juandon

La docència virtual a les universitats

Estudi de cas:

DIMENSIÓ INSTRUMENT AVALUACIÓ

A.     FASE DISSENY

 

1)     L’objectiu de la formació, és a dir la finalitat educativa.

DISSENYADORS EXPERTS
TECNOLÒGICA PEDAGÒGICA    
   

Modalitat de formació

AUTOAPRENENTATGE    
PRESENCIAL I SEMI PRESENCIAL    
E-LEARNING Se trata de formació virtual a través d’internet

Destinataris (usuaris potencials)

Edat Públic adult.
Coneixements previs Nivell d’estudis superior

Estudiants Universitaris.

Requeriments tècnics per a seguir el la formació ·         Simplificació de la xarxa de connexió.

·         Millora i extensió de les infraestructures de connexió.

·         Materials més racionalitzats i optimitzats en relació al grandària dels fitxers.

·          Cercar alternatives eficaces per mantenir la comunicació accessible general.

·         Preparar tutors i docents amb les competències TIC necessàries per assolir els reptes, que requereix el seguiment, la dinamització i la comunicació, utilitzant les noves tecnologies.

·         Preparar als estudiants per interaccionat, estudiar i comunicar-se amb les TIC.

·         Crear un entorn de treball a través d’una plataforma que permeti la gestió acadèmica, docent i del coneixement del curs.

Motivacions ·         Generar entorns de treball senzills, didàctics, dinàmics, llegibles i interactius amb hipertextos i flexibles ·         Identificació i selecció de destinataris dels recursos segons els contiguts.

·         Adaptar les característiques pedagògiques de cada recurs al objectius competencials de cada curs.

Elements a considerar en el disseny segons els objectius de formació

Gestió i organització global del procés educatiu ·         Capacitat tècnica de donar servei a un número d’estudiants: escalabititat.

·         Les possibilitats que les plataformes (WebCT i Banner) ofereixen per millorar el procés educatiu on line. Usabilitat i accessibilitat.

·         Disseny instruccional molt més contextualitzat, dinàmic i situat.

·         Interacció dinàmica i combinada entre estudiants – continguts – professors.

·         Seguiment a través avaluació formativa per efectuar el guiatge o orientació molt més efectius.

·         Possibilitat d’avaluació sumatòria personalitzat i automatitzat.

Característiques de la informació ·         Possibilitat d’incorporar recursos dinàmics, interactius i contextualitzats a través de les TIC. ·         Una informació dinàmica i flexible permet als expert dissenyar materials enriquits amb les aportacions pròpies d’estudiants i professors.
Característiques de la comunicació ·         Les condicions de les infraestructures tecnològiques del país compliquen una comunicació fluïda.

·         S’incorporen recursos asincrònics (correu electrònic, grups de discussió, CD..) i sincrònics com el telèfon i programes tv.

·         Audeoconferències, conferències audiogràfiques, teleconferències i vídeoconferències.

 

·         Promoure comunicació reactiva i proactiva.

·         Interlocució amb altres experts (pedagogia, comunicació, disseny i noves tecnologies)per la confecció del curs.

·         Esforç addicional del docent, afegit al saber propi, ha de comprendre les altres dimensions, ja que serà el responsable que totes aquestes mirades i lleguatges vagin en la comunicació que entaularà amb els seus alumnes.

·         La comunicació del docent no és només per l’ensenyament que condueixi a l’aprenentatge , sinó que ha de fer tutoria, tenint en compte necessitats de motivació, acadèmiques i de nexe amb l’administració.

Característiques del suport i seguiment ·         Problemes en suport per la deficiència de les infraestructures de connexió (xarxa, connexions i ordinadors).

·         Alternatives no TIC: telèfon, CD i programes TV.

·         Distinció entre la funció docent i tutorial.

·         El docent ensenya: assenyalant, indicant i mostrant.

·         El tutor té cura, protegeix, defensa…

 

 

 

 

 

 

2) L’espai de formació    

Recursos disponibles

Continguts d’aprenentatge. ·         El conjunt de mitjans i tecnològies està configurat per la següent matriumultimèdia:

·         Audiovisuals(televisió i vídeo)

·         Multimèdies (informàtica).

·         Sonores (audiocasetes)

·         Textos escrits (impresos)

·         Suports diversos: Diskette, CDs i Cd rom

·         Transmissió diversos canals: Internet, via satèl·lit, correu, línia telefònica, micro ones i fibra òptica.

·         Els materials deuen:

·         Despertar l’interès del estudiant

·         Extructurar-se segons les seves necessitats i estar redactats per a l’ús del estudiant.

·         Especificar propòsits, objectius i formes d’avaluació.

·         Disposar de diversos processo de seguiment de l’estudiant.

·         Aconseguir l’aprenentatge de l’estudiant amb la qualitat dels continguts i la forma de presentació dels mateixos.

Repositoris de continguts d’aprenentatge. ·         L’equip de producció ofereixen criteris de selecció de recursos i elaboració de documents per al muntatge. En aquest pas es recullen les necessitats de l’autor per a donar suport a la proposta comunicativa que tindrà el curs.

·         El coordinador de producció i el comunicador visual dissenyen les propostes que inclouen els elements visuals, iconografia, metàfores, conceptes de color, imatges i tipografia, entre d’altres

·         L’assessor pedagògic treballa sincrònicament amb l’autor vetllant pel compliment dels estàndards definits per a aquest curs.

·          L’equip de disseny pedagògic acompanya l’autor en l’elaboració d’exàmens, guia del curs, benvinguda, pautes del mestre, consells i correccions de validació.

Eines de cerca i selecció de continguts d’aprenentatge. ·         L’equip de producció centra els seus esforços en la generació de recursos multimèdia (vídeos, jocs, aplicacions, simuladors, entre d’altres).

·         L’administrador de la plataforma WebCT genera el curs origen i la còpia d’aquest es posarà en línia perquè sigui impartit pel docent respectiu

·         L’assessor pedagògic, una vegada validi el treball de l’autor, lliura el document a l’assessor comunicatiu perquè el revisi i en defineix l’esquema de navegació.

 

Temporalització

Divisió dels paquets d’informació i itineraris previstos ·         Ús de la plataforma WebCT, com estructura de suport per continguts i matèries, que permeti emmagatzemar patrons de disseny per tenir plantilles per la confecció de cursos.

·         Les deficiències tecnològiques del país, han provocat que els canals de distribució de cursos i docència no sigui només per Internet, es cerquin d’altres mitjans: CD, correu ordinari, programes TV…

·         El model pedagògic a distància requereix l’atenció personalitzada del estudiant mitjançant comunicacions asincròniques com ara el correu electrònic, la maca de preparació d’alguns docents, així com la massificació de classes o aules, dificulten l’atenció docent individual.

·         La solució és la formació dels equips docents en competències TIC.

·         Obrir noves vies d’interacció més àgils com el telèfon…

3) La Interacció    

Del triangle interactiu

Rol del docent Auxiliars o amplificadors de l’actuació docent ·         Recursos tecnològics de comunicació i informació, que permetin una major interacció sincrònica i asincrònica: telèfon, programes de TV, xats, vídeo conferències, audio xats, com a recursos sincrònics; asincrònics: correu electrònc, fòrums de debat, grups de discussió…

·         Navegació per cercar informació especialitzada i l ‘ ingrés en biblioteques virtuals.

·         L’acció del docent, l’assessorament del tutor i un sistema institucional, són els instruments que utilitzats harmònicament, s’obté com a melodia: l’educació.

·         Aquest s’aconsegueix a través d’un espai de trobada on docents i alumnes creixen a través del diàleg, l’argumentació, la confrontació i la negociació que porten l’entesa.

·         A través de la interacció via web, permet la bi direccionalitat, circumstància que amplia la comunicació reactiva a la comunicació proactiva.

Substituts de l’acció docent. ·         Material didàctic multimèdia en format web, versions impreses i CD. Permeten la interacció estudiant – contingut – professor.

·         El treball col·laboratiu entre estudiants a través dels fòrums de debat, treball cooperatiu utilitzant tecnologies.

·         Articular l’educació i la comunicació amb la tecnologia al orientar l’ús dels recursos tecnològics i els materials escrit, audiovisuals i informàtics amb sentit pedagògic per provocar amb experiències, experiments, simulacions i activitats lúdiques la participació i reflexió activa del estudiant.

·         Propiciar la interacció del estudiant amb els demés  persones que participen en el Sistema, amb diferents perfils cognitius i diferents fonts, percepcions i interpretacions de la realitat.

Instruments de seguiment i control de les actuacions dels participants ·         La plataforma WebCT.

·         Els materials didàctics multimèdia.

·         Fòrums de debat.

·         Correu electrònic.

·         Telèfon.

·         Tutoria acadèmica:a través de les accions que executa el docent que fan la mediació entre l’alumne i l’objecte d’aprenentatge, tals com: estratègies didàctiques, els mètodes i les activitats que s’han de realitzar.

·         Tutories per a motivar: personalitzar el procés de seguiment a través d’una relació directa entre ell i cada un dels seus alumnes, mitjançant missatges particularitzats, estar pendent de les dificultats que es poden presentar a l’alumne per a animar-lo, oferir-li alternatives de solució.

Instruments d’avaluació dels processos d’ensenyança i aprenentatge. ·         Generació de porta folis digitals.

·         Disseny d’instruments virtuals on l’estudiant pugui manifestar les diferents competències adquirides: verbals, escrites, cognitives, connectives…

·         Avaluació com construcció de sentit, integrant i conduint les intervencions.

·         Com crítica i discriminació entre diferents conceptes, relacionant uns aprenentatges amb els altres.

·         Com a base per a les decisions, analitzant la informació que es disposa.

·         Com espai de formació, a través dels suport en les habilitats de comunicació, les preguntes i els resums.

·

Instruments d’avaluació dels resultats d’aprenentatge.   ·         Avaluació com a comparació entre objectius.

·         Com a medició.

·         Com acreditació.

 

Rol de l’alumne Eines de comunicació entre participants. ·         Correu electrònic.

·         Xat escrit i oral (sincrònic)

·         Vídeo conferència.

·         Senyals de fum (Cxist)

·

·         Comunicació bidireccional entre estudiants, professors i institució.

·         Espais on els estudiants manifestes els seus coneixements per fer explícites les seves xarxes conceptuals.

·         Assumir la interlocució a través del reconeixement del estudiant com a punt de referència del discurs i de les pràctiques pedagògiques i educatives.

Eines de col·laboració entre participants. ·         Fòrums de discussió.

·         Espais de grups de treball.

·         Aplicacions de simulació en grup.

·         Fumar la pipa de la pau (un altre xits).

·         Articular l’educació i la comunicació amb la tecnologia orientant la utilització dels recursos tecnològics i dels materials escrits, audiovisuals i informàtics amb sentit pedagògic per provocar amb experiències, experiments i activitats lúdiques la participació i reflexió activa del estudiant.

·         Fomentar la interacció del estudiant amb la resta d’estudiants, intercanviant coneixements, treballs, fonts d’informació, percepcions i interpretacions de la realitat.

Instruments cognitius a disposició dels participants ·         Materials didàctics multimèdia, objectes d’aprenentatge.

·         Biblioteca virtual.

·         Cerques d’informació especialitzada per la xarxa.

·         Fòrums de debat.

·         Aplicacions compartides.

·         Interactivitat o educació a través de tecnologia amb capacitat de resposta adaptiva bidireccional.

·         Mobilitat, o capacitat de desenvolupar educació en diferents escenaris.

·         Convertibilitat, o capacitat de transferir informació entre mitjans diferents a fi de conformar xarxes complexes i multivariades al mateix temps que font diverses d’informació.

·         Connectivitat, la possibilitat de presentar al estudiant múltiples focus o canals d’informació.

·         Omnipresencia, o democratització total de la informació.

Rol del contingut Objectius: Aprenentatges específics ·         Adaptar els diferents recursos tecnològics a les possibilitats d’accés i connexió, seguint criteris pedagògics. ·         Abstracció.

·         Pensament sistemàtic.

·         Experimentació.

·         Col·laboració i cooperació.

Activitats ·         Confeccionar materials i instruments per guiar l’aprenentatge del estudiant i el professor en el ús de les TIC.

·         El maneig i la utilitat de la plataforma que s’usa.

·         La utilitat i el maneig dels recursos posats a disposició

·         Guiar l’alumne en la planificació del seu aprenentatge. No es tracta de planificar-li l’aprenentatge, sinó de mostrar-li alternatives i donar-li criteris.

·         Proposar als alumnes tècniques i estratègies d’aprenentatge d’acord amb els estils que demostren.

·         Orientar i personalitzar els ritmes d’aprenentatge i respectar els de cada alumne, proposant itineraris formatius dependents de la possibilitat temporal i del nivell de coneixements amb què parteix cada un.

·         Informar sobre:

Novetats en els plans traçats.

 

Notícies, congressos, enllaços, bibliografia nova i altres esdeveniments relacionats amb el curs que s’està desenvolupant.

 

 

Autoavaluacions ·         Materials multimèdia d’avaluació, compatibilitat d’estàndards. ·         Seguiment dels tutors i docents.

·         Avaluacions formatives a través del seguiment personalitzat de totes les accions i manifestacions individuals i col·lectives dels estudiants.

Avaluació final ·         Materials multimèdia d’avaluació, compatibilitat d’estàndards. ·         Seguiment dels tutors i docents
Fonts de documentació ·         MDM.

·         INTERNET.

·         XARXA

El maneig i la utilitat de la plataforma que s’usa.

 

La utilitat i el maneig dels recursos posats a disposició

Eines psicològiques

Eines TIC Interactivitat Qualificació regular baixa, per problemes de connexió i infraestructures  deficients Molt bona, s’han preparat recursos humans i pedagògics, per aconseguir una comunicació bidireccional pedagògicament efectiva.
Multimèdia Bon nivell en el plantejament de recursos. Utilització de recursos multimèdia segons criteris pedagògics per desenvolupar les competències necessàries.
Hipermèdia Bon nivell els materials interconnecten conceptes per integrar un mapatge conceptual del contingut amb significació lògica. Les relacions entre materials i les accions didàctiques permeten construir la significació psicològica del estudiant.
Dinamisme Els recursos tecnològics TIC faciliten la interactivitat entre estudiants i professors. Els espais d’interacció faciliten l’acció i pràctica amb els continguts enriquint les experiències d’aprenentatge.
Formalisme    
Connectivitat No gaire bon en general Els fonament i sistemes metodològics són bons.
Combinació de les diferents eines segons el tipus de comunicació que es cerca en l’aprenentatge. Bona Molt bona.
Construcció del coneixement És l’estudiant protagonista del procés d’E-A? SI SI
S’ha establert una xarxa o connexió entre persones per l’aprenentatge col·laboratiu? SI SI

Tipus de interacció

Lliure vs determinada Lliure i flexible. Determinada, respecte a les regles de joc

Bidireccional vs unidireccional Bidireccional Bidireccional

Sincrònica vs asincrònica Ambdues. Ambdues.

B.     FASE DESENVOLUPAMENT O ÚS

USUARIS EXPERTS

L’Ús pedagògic efectiu

  PROFESSORS ESTUDIANTS
Eines TIC per a la col·laboració i la comunicació Han ajudat a la interacció entre els elements del triangle interactiu? Si Si Si

Eines TIC per a la gestió de la informació Ha ajudat a assolirl’objectiu?

 

Si Si

El model pedagògic adoptat i la modalitat de la formació

Ha ajudat a assolir l’objectiu Si Si

La interactivitat efectiva o real

Ha distat molt de la interactivitat potencial? No No hi ha informació
motius que han fet que la interactivitat real disti de la interactivitat potencial Deficiències en la comunicacions de país Maca de preparació professors en TIC.

Massificació de les aules.

 

Anàlisi del rol del docent:

Segons informa el cas tenim dos papers fonamentals dins les accions de seguiment i estímul del estudiant:
El que és propi de la tutoria per a la motivació consisteix en el següent:
  • Incitar a la comunicació bidireccional per evitar la sensació de solitud de l’estudiant que treballa de manera independent i estimular-la. Per a això, el tutor ha de mantenir sempre comunicació amb cada un dels alumnes al llarg del curs: tant amb l’alumne que es comunica permanentment, com amb aquell que ho fa de manera esporàdica o gairebé nul·la. L’usual és que el tutor es concentri més en aquells alumnes que es manifesten freqüentment i que s’oblidi d’aquells que no es comuniquen. Moltes vegades l’alumne que no es comunica necessita més ajuda que aquell que sí que ho fa. De vegades, l’absència de l’alumne es deu a confusions, vergonya, desconeixement o falta de compromís; en tots aquests casos la veu del tutor és determinant.

    Aquesta comunicació del tutor funciona molt bé quan es fa de manera personalitzada, ja que s’hi entaula una relació directa entre ell i cada un dels seus alumnes. Quan el tutor envia missatges generals; quan el mateix missatge arriba a tots els alumnes; o més encara, quan la salutació és un simple “Hola a totes i tots” no hi ha comunicació personal, llavors l’alumne se sent menys implicat que quan el missatge comença amb una salutació al seu nom.

  • Estar pendent de les dificultats que es poden presentar a l’alumne per a animar-lo i, quan ho mereixi, oferir-li alternatives de solució. Aquest aspecte és molt important no només en els assumptes acadèmics. Moltes de les dificultats que s’observen en els alumnes tenen a veure amb situacions de tipus familiar, laboral o tecnològic. La veu d’encoratjament o el consell oportú del tutor poden ser determinants per a la continuació o l’abandonament del procés educatiu.

    Amb certa freqüència es troben missatges d’alumnes que plantegen dificultats de les esmentades anteriorment. És justament allà on el docent dóna pas al tutor i s’aborda una relació diferent de l’estrictament acadèmica. No és sobrer esmentar aquí el compromís ètic de qui fa la tutoria atesa la gran responsabilitat que s’assumeix quan es transita per aquests territoris.

  • Utilitzar i fer utilitzar tots els mitjans de comunicació de què es disposa. Per a aconseguir-ho, el tutor ha de proposar activitats que impliquin l’ús de les xarxes de comunicació establertes en el curs: comunicació telefònica, correu electrònic, grups de discussió, etc.

Es tracta de mostrar a l’alumne, des de la vivència mateixa, que hi ha múltiples alternatives i possibilitats per a la comunicació i que la clau està a aprofitar-les al màxim. Que si alguna d’elles no funciona correctament, doncs n’hi ha disponibles d’altres i que l’important és no perdre el vincle.

La tutoria acadèmica és diferent del procés d’ensenyament. Aquest últim fa referència al que el docent realitza a fi d’aconseguir que l’alumne aprengui. L’ensenyament està constituït per una sèrie d’accions que executa el docent i que, bàsicament, fan la mediació entre l’alumne i l’objecte d’aprenentatge. Pertanyen a l’àmbit de l’ensenyament, per exemple, les estratègies didàctiques, els mètodes i les activitats que s’han de realitzar.

a tutoria acadèmica, necessària en qualsevol procés d’ensenyament, fa referència a la tutela que ha de fer el docent amb els seus alumnes en els següents aspectes:
  • Instruir l’alumne en el sentit i la mecànica de la modalitat virtual. La gran majoria de persones que arriben a la modalitat provenen de l’educació presencial o de les primeres generacions de l’educació a distància. Impliquen múltiples imaginaris que, d’entrada, s’han d’eliminar per a garantir l’èxit del procés.
  • Informar l’alumne de les característiques de l’educació virtual, els recursos que s’usen i com utilitzar-los. S’ha d’orientar sobre:
    Les exigències de l’educació virtual.
    El que és l’aprenentatge obert i la responsabilitat que demana.
    El determinant que resulta en aquesta modalitat la comunicació permanent.
    L’etiqueta que s’ha de mantenir en la comunicació.
    Els requeriments tecnològics.
    El maneig i la utilitat de la plataforma que s’usa.
    La utilitat i el maneig dels recursos posats a disposició.
  • Vigilar el compliment de les “regles de joc”. L’ensenyament flexible i l’aprenentatge obert poden confondre’s amb l’absència de controls i compromisos. La tutoria, en aquest cas, opera de la mateixa manera que ho fa l’àrbitre en una competició esportiva: permet el joc salvaguardant unes regles establertes per endavant.
  • Aclarir el que està relacionat amb els propòsits del curs, el sentit i les formes d’avaluació.
  • Guiar l’alumne en la planificació del seu aprenentatge. No es tracta de planificar-li l’aprenentatge, sinó de mostrar-li alternatives i donar-li criteris.
  • Proposar als alumnes tècniques i estratègies d’aprenentatge d’acord amb els estils que demostren.
  • Orientar i personalitzar els ritmes d’aprenentatge i respectar els de cada alumne, proposant itineraris formatius dependents de la possibilitat temporal i del nivell de coneixements amb què parteix cada un.
  • Informar sobre:
    Novetats en els plans traçats.
    Notícies, congressos, enllaços, bibliografia nova i altres esdeveniments relacionats amb el curs que s’està desenvolupant.
© Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya

Identificació d’un cas similar

Experiència internacional d’aprenentatge mixt amb Moodle i Second Life: Problem Based Learning (aprenentatge basat en problemes).

 

La utilització de Second Life ofereix una interessant alternativa per al desenvolupament d’experiències sincròniques com a complement de formació sincrònica en Moodle i és un forma alternativa d’aprenentatge mixt o aprenentatge combinat, juntament amb les eines de conferència web.

Aquest projecte desenvolupat per una Universitat de Dinamarca en el marc de COMBLE (The Commutity of Integrated Blended Learning in Europe project).

Es troben treballant de manera col·laborativa  i en anglès cinc grups corresponents a cinc països diferents: universitats d’alemanya, Dinamarca, Polònia (o sigui el doble de Catalunya!!), Estònia i d’Argentina, un equip de NET-LEARNING.

L’experiència es basa en l’aprenentatge situat, el constructivisme, la negociació de significats i consisteix en explorar les possibilitats de noves formes de blended learning utilitzant SL i Moodle. Es consideren factors d’organtizació, pedagògics, tecnolòogics, que impactan en la qualitat.

La seqüència de treball consisteix en:

Presentació del problema de manera provocativa i desafiant (en Moodle). Diverses trobades grupals de plantejament d’hipòtesis, recerca, discussió i elaboració de productes (en Second life i Sloodle) i resolució final (en Moodle).

S’organitzen grups petits de treball assistits per tutors assessors que lideren i supervisen el desenvolupament de treball centrat en problemes de resultat obert. La proposta finalitza amb una instància metaavaluativa (reflexions sobre el procés individual i grupal de l’aprenentatge).

L’objectiu és dotar als participants amb una combinació d’estratègies conceptuals, discutir avantatges i desafiaments de PML i definir estàndards de PBL.