu, de enriquecerte con lo que los demás saben y encima puedes valorartelo tu mismo…y tus compañeros..
Realmente me encanta esta manera de aprender es como se dice ahora GUAPIIIIIIIII
Si no se hace nada, si la sociedad no hace VISIBLE lo que quiere ser y como quiere ser….esta GENERACIÓN, quedará fuera del circuito LABORAL, porque su preparación será muy anticuada y no adaptada a las necesidades actuales y futuras…
No andemos más por las ramas y hablemos claro, alguien debe decirlo en público y fuerte, ·estamos dañando el futuro de nuestro jóvenes con este tipo de educación”…y somos responsables todos, cada uno en su papel.

 

 

 
Cal que ens  ens expliquèssim a dia d’avui com podem plantejar, des del paper directiu, docent, discent, familiar…el canvi real que està passant en el món de l’educació i que no sempre ho entrenem: cal que tots i totes entenguem, dins de la comunitat educativa (el que inclou a famílies, docents ,equips de direcció, rectors…), que l’alfabetització digital i l’accés a la tecnologia dins dels contextos d’aprenentatge és completament necessari en el segle XXI. i d’altres que hem treballat i treballem sobre aquest aspecte….investigadors, docents—-australians, de Singapur, India, Llatinoamèrica, Canadà,….

 

 


   Escuela-alternativa_EDIIMA20130222_0406_13

 

 

 

 

Però sobretot per gent que l’Educació no sigui com ara: 33% fracàs escolar, 53% d’abandonament abans d’acabar l’ESO…ens varem peguntar en un moment determinat, JHON MORAVEC de la Universitat de Minessota, Cristobal Cobo de la Universitat d’Oxford i jo mateix, ( bé, certament jo encara hi estic en aquest projecte, millor dit, ho estaré sempre des del lloc on em trobi en cada moment de la meva vida…) estic realitzant una investigació-projecte, per tal de REDIFINIR l’EDUCACIÓ i la seva implementació en la vida de les persones: relació aprenentatges-treball, aprenentatges informals, invisibles, naturals i disruptius….

 

 

 

Les qüestion que van sorgin sempre són:

          -1. Cap a on anem com a organització?

          a) Què puc fer perquè la direcció d’un programa específic a nivell de centre s’adapti a la visió del què s’està demandant en cada moment  social, educatiu, econòmic…?

          b) Què necessitem?

          c) Quins mitjans posarem per arribar als seus objectius?

          d) Com podem corregir les desviacions en aquesta marxa cap a les metes que hem fixat?

 

 

          2. Què estem fent per dur a terme la nostra tasca?

Per exemple, un objectiu pot ser preparar la comunitat educativa per fer front als canvis del segle XXI, donant suport a les necessitats tecnoloógicas a través de la planificació (en les Programacions) i la inclusió. 

Què fa el centre educatiu en la seva totalitat, començant per nosaltres / es – l’equip directiu – per conduir aquest canvi? Aquest canvi, per cert, ha de ser vist com un continu i no s’haurien de veure “salts” bruscos en la programació i la planficació

 

 

 

          3. En què millora l’aprenentatge de l’alumnat?

Al final, sembla obvi que el nostre objectiu és educar els alumnes i les alumnes, ajudant-los a descobrir les seves passions i proporcionant les eines i els recursos necessaris per desenvolupar-se en un món canviant i en continu desenvolupament. Ens hem d’assegurar de fer tot el necessari perquè tota aquesta innovació creu, realment, un ambient d’aprenentatge òptim. Quin és aquest? Què necessitem per crear-lo?

 

 

 

          4. ¿Connectem avui?

 

          1-Una gran lliçó que els docents han d´aprendre com a professors és que les connexions que faran amb les meva famílies milloraran les coses que passaran en les aules.

          2-Si mostres als teus alumnes que et preocupes per elles / us, llavors comencen a preocupar pel seu aprenentatge.

          3-Moltes famílies tenen mala disposició i actitud negativa cap a l’escola; intent de connectar amb ells i elles fan la nostra feina més fàcil.

 

 

          Doncs bé, el mateix passa amb la Tecnologia: si tot el que fem és donar als i les docents un menú amb opcions, segurament no compleixin amb ell ni disposin de les oportunitats que necessitin. Has de connectar amb elles / us i reunir-te individualment per oferir un assessorament personalitzat i, també, els seus consells i crítiques fora de la pressió de grup.

 

 

 

          5. ¿El que estic fent és “el millor” per als / les estudiants/aprenents?

          -És una pregunta importantíssima, amb la qual hem de començar i amb la qual també hem d’acabar. No importa què facis, el bonic que sigui i els premis que guanyis si, realment, no redunda en una millora de la qualitat educativa per als seus destinataris: els alumnes i les alumnes. Cada dia tens l’oportunitat de fer “alguna cosa gran”, encara que no ho sembli, cada vegada hi ha noves i majors oportunitats: aprofita-.


           –Darrerament, es parla molt de “content curator”: recursos que serveixen per organitzar la informació, cada vegada més disseminada i massiva, que trobem a internet, a manera de filtre. En realitat, del que es tracta, bàsicament, és d’organitzar aquests continguts dotant-los de coherència interna i assegurant la seva qualitat i la seva rellevància respecte als nostres interessos i els dels nostres / as alumnes…

 

 

 

 

 

 

 

 

Per a to això necessitarem:


          1. Troba el contingut més rellevant i interessant per incorporar a l’aula
Jo trec la major part dels materials de la meva xarxa personal d’aprenentatge, de la xarxa tan àmplia de col · legues i expertes / es que he anat construïnt i en la qual puc compartir idees i recursos amb tots i totes cada dia. Bàsicament, em centro en Twitter, Facebook i els blocs.

2. Filtrar el contingut i selecciona el millor.
Per això, solc usar Diigo; aquí col · lecciono les meves petites “joies”

          3. Afegeix el teu perspectiva i contextualitza el contingut.
Pregunta’t: Com encaixa aquest material amb el tema, l’aula, els alumnes i les alumnes ?

          4. Col · loca el contingut de manera que tot giri al voltant d’un eix
Aquest pas implica una jerarquia i un ordre entre els recursos, i utilitzar la juxtaposició per incrementar l’eficàcia dels materials que oferim sobre els resultats de l’aprenentatge

          5. Crear el producte final.
Aquí és on, finalment, el teu treball es fa visible; disposes de moltes eines per mostrar la teva selecció: scoop.it, storify, storyful, wikis o diapositives

          6. Comparteix la teva feina.
Aquest treball que has realitzo implica i necessita una audiència. Per exemple, sovint, quan faig una presentació u dóno una conferència, el penjo al bloc a través d’un Slideshare

          7. Involucrar els i les estudiants al voltant d’una conversa sobre el contingut.
Proporcionem un espai (Twitter, Facebook, el bloc o el moodle) perquè puguin participar els / les estudiants, col · legues i experts / es. Totes / us poden contribuir.

          8. Realitzar un seguiment i una avaluació dels continguts seleccionats.
Com a docents és important, per al nostre desenvolupament, saber l’èxit que tenen els continguts i materials que impartim i utilitzem, mitjançant la implicació de les / els estudiants, el nombre de comentaris o la seva difusió a través de la Xarxa…

 

 

 
Tot això significa, no el que diran els docents “tenim massa feina” i només faltaria fer això, no, és que això significa un canvia total del concepte educació i com s’ha de fer, i està demostrat que la millora es EXPONENCIALMENT millor, però es clar, passem de tenir DRET A L’EDUCACIÓ, a estar OBLIGATS per l’educació, per la qual cosa, el temps, les activitats, la feina-….tot el que entenem per educació, és una altra cosas que res té a veure amb el que fem ara i que vulguèssim o no, serà com ho excplico, SI O SI….

 

Tenim el poder d’aprendre qualsevol cosa:

               1-Com gestionadores teu aprenentatge?

               2-Com i per on començaries?

               3-Com ordenaríes i classificaries la informació?

               4-Com organitzar-te el temps?

 

Ho podreu realitzar…

     -Primer necessitaré disposar d’informació sobre un tema en particular…

      -Buscar informació a la web pot constituir-se en un treball titànic i moltes vegades reduït a pocs autors que inicialment es prenen com a vàlids i devegades no ho són tant. És clar recopilar informació comporta després l’esforç d’interpretar, sintetitzar-la i recrear-la per poder usar-la.

Les preguntes essencials de l’alfabetització digital que es presenten una i altra vegada en aquestes instàncies del procés de presa d’ informació:
          -On trobar informació interessant?
-Com saps si pots confiar en el que es troba?
-Com i on es trobaran subjectes experts en la matèria en què puguis confiar perquè t’ajudin a aprendre?
-Per què és una reflexió important quan estàs aprenent coses noves?
-Com sintetizarías la informació recopilada?
-Per què és important compartir el que has après?
          -Com faries per compartir les teves produccions?

“La arquitectura de sistemas de información determina el portafolio de aplicaciones necesario para sostener las estrategias, operación y estructura de la organización.

 

Es fundamental en el proceso de planeación, ya que:

   1) Determina la visión global de los recursos de información, definiendo su alcance y asegurando su integración con los otros sistemas de información;

   2) Establece el orden de desarrollo de los sistemas, en base a su precedencia natural,

   3) Clarifica la relación que existe entre las aplicaciones y las necesidades de información de las áreas funcionales.

Su construcción se basa en el establecimiento de las relaciones que existen entre las clases de objetos de la arquitectura de información y los procesos del modelo operativo. Técnicas de “cluster” que integren la dinámica propuesta por las estrategias que pueden ser utilizadas para establecer la interrelación entre las aplicaciones” http://www.revista.unam.mx/vol.3/num1/art1/ (Revista UNAM)

 

 

 

05
Aquestes primeres instàncies han de fer visible les fonts d’informació que tenen els alumnes, la capacitat de prendre referents sobre un determinat tema, quins seran els fars a seguir.
És molt recomanable disposar de diverses opcions prefiltradas d’autors en avançar sobre determinada temàtica, sobre ells treballaran els alumnes a l’hora de contrastar informació específica i això servirà de metàfora perquè ells en el futur puguin seleccionar la seva xarxa d’informació rellevant.

Hay quienes aducen que la investigación no es posible en las escuelas, evidentemente no ES NUESTRO CASO (tal como ya hemos demostrado  en twitter) escuelas debido a las dificultades en el funcionamiento de ensayos controlados aleatorios y hay quienes aducen que la investigación cualitativa está a la altura de la objetividad necesaria requerida para una explicación completa de la causalidad. Otros argumentaron que la mayoría de los profesores dicen es que están mal equipados para participar en la investigación correctamente debido a una falta de comprensión de los métodos matemáticos y estadísticos aplican Incapacidad para evaluar los resultados utilizando procesos matemáticos, lo cual es totalmente incierto, naturalmente.

 

 

 

 

Existen, sin embargo, numerosos ejemplos de prácticas, como el modelo de estudio de la lección, o desarrollos propios-han-sido creados similares. Las afirmaciones aquí son dos: que la investigación profesional conduce a una prestación más eficaz en el aula, y que tal enfoque es en sí misma una forma más fructífera de predisposicion en el mismo aprendizaje. Ambas afirmaciones tal vez, al igual que muchas cuestiones en este debate, tienen que ser más evaluadas y por encima de todo, debatidas.

 

 

 

 

¿Algunas escuelas siguen trabajando con un viejo libro de jugadas? Evidentemente todas. Todas utilizan viejos metodos conductistas y jerarquizados, es decir, EL PASADO, VIVIENDO EN EL FUTURO. Muchas escuelas siguen calificando lecciones, Incluso conocemos algunas donde la clasificación y el juicio están asociadas a un programa constante de paseos por el aprendizaje. Se trata del hecho pese a la evidencia de que todos los puntos para un proceso de desarrollo de las observaciones de lecciones siendo blanco mucho más productivo y beneficioso para los maestros.

 

 

 

 

Los centros y sus docentes creen estar comprometidos con el aprendizaje, cuando lo están con la enseñanza (hasta ahí llega su simplicidad) y es por eso que se sienten completamente desbordados, que se ven incapaces de hacer mejor las cosas, de trabajar más…naturalmente no pueden PORQUE ESTÁN VIVIENDO EN EL CAMINO EQUIVOCADO (pero de ello también son responsables las familias, que a lo mejor dándose cuenta, CALLAN)

El mantenimiento de una estructura de poder de arriba hacia abajo puede ser esencial para perpetuar una jerarquía autocrática. SIN EMBARGO, tal es una situación precaria para cualquier organización. . Si predicamos el mérito de aprendizaje independiente y animamos a nuestros estudiantes para aumentar la resiliencia de hacerlo, por qué no podemos practicar lo que predicamos en nuestro propio desarrollo profesional?
Cuatro décadas después de Hoyle (1972) y Stenhouse (1975), “la profesionalidad ha sido ampliada” ha ido más allá de diseño curricular de aula a la investigación, también promulgada por (1998) “profesionalidad creativa” de David Hargreaves.
La realidad es que llevamos a cabo “investigaciones” en nuestra existencia diaria. Muchas de nuestras decisiones son resultados de algún conocimiento tácito que ha-sido generado por un acercamiento sistemático a una pregunta. Por ejemplo, para saber como llegar a la propia escuela nueva, se tiene en cuenta cómo hacer para encontrar la respuesta. El problema es que no vamos hacia la escuela nueva, entonces de investigación, nada de nada.
Debemos invertir el proceso, es totalmente necesario y por supuesto, cambiar las personas que deben llevarlo a cabo.
Tenir la taula servida en aquestes instàncies de recopilació d’informació no és necessàriament recomanable, no és una webquest on oferim els autors i totes les fonts, haurem de fer una bastida didàctica molt bén programada perquè l’alumne pugui trobar i suggerir fonts, autors, nodes de coneixement on poder abeurar informació i després posar-la en tensió, contrastant. Aquest serà el punt base on s’hauran apropiar dels criteris de selecció i recerca d’informació, així com dels primers contrastos d’interpretació.
Com podeu veure aquest entramat d’idees ens serviran de suport en un nou camí que ens agrada seguir dient, “educació”, almenys per la majoria, no és el meu cas, evidenment, personalmente encara estic cercant…
juandon
caminologa
Juandon
Anuncios