juandon

 

 

1.     MARC TEÒRIC DE REFERÈNCIA QUE HEM ESTABLERT.

 

El model pedagògic que ens proposem establir com a referència per elaborar un pauta d’anàlisi de les fases d’intervenció (disseny, desenvolupament i avaluació)  en una acció pedagògica, ens basem en un model constructivista d’orientació sociocultural, utilitzant les TIC com a instrument i vehicle de connexió entre les tres parts del triangle interactiu:professor – continguts – estudiants.

El procés de construcció de coneixement a través d’aquest model, utilitzant les TIC com a instrument mediador entre les diferents part del triangle interactiu, té com a eix l’activitat de suport o activitat conjunta, que realitza el professor i els estudiants a través dels continguts, la qual haurà de ser dinàmica, contextualitzada i situada, cercant una adaptació a l’estructura cognitiva de l’estudiant, per tal de cercar l’itinerari curricular a través dels continguts, activitats, exercicis i avaluació, perquè l’estudiant adquireixi un aprenentatge significatiu.

Les TIC tenen dues funcions primordials: informar i comunicarel procés d’informació que transmeten els continguts permet que sigui dinàmic, contextualitzat i situació, gràcies que a la informació es pot dividir en paquets amb diferents formats semiòtics (text, so, imatges i vídeo), els quals es poden connectar per configurar itineraris personalitzats i adaptats a l’estructura cognitiva prèvia de l’estudiant, per així establir les connexions a través d’associacions i analogies, que permetin “adherir” nou coneixement en l’estructura lògica adequada, és a  dir un aprenentatge significatiu psicològic de l’estudiant. El procés de comunicació en canvi és una interacció que es produeix gràcies a la connexió que les TIC estableix entre els tres vèrtex del triangle, aquesta connexió és dinàmica, adaptada i personalitzada, ja que la informació esdevé en coneixement i l’accés de la informació representa aprenentatge quanactuem sobre ella, la processem, l’organitzem, ens l’apropiem, la utilitzem i la confrontem amb d’altres; en definitiva, quan som capaços de donar-li significat i sentit. Perquè aquest procés d’aprenentatge sigui complerta, coherent i intencionat, l’estudiant s’ha de poder representar la informació a si mateix i l’ha de poder presentar i contrastar amb d’altres; per tant, s’ha de produir en un context social i cultural de relació amb altres; aquesta interrelació sigui efectiva el procés de comunicació ha d’establir un conjunt “semiòtic” addiciona, és a dir un sistema d’instruments psicològics que ajudin a regular la nostra activitat i els nostres propis processos mentals, com així poder regular els processo mentals i l’activitat d’altres persones amb les que interactuem i ens comuniquem.

Aquests nous recursos semiòtics que actuen com a mitjancers tant els processos individuals (intrapsicològics o intramentals) de l’estudiant, com en els processos comunicatius i socials (interpsicològics o intermetals) implicats en l’aprenentatge intencional, la funció mediadora varia en funció  de les propietats i característiques específiques de cadascun d’ells. Aquetes propietats són les següents les quals determinen el procés d’actuació de la informació, representar-la, processant-la, l’accés amb ella i el procés de transmissió, de forma que el procés d’aprenentatge queda determinat per dos factors: la combinació en la que es dissenyi cadascuna de les característiques que les TIC ofereixen com a conjunt de símbols o semiòtic i l’estructura cognitiva de l’estudiant.

Les característiques que les TIC ofereixen com a conjunt de símbols són les següents:

·         Formalisme

·         Dinamisme

·         Hipermèdia

·         Interactivitat

·         Multimèdia

·         Connectivitat

 

Per altra banda, la metodologia d’ensenyament aprenentatge utilitzada també dependrà dels factors que enunciem a continuació:

·         L’equipament tecnològic emprat.

·         El software i les aplicacions utilitzades.

·         La finalitat educativa que es persegueix: cercar i tractar la comunicació.

·         La major o menor amplitud i riquesa de la interacció i de la comunicació permesa entre professors i alumnes.

·         El caràcter presencial, a distància o mixt dels processos educatius.

·         Les concepcions implícites o implícites del aprenentatge i de l’ensenyament que el sustenten.

*     La conceptualització sobre els mitjans i la implicació en la presa de desicions.

*     La recollida d’informació per a la producció dels distints mitjans.

*     El model o models d’elements (escrit, audio, visual) a utilitzar al llarg del procés.

*     La naturalesa dels diversos mitjans en uns entorns que canviem amb mota rapidesa.

 

DIMENSIÓ
INSTRUMENT
AVALUACIÓ
A.FASE DISSENY
1)L’objectiu de la formació, és a dir la finalitat educativa.
DISSENYADORS
EXPERTS
TECNOLÒGICA
PEDAGÒGICA
Modalitat de formació
AUTOAPRENENTATGE UTILITZANT FORMAT MULTIMÈDIA I HIPERMÈDIA
PRESENCIAL I SEMI PRESENCIAL UTILITZANT FORMAT MULTIMÈDIA I HIPERMÈDIA
E-LEARNING
Destinataris (usuaris potencials)
Edat
Coneixements previs
Requeriments tècnics per a seguir el la formació
Nivell de requeriments tècnics:
Motivacions
Elements per considerar en el disseny segons els objectius de formació
Gestió i organització global del procés educatiu
Característiques de la informació
Característiques de la comunicació
Característiques del suport i seguiment
2)L’espai de formació
Recursos disponibles
Continguts d’aprenentatge.
Repositoris de continguts d’aprenentatge.
Existència de varietat i riquesa de recursos d’interactivitat (alumne-professor-continguts) [ex. Fòrums, debats, correu electrònic, espai de material, …]
Adequació d’aquests recursos a la proposta pedagògica
Adequació d’aquests recursos als usuaris potencials
Existència de serveis i/o sistemes de suport a l’estudiant [tals com biblioteca virtual, espai de programari lliure, servei tecnològic d’atenció a l’usuari, etc.] a més de la seva adequació a la proposta pedagògica i qualitat.
Temporalització
Divisió dels paquets d’informació i itineraris previstos
3)La Interacció
Del triangle interactiu
Rol del docent
Auxiliars o amplificadors de l’actuació docent
Substituts de l’acció docent.
Instruments de seguiment i control de les actuacions dels participants
Instruments d’avaluació dels processos d’ensenyança i aprenentatge.
Instruments d’avaluació dels resultats d’aprenentatge.
Orientació i guia de l’activitat constructiva
Rol de l’alumne
Eines d’interacció amb els continguts
Eines de comunicació entre participants.
Eines de col·laboració entre participants.
Instruments cognitius a disposició dels participants
Rol del contingut
Objectius: Aprenentatges específics
Activitats
Autoavaluacions
Avaluació final
Fonts de documentació
Eines psicològiques
Eines TIC
Interactivitat
Multimèdia
Hipermèdia
Dinamisme
Formalisme
Connectivitat
Combinació de les diferents eines segons el tipus de comunicació que es cerca en l’aprenentatge.
Construcció del coneixement
És l’estudiant protagonista del procés d’E-A?
S’ha establert una xarxa o connexió entre persones per l’aprenentatge col·laboratiu?
Tipus de interacció
Lliure vs. determinada
Bidireccional vs. unidireccional
Sincrònica vs. asincrònica
B.FASE DESENVOLUPAMENT O ÚS
USUARIS
EXPERTS
L’ús pedagògic efectiu
PROFESSORS
ESTUDIANTS
Eines TIC per a la col·laboració i la comunicació
Han ajudat a la interacció entre els elements del triangle interactiu?
Se n’ha fet un bon ús de cada una buscant-ne el màxim potencial?
Eines TIC per a la gestió de la informació
Ha ajudat a assolirl’objectiu?
Se n’ha fet un bon ús de cada una buscant-ne el màxim potencial?
Elements de la fase de disseny a considerar després del seu ússegons els objectius de formació
Gestió i organització global del procés educatiu
Característiques de la informació
Característiques de la comunicació
Característiques del suport i seguiment
Relació disseny – ús real
Hi ha relació entre el disseny tecnològic i el seu ús real?
Hi ha relació entre el disseny pedagògic i el seu ús real?
Hi ha relació entre els recursos utilitzats i els resultats obtinguts?
Han distat molt els resultats obtinguts dels objectius proposats?
El sistema d’avaluació s’ha creat mitjançant formularis amb llista desplegable, amb unes respostes concretes, exceptuant casos concrets on es demana l’aportació de la resposta per part l’avaluador. Aquests són casos on el ventall de respostes pot ser molt ampli i divers. Cal destacar també que els espais marcats amb “—” representen aspectes els quals aquell grup (dissenyadors, usuaris o experts) no ha d’avaluar ja que no en resulten competència seva.
El sistema d’avaluació està basat bàsicament en l’existència o no dels aspectes a avaluar amb les opcions de resposta: Sí / No / No procedeix. Aquesta última s’utilitzarà en casos on aquell aspecte no existeixi en l’entorn a avaluar ja que les característiques d’aquest no requereixen la seva presència. S’utilitzarà “No” quan no aquell aspecte a avaluar sigui negatiu o no existeixi, però la seva existència hagués resultat útil per a l’entorn i els seus objectius.
S’utilitzen també escales numèriques que formen la sèrie del 0 al 5. Aquestes escales van destinades a la valoració numèrica de l’aspecte a avaluar de menys valoració (0) a màxima valoració (5). Cal dir que poden ser tant quantitatives com qualitatives depenent de la naturalesa de l’aspecte avaluat. Així mateix, un aspecte com “Se n’ha fet un bon ús de cada una buscant-ne el màxim potencial?” se’n valora la  qualitat; i en un aspecte com “Hi ha relació entre el disseny tecnològic i el seu ús real?” se’l valora quantitativament.
En la fase pilot
·Adequant les eines TIC a l’ús pedagògic real.
·Millorant les relacions del triangle interactiu per afavorir el procés d’E-A en la construcció del coneixement en l’entorn educatiu en el que se centra la proposta formativa.
·Ajustant la vinculació de l’aprenentatge amb la interacció comunicativa.
. Modelant dels mitjans amb la resta dels components del “currículum”.

Treballs citats

Barberà, E., Badia, A., Colomina, R., Coll, C., Espasa, A., Gispert, I. d., et al. (Septiembre / 2004). PAUTAS PARA EL ANÁLISIS DE LA INTERVENCIÓN EN ENTORNOS DE APRENDIZAJE VIRTUAL: DIMENSIONES RELEVANTES E INSTRUMENTOS DE EVALUACIÓN. Recollit de Programas de doctorado sobre la Sociedad de la Información y el Conocimiento: http://www.uoc.edu/in3/esp/index.htm

Coll, C. (2004). Psicología de la educacación y prácticas educativas mediadas por las tecnologías de la información y la comunicación. Barcelona: Departamento de Psicologia Evolutiva y de la Educación, Facultad de Psicología, U.B.

Coll, C., Mauri Majós, M. T., & Onrubia Goñi, J. (2008). Análisis de los usos reales de las TIC en contextos educativos formales: una aproximación socio-cultural. Consultat el 15 / 10 / 2010, a Revista Electrònica de Investigació Educativa: http://redie.uabc.mx/vol10no1/contenido-coll2.html

Onrubia, J. (Febrero / 2005). Aprender y enseñar en entornos virtuales:actividad conjunta, ayuda pedagógica y construcción del conocimiento. Consultat el 15 / 10 / 2010, a http://www.um.es/ead/red/M2/conferencia_onrubia.pdf

 

Fuente:https://sites.google.com/site/20102011uocm1014g12b/a—pauta-d-analisi-d-un-escenari-formatiu