Archivos diarios: 3/02/11

Las competencias del profesorado

Las competencias del profesorado.

 

http://www.juntadeandalucia.es/educacion/adistancia/profesorado/course/category.php?id=87 Cursos de formacion para el profesorado

¿Cómo medir nuestros niveles de bienestar y competencia docente?

¿Cómo medir nuestros niveles de bienestar y competencia docente?.

La docència virtual a les universitats

juandon

La docència virtual a les universitats

Estudi de cas:

DIMENSIÓ INSTRUMENT AVALUACIÓ

A.     FASE DISSENY

 

1)     L’objectiu de la formació, és a dir la finalitat educativa.

DISSENYADORS EXPERTS
TECNOLÒGICA PEDAGÒGICA    
   

Modalitat de formació

AUTOAPRENENTATGE    
PRESENCIAL I SEMI PRESENCIAL    
E-LEARNING Se trata de formació virtual a través d’internet

Destinataris (usuaris potencials)

Edat Públic adult.
Coneixements previs Nivell d’estudis superior

Estudiants Universitaris.

Requeriments tècnics per a seguir el la formació ·         Simplificació de la xarxa de connexió.

·         Millora i extensió de les infraestructures de connexió.

·         Materials més racionalitzats i optimitzats en relació al grandària dels fitxers.

·          Cercar alternatives eficaces per mantenir la comunicació accessible general.

·         Preparar tutors i docents amb les competències TIC necessàries per assolir els reptes, que requereix el seguiment, la dinamització i la comunicació, utilitzant les noves tecnologies.

·         Preparar als estudiants per interaccionat, estudiar i comunicar-se amb les TIC.

·         Crear un entorn de treball a través d’una plataforma que permeti la gestió acadèmica, docent i del coneixement del curs.

Motivacions ·         Generar entorns de treball senzills, didàctics, dinàmics, llegibles i interactius amb hipertextos i flexibles ·         Identificació i selecció de destinataris dels recursos segons els contiguts.

·         Adaptar les característiques pedagògiques de cada recurs al objectius competencials de cada curs.

Elements a considerar en el disseny segons els objectius de formació

Gestió i organització global del procés educatiu ·         Capacitat tècnica de donar servei a un número d’estudiants: escalabititat.

·         Les possibilitats que les plataformes (WebCT i Banner) ofereixen per millorar el procés educatiu on line. Usabilitat i accessibilitat.

·         Disseny instruccional molt més contextualitzat, dinàmic i situat.

·         Interacció dinàmica i combinada entre estudiants – continguts – professors.

·         Seguiment a través avaluació formativa per efectuar el guiatge o orientació molt més efectius.

·         Possibilitat d’avaluació sumatòria personalitzat i automatitzat.

Característiques de la informació ·         Possibilitat d’incorporar recursos dinàmics, interactius i contextualitzats a través de les TIC. ·         Una informació dinàmica i flexible permet als expert dissenyar materials enriquits amb les aportacions pròpies d’estudiants i professors.
Característiques de la comunicació ·         Les condicions de les infraestructures tecnològiques del país compliquen una comunicació fluïda.

·         S’incorporen recursos asincrònics (correu electrònic, grups de discussió, CD..) i sincrònics com el telèfon i programes tv.

·         Audeoconferències, conferències audiogràfiques, teleconferències i vídeoconferències.

 

·         Promoure comunicació reactiva i proactiva.

·         Interlocució amb altres experts (pedagogia, comunicació, disseny i noves tecnologies)per la confecció del curs.

·         Esforç addicional del docent, afegit al saber propi, ha de comprendre les altres dimensions, ja que serà el responsable que totes aquestes mirades i lleguatges vagin en la comunicació que entaularà amb els seus alumnes.

·         La comunicació del docent no és només per l’ensenyament que condueixi a l’aprenentatge , sinó que ha de fer tutoria, tenint en compte necessitats de motivació, acadèmiques i de nexe amb l’administració.

Característiques del suport i seguiment ·         Problemes en suport per la deficiència de les infraestructures de connexió (xarxa, connexions i ordinadors).

·         Alternatives no TIC: telèfon, CD i programes TV.

·         Distinció entre la funció docent i tutorial.

·         El docent ensenya: assenyalant, indicant i mostrant.

·         El tutor té cura, protegeix, defensa…

 

 

 

 

 

 

2) L’espai de formació    

Recursos disponibles

Continguts d’aprenentatge. ·         El conjunt de mitjans i tecnològies està configurat per la següent matriumultimèdia:

·         Audiovisuals(televisió i vídeo)

·         Multimèdies (informàtica).

·         Sonores (audiocasetes)

·         Textos escrits (impresos)

·         Suports diversos: Diskette, CDs i Cd rom

·         Transmissió diversos canals: Internet, via satèl·lit, correu, línia telefònica, micro ones i fibra òptica.

·         Els materials deuen:

·         Despertar l’interès del estudiant

·         Extructurar-se segons les seves necessitats i estar redactats per a l’ús del estudiant.

·         Especificar propòsits, objectius i formes d’avaluació.

·         Disposar de diversos processo de seguiment de l’estudiant.

·         Aconseguir l’aprenentatge de l’estudiant amb la qualitat dels continguts i la forma de presentació dels mateixos.

Repositoris de continguts d’aprenentatge. ·         L’equip de producció ofereixen criteris de selecció de recursos i elaboració de documents per al muntatge. En aquest pas es recullen les necessitats de l’autor per a donar suport a la proposta comunicativa que tindrà el curs.

·         El coordinador de producció i el comunicador visual dissenyen les propostes que inclouen els elements visuals, iconografia, metàfores, conceptes de color, imatges i tipografia, entre d’altres

·         L’assessor pedagògic treballa sincrònicament amb l’autor vetllant pel compliment dels estàndards definits per a aquest curs.

·          L’equip de disseny pedagògic acompanya l’autor en l’elaboració d’exàmens, guia del curs, benvinguda, pautes del mestre, consells i correccions de validació.

Eines de cerca i selecció de continguts d’aprenentatge. ·         L’equip de producció centra els seus esforços en la generació de recursos multimèdia (vídeos, jocs, aplicacions, simuladors, entre d’altres).

·         L’administrador de la plataforma WebCT genera el curs origen i la còpia d’aquest es posarà en línia perquè sigui impartit pel docent respectiu

·         L’assessor pedagògic, una vegada validi el treball de l’autor, lliura el document a l’assessor comunicatiu perquè el revisi i en defineix l’esquema de navegació.

 

Temporalització

Divisió dels paquets d’informació i itineraris previstos ·         Ús de la plataforma WebCT, com estructura de suport per continguts i matèries, que permeti emmagatzemar patrons de disseny per tenir plantilles per la confecció de cursos.

·         Les deficiències tecnològiques del país, han provocat que els canals de distribució de cursos i docència no sigui només per Internet, es cerquin d’altres mitjans: CD, correu ordinari, programes TV…

·         El model pedagògic a distància requereix l’atenció personalitzada del estudiant mitjançant comunicacions asincròniques com ara el correu electrònic, la maca de preparació d’alguns docents, així com la massificació de classes o aules, dificulten l’atenció docent individual.

·         La solució és la formació dels equips docents en competències TIC.

·         Obrir noves vies d’interacció més àgils com el telèfon…

3) La Interacció    

Del triangle interactiu

Rol del docent Auxiliars o amplificadors de l’actuació docent ·         Recursos tecnològics de comunicació i informació, que permetin una major interacció sincrònica i asincrònica: telèfon, programes de TV, xats, vídeo conferències, audio xats, com a recursos sincrònics; asincrònics: correu electrònc, fòrums de debat, grups de discussió…

·         Navegació per cercar informació especialitzada i l ‘ ingrés en biblioteques virtuals.

·         L’acció del docent, l’assessorament del tutor i un sistema institucional, són els instruments que utilitzats harmònicament, s’obté com a melodia: l’educació.

·         Aquest s’aconsegueix a través d’un espai de trobada on docents i alumnes creixen a través del diàleg, l’argumentació, la confrontació i la negociació que porten l’entesa.

·         A través de la interacció via web, permet la bi direccionalitat, circumstància que amplia la comunicació reactiva a la comunicació proactiva.

Substituts de l’acció docent. ·         Material didàctic multimèdia en format web, versions impreses i CD. Permeten la interacció estudiant – contingut – professor.

·         El treball col·laboratiu entre estudiants a través dels fòrums de debat, treball cooperatiu utilitzant tecnologies.

·         Articular l’educació i la comunicació amb la tecnologia al orientar l’ús dels recursos tecnològics i els materials escrit, audiovisuals i informàtics amb sentit pedagògic per provocar amb experiències, experiments, simulacions i activitats lúdiques la participació i reflexió activa del estudiant.

·         Propiciar la interacció del estudiant amb els demés  persones que participen en el Sistema, amb diferents perfils cognitius i diferents fonts, percepcions i interpretacions de la realitat.

Instruments de seguiment i control de les actuacions dels participants ·         La plataforma WebCT.

·         Els materials didàctics multimèdia.

·         Fòrums de debat.

·         Correu electrònic.

·         Telèfon.

·         Tutoria acadèmica:a través de les accions que executa el docent que fan la mediació entre l’alumne i l’objecte d’aprenentatge, tals com: estratègies didàctiques, els mètodes i les activitats que s’han de realitzar.

·         Tutories per a motivar: personalitzar el procés de seguiment a través d’una relació directa entre ell i cada un dels seus alumnes, mitjançant missatges particularitzats, estar pendent de les dificultats que es poden presentar a l’alumne per a animar-lo, oferir-li alternatives de solució.

Instruments d’avaluació dels processos d’ensenyança i aprenentatge. ·         Generació de porta folis digitals.

·         Disseny d’instruments virtuals on l’estudiant pugui manifestar les diferents competències adquirides: verbals, escrites, cognitives, connectives…

·         Avaluació com construcció de sentit, integrant i conduint les intervencions.

·         Com crítica i discriminació entre diferents conceptes, relacionant uns aprenentatges amb els altres.

·         Com a base per a les decisions, analitzant la informació que es disposa.

·         Com espai de formació, a través dels suport en les habilitats de comunicació, les preguntes i els resums.

·

Instruments d’avaluació dels resultats d’aprenentatge.   ·         Avaluació com a comparació entre objectius.

·         Com a medició.

·         Com acreditació.

 

Rol de l’alumne Eines de comunicació entre participants. ·         Correu electrònic.

·         Xat escrit i oral (sincrònic)

·         Vídeo conferència.

·         Senyals de fum (Cxist)

·

·         Comunicació bidireccional entre estudiants, professors i institució.

·         Espais on els estudiants manifestes els seus coneixements per fer explícites les seves xarxes conceptuals.

·         Assumir la interlocució a través del reconeixement del estudiant com a punt de referència del discurs i de les pràctiques pedagògiques i educatives.

Eines de col·laboració entre participants. ·         Fòrums de discussió.

·         Espais de grups de treball.

·         Aplicacions de simulació en grup.

·         Fumar la pipa de la pau (un altre xits).

·         Articular l’educació i la comunicació amb la tecnologia orientant la utilització dels recursos tecnològics i dels materials escrits, audiovisuals i informàtics amb sentit pedagògic per provocar amb experiències, experiments i activitats lúdiques la participació i reflexió activa del estudiant.

·         Fomentar la interacció del estudiant amb la resta d’estudiants, intercanviant coneixements, treballs, fonts d’informació, percepcions i interpretacions de la realitat.

Instruments cognitius a disposició dels participants ·         Materials didàctics multimèdia, objectes d’aprenentatge.

·         Biblioteca virtual.

·         Cerques d’informació especialitzada per la xarxa.

·         Fòrums de debat.

·         Aplicacions compartides.

·         Interactivitat o educació a través de tecnologia amb capacitat de resposta adaptiva bidireccional.

·         Mobilitat, o capacitat de desenvolupar educació en diferents escenaris.

·         Convertibilitat, o capacitat de transferir informació entre mitjans diferents a fi de conformar xarxes complexes i multivariades al mateix temps que font diverses d’informació.

·         Connectivitat, la possibilitat de presentar al estudiant múltiples focus o canals d’informació.

·         Omnipresencia, o democratització total de la informació.

Rol del contingut Objectius: Aprenentatges específics ·         Adaptar els diferents recursos tecnològics a les possibilitats d’accés i connexió, seguint criteris pedagògics. ·         Abstracció.

·         Pensament sistemàtic.

·         Experimentació.

·         Col·laboració i cooperació.

Activitats ·         Confeccionar materials i instruments per guiar l’aprenentatge del estudiant i el professor en el ús de les TIC.

·         El maneig i la utilitat de la plataforma que s’usa.

·         La utilitat i el maneig dels recursos posats a disposició

·         Guiar l’alumne en la planificació del seu aprenentatge. No es tracta de planificar-li l’aprenentatge, sinó de mostrar-li alternatives i donar-li criteris.

·         Proposar als alumnes tècniques i estratègies d’aprenentatge d’acord amb els estils que demostren.

·         Orientar i personalitzar els ritmes d’aprenentatge i respectar els de cada alumne, proposant itineraris formatius dependents de la possibilitat temporal i del nivell de coneixements amb què parteix cada un.

·         Informar sobre:

Novetats en els plans traçats.

 

Notícies, congressos, enllaços, bibliografia nova i altres esdeveniments relacionats amb el curs que s’està desenvolupant.

 

 

Autoavaluacions ·         Materials multimèdia d’avaluació, compatibilitat d’estàndards. ·         Seguiment dels tutors i docents.

·         Avaluacions formatives a través del seguiment personalitzat de totes les accions i manifestacions individuals i col·lectives dels estudiants.

Avaluació final ·         Materials multimèdia d’avaluació, compatibilitat d’estàndards. ·         Seguiment dels tutors i docents
Fonts de documentació ·         MDM.

·         INTERNET.

·         XARXA

El maneig i la utilitat de la plataforma que s’usa.

 

La utilitat i el maneig dels recursos posats a disposició

Eines psicològiques

Eines TIC Interactivitat Qualificació regular baixa, per problemes de connexió i infraestructures  deficients Molt bona, s’han preparat recursos humans i pedagògics, per aconseguir una comunicació bidireccional pedagògicament efectiva.
Multimèdia Bon nivell en el plantejament de recursos. Utilització de recursos multimèdia segons criteris pedagògics per desenvolupar les competències necessàries.
Hipermèdia Bon nivell els materials interconnecten conceptes per integrar un mapatge conceptual del contingut amb significació lògica. Les relacions entre materials i les accions didàctiques permeten construir la significació psicològica del estudiant.
Dinamisme Els recursos tecnològics TIC faciliten la interactivitat entre estudiants i professors. Els espais d’interacció faciliten l’acció i pràctica amb els continguts enriquint les experiències d’aprenentatge.
Formalisme    
Connectivitat No gaire bon en general Els fonament i sistemes metodològics són bons.
Combinació de les diferents eines segons el tipus de comunicació que es cerca en l’aprenentatge. Bona Molt bona.
Construcció del coneixement És l’estudiant protagonista del procés d’E-A? SI SI
S’ha establert una xarxa o connexió entre persones per l’aprenentatge col·laboratiu? SI SI

Tipus de interacció

Lliure vs determinada Lliure i flexible. Determinada, respecte a les regles de joc

Bidireccional vs unidireccional Bidireccional Bidireccional

Sincrònica vs asincrònica Ambdues. Ambdues.

B.     FASE DESENVOLUPAMENT O ÚS

USUARIS EXPERTS

L’Ús pedagògic efectiu

  PROFESSORS ESTUDIANTS
Eines TIC per a la col·laboració i la comunicació Han ajudat a la interacció entre els elements del triangle interactiu? Si Si Si

Eines TIC per a la gestió de la informació Ha ajudat a assolirl’objectiu?

 

Si Si

El model pedagògic adoptat i la modalitat de la formació

Ha ajudat a assolir l’objectiu Si Si

La interactivitat efectiva o real

Ha distat molt de la interactivitat potencial? No No hi ha informació
motius que han fet que la interactivitat real disti de la interactivitat potencial Deficiències en la comunicacions de país Maca de preparació professors en TIC.

Massificació de les aules.

 

Anàlisi del rol del docent:

Segons informa el cas tenim dos papers fonamentals dins les accions de seguiment i estímul del estudiant:
El que és propi de la tutoria per a la motivació consisteix en el següent:
  • Incitar a la comunicació bidireccional per evitar la sensació de solitud de l’estudiant que treballa de manera independent i estimular-la. Per a això, el tutor ha de mantenir sempre comunicació amb cada un dels alumnes al llarg del curs: tant amb l’alumne que es comunica permanentment, com amb aquell que ho fa de manera esporàdica o gairebé nul·la. L’usual és que el tutor es concentri més en aquells alumnes que es manifesten freqüentment i que s’oblidi d’aquells que no es comuniquen. Moltes vegades l’alumne que no es comunica necessita més ajuda que aquell que sí que ho fa. De vegades, l’absència de l’alumne es deu a confusions, vergonya, desconeixement o falta de compromís; en tots aquests casos la veu del tutor és determinant.

    Aquesta comunicació del tutor funciona molt bé quan es fa de manera personalitzada, ja que s’hi entaula una relació directa entre ell i cada un dels seus alumnes. Quan el tutor envia missatges generals; quan el mateix missatge arriba a tots els alumnes; o més encara, quan la salutació és un simple “Hola a totes i tots” no hi ha comunicació personal, llavors l’alumne se sent menys implicat que quan el missatge comença amb una salutació al seu nom.

  • Estar pendent de les dificultats que es poden presentar a l’alumne per a animar-lo i, quan ho mereixi, oferir-li alternatives de solució. Aquest aspecte és molt important no només en els assumptes acadèmics. Moltes de les dificultats que s’observen en els alumnes tenen a veure amb situacions de tipus familiar, laboral o tecnològic. La veu d’encoratjament o el consell oportú del tutor poden ser determinants per a la continuació o l’abandonament del procés educatiu.

    Amb certa freqüència es troben missatges d’alumnes que plantegen dificultats de les esmentades anteriorment. És justament allà on el docent dóna pas al tutor i s’aborda una relació diferent de l’estrictament acadèmica. No és sobrer esmentar aquí el compromís ètic de qui fa la tutoria atesa la gran responsabilitat que s’assumeix quan es transita per aquests territoris.

  • Utilitzar i fer utilitzar tots els mitjans de comunicació de què es disposa. Per a aconseguir-ho, el tutor ha de proposar activitats que impliquin l’ús de les xarxes de comunicació establertes en el curs: comunicació telefònica, correu electrònic, grups de discussió, etc.

Es tracta de mostrar a l’alumne, des de la vivència mateixa, que hi ha múltiples alternatives i possibilitats per a la comunicació i que la clau està a aprofitar-les al màxim. Que si alguna d’elles no funciona correctament, doncs n’hi ha disponibles d’altres i que l’important és no perdre el vincle.

La tutoria acadèmica és diferent del procés d’ensenyament. Aquest últim fa referència al que el docent realitza a fi d’aconseguir que l’alumne aprengui. L’ensenyament està constituït per una sèrie d’accions que executa el docent i que, bàsicament, fan la mediació entre l’alumne i l’objecte d’aprenentatge. Pertanyen a l’àmbit de l’ensenyament, per exemple, les estratègies didàctiques, els mètodes i les activitats que s’han de realitzar.

a tutoria acadèmica, necessària en qualsevol procés d’ensenyament, fa referència a la tutela que ha de fer el docent amb els seus alumnes en els següents aspectes:
  • Instruir l’alumne en el sentit i la mecànica de la modalitat virtual. La gran majoria de persones que arriben a la modalitat provenen de l’educació presencial o de les primeres generacions de l’educació a distància. Impliquen múltiples imaginaris que, d’entrada, s’han d’eliminar per a garantir l’èxit del procés.
  • Informar l’alumne de les característiques de l’educació virtual, els recursos que s’usen i com utilitzar-los. S’ha d’orientar sobre:
    Les exigències de l’educació virtual.
    El que és l’aprenentatge obert i la responsabilitat que demana.
    El determinant que resulta en aquesta modalitat la comunicació permanent.
    L’etiqueta que s’ha de mantenir en la comunicació.
    Els requeriments tecnològics.
    El maneig i la utilitat de la plataforma que s’usa.
    La utilitat i el maneig dels recursos posats a disposició.
  • Vigilar el compliment de les “regles de joc”. L’ensenyament flexible i l’aprenentatge obert poden confondre’s amb l’absència de controls i compromisos. La tutoria, en aquest cas, opera de la mateixa manera que ho fa l’àrbitre en una competició esportiva: permet el joc salvaguardant unes regles establertes per endavant.
  • Aclarir el que està relacionat amb els propòsits del curs, el sentit i les formes d’avaluació.
  • Guiar l’alumne en la planificació del seu aprenentatge. No es tracta de planificar-li l’aprenentatge, sinó de mostrar-li alternatives i donar-li criteris.
  • Proposar als alumnes tècniques i estratègies d’aprenentatge d’acord amb els estils que demostren.
  • Orientar i personalitzar els ritmes d’aprenentatge i respectar els de cada alumne, proposant itineraris formatius dependents de la possibilitat temporal i del nivell de coneixements amb què parteix cada un.
  • Informar sobre:
    Novetats en els plans traçats.
    Notícies, congressos, enllaços, bibliografia nova i altres esdeveniments relacionats amb el curs que s’està desenvolupant.
© Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya

Identificació d’un cas similar

Experiència internacional d’aprenentatge mixt amb Moodle i Second Life: Problem Based Learning (aprenentatge basat en problemes).

 

La utilització de Second Life ofereix una interessant alternativa per al desenvolupament d’experiències sincròniques com a complement de formació sincrònica en Moodle i és un forma alternativa d’aprenentatge mixt o aprenentatge combinat, juntament amb les eines de conferència web.

Aquest projecte desenvolupat per una Universitat de Dinamarca en el marc de COMBLE (The Commutity of Integrated Blended Learning in Europe project).

Es troben treballant de manera col·laborativa  i en anglès cinc grups corresponents a cinc països diferents: universitats d’alemanya, Dinamarca, Polònia (o sigui el doble de Catalunya!!), Estònia i d’Argentina, un equip de NET-LEARNING.

L’experiència es basa en l’aprenentatge situat, el constructivisme, la negociació de significats i consisteix en explorar les possibilitats de noves formes de blended learning utilitzant SL i Moodle. Es consideren factors d’organtizació, pedagògics, tecnolòogics, que impactan en la qualitat.

La seqüència de treball consisteix en:

Presentació del problema de manera provocativa i desafiant (en Moodle). Diverses trobades grupals de plantejament d’hipòtesis, recerca, discussió i elaboració de productes (en Second life i Sloodle) i resolució final (en Moodle).

S’organitzen grups petits de treball assistits per tutors assessors que lideren i supervisen el desenvolupament de treball centrat en problemes de resultat obert. La proposta finalitza amb una instància metaavaluativa (reflexions sobre el procés individual i grupal de l’aprenentatge).

L’objectiu és dotar als participants amb una combinació d’estratègies conceptuals, discutir avantatges i desafiaments de PML i definir estàndards de PBL.

 

PAUTA D’ANÀLISI D’UN ESCENARI FORMATI

juandon

 

 

1.     MARC TEÒRIC DE REFERÈNCIA QUE HEM ESTABLERT.

 

El model pedagògic que ens proposem establir com a referència per elaborar un pauta d’anàlisi de les fases d’intervenció (disseny, desenvolupament i avaluació)  en una acció pedagògica, ens basem en un model constructivista d’orientació sociocultural, utilitzant les TIC com a instrument i vehicle de connexió entre les tres parts del triangle interactiu:professor – continguts – estudiants.

El procés de construcció de coneixement a través d’aquest model, utilitzant les TIC com a instrument mediador entre les diferents part del triangle interactiu, té com a eix l’activitat de suport o activitat conjunta, que realitza el professor i els estudiants a través dels continguts, la qual haurà de ser dinàmica, contextualitzada i situada, cercant una adaptació a l’estructura cognitiva de l’estudiant, per tal de cercar l’itinerari curricular a través dels continguts, activitats, exercicis i avaluació, perquè l’estudiant adquireixi un aprenentatge significatiu.

Les TIC tenen dues funcions primordials: informar i comunicarel procés d’informació que transmeten els continguts permet que sigui dinàmic, contextualitzat i situació, gràcies que a la informació es pot dividir en paquets amb diferents formats semiòtics (text, so, imatges i vídeo), els quals es poden connectar per configurar itineraris personalitzats i adaptats a l’estructura cognitiva prèvia de l’estudiant, per així establir les connexions a través d’associacions i analogies, que permetin “adherir” nou coneixement en l’estructura lògica adequada, és a  dir un aprenentatge significatiu psicològic de l’estudiant. El procés de comunicació en canvi és una interacció que es produeix gràcies a la connexió que les TIC estableix entre els tres vèrtex del triangle, aquesta connexió és dinàmica, adaptada i personalitzada, ja que la informació esdevé en coneixement i l’accés de la informació representa aprenentatge quanactuem sobre ella, la processem, l’organitzem, ens l’apropiem, la utilitzem i la confrontem amb d’altres; en definitiva, quan som capaços de donar-li significat i sentit. Perquè aquest procés d’aprenentatge sigui complerta, coherent i intencionat, l’estudiant s’ha de poder representar la informació a si mateix i l’ha de poder presentar i contrastar amb d’altres; per tant, s’ha de produir en un context social i cultural de relació amb altres; aquesta interrelació sigui efectiva el procés de comunicació ha d’establir un conjunt “semiòtic” addiciona, és a dir un sistema d’instruments psicològics que ajudin a regular la nostra activitat i els nostres propis processos mentals, com així poder regular els processo mentals i l’activitat d’altres persones amb les que interactuem i ens comuniquem.

Aquests nous recursos semiòtics que actuen com a mitjancers tant els processos individuals (intrapsicològics o intramentals) de l’estudiant, com en els processos comunicatius i socials (interpsicològics o intermetals) implicats en l’aprenentatge intencional, la funció mediadora varia en funció  de les propietats i característiques específiques de cadascun d’ells. Aquetes propietats són les següents les quals determinen el procés d’actuació de la informació, representar-la, processant-la, l’accés amb ella i el procés de transmissió, de forma que el procés d’aprenentatge queda determinat per dos factors: la combinació en la que es dissenyi cadascuna de les característiques que les TIC ofereixen com a conjunt de símbols o semiòtic i l’estructura cognitiva de l’estudiant.

Les característiques que les TIC ofereixen com a conjunt de símbols són les següents:

·         Formalisme

·         Dinamisme

·         Hipermèdia

·         Interactivitat

·         Multimèdia

·         Connectivitat

 

Per altra banda, la metodologia d’ensenyament aprenentatge utilitzada també dependrà dels factors que enunciem a continuació:

·         L’equipament tecnològic emprat.

·         El software i les aplicacions utilitzades.

·         La finalitat educativa que es persegueix: cercar i tractar la comunicació.

·         La major o menor amplitud i riquesa de la interacció i de la comunicació permesa entre professors i alumnes.

·         El caràcter presencial, a distància o mixt dels processos educatius.

·         Les concepcions implícites o implícites del aprenentatge i de l’ensenyament que el sustenten.

*     La conceptualització sobre els mitjans i la implicació en la presa de desicions.

*     La recollida d’informació per a la producció dels distints mitjans.

*     El model o models d’elements (escrit, audio, visual) a utilitzar al llarg del procés.

*     La naturalesa dels diversos mitjans en uns entorns que canviem amb mota rapidesa.

 

DIMENSIÓ
INSTRUMENT
AVALUACIÓ
A.FASE DISSENY
1)L’objectiu de la formació, és a dir la finalitat educativa.
DISSENYADORS
EXPERTS
TECNOLÒGICA
PEDAGÒGICA
Modalitat de formació
AUTOAPRENENTATGE UTILITZANT FORMAT MULTIMÈDIA I HIPERMÈDIA
PRESENCIAL I SEMI PRESENCIAL UTILITZANT FORMAT MULTIMÈDIA I HIPERMÈDIA
E-LEARNING
Destinataris (usuaris potencials)
Edat
Coneixements previs
Requeriments tècnics per a seguir el la formació
Nivell de requeriments tècnics:
Motivacions
Elements per considerar en el disseny segons els objectius de formació
Gestió i organització global del procés educatiu
Característiques de la informació
Característiques de la comunicació
Característiques del suport i seguiment
2)L’espai de formació
Recursos disponibles
Continguts d’aprenentatge.
Repositoris de continguts d’aprenentatge.
Existència de varietat i riquesa de recursos d’interactivitat (alumne-professor-continguts) [ex. Fòrums, debats, correu electrònic, espai de material, ...]
Adequació d’aquests recursos a la proposta pedagògica
Adequació d’aquests recursos als usuaris potencials
Existència de serveis i/o sistemes de suport a l’estudiant [tals com biblioteca virtual, espai de programari lliure, servei tecnològic d’atenció a l’usuari, etc.] a més de la seva adequació a la proposta pedagògica i qualitat.
Temporalització
Divisió dels paquets d’informació i itineraris previstos
3)La Interacció
Del triangle interactiu
Rol del docent
Auxiliars o amplificadors de l’actuació docent
Substituts de l’acció docent.
Instruments de seguiment i control de les actuacions dels participants
Instruments d’avaluació dels processos d’ensenyança i aprenentatge.
Instruments d’avaluació dels resultats d’aprenentatge.
Orientació i guia de l’activitat constructiva
Rol de l’alumne
Eines d’interacció amb els continguts
Eines de comunicació entre participants.
Eines de col·laboració entre participants.
Instruments cognitius a disposició dels participants
Rol del contingut
Objectius: Aprenentatges específics
Activitats
Autoavaluacions
Avaluació final
Fonts de documentació
Eines psicològiques
Eines TIC
Interactivitat
Multimèdia
Hipermèdia
Dinamisme
Formalisme
Connectivitat
Combinació de les diferents eines segons el tipus de comunicació que es cerca en l’aprenentatge.
Construcció del coneixement
És l’estudiant protagonista del procés d’E-A?
S’ha establert una xarxa o connexió entre persones per l’aprenentatge col·laboratiu?
Tipus de interacció
Lliure vs. determinada
Bidireccional vs. unidireccional
Sincrònica vs. asincrònica
B.FASE DESENVOLUPAMENT O ÚS
USUARIS
EXPERTS
L’ús pedagògic efectiu
PROFESSORS
ESTUDIANTS
Eines TIC per a la col·laboració i la comunicació
Han ajudat a la interacció entre els elements del triangle interactiu?
Se n’ha fet un bon ús de cada una buscant-ne el màxim potencial?
Eines TIC per a la gestió de la informació
Ha ajudat a assolirl’objectiu?
Se n’ha fet un bon ús de cada una buscant-ne el màxim potencial?
Elements de la fase de disseny a considerar després del seu ússegons els objectius de formació
Gestió i organització global del procés educatiu
Característiques de la informació
Característiques de la comunicació
Característiques del suport i seguiment
Relació disseny – ús real
Hi ha relació entre el disseny tecnològic i el seu ús real?
Hi ha relació entre el disseny pedagògic i el seu ús real?
Hi ha relació entre els recursos utilitzats i els resultats obtinguts?
Han distat molt els resultats obtinguts dels objectius proposats?
El sistema d’avaluació s’ha creat mitjançant formularis amb llista desplegable, amb unes respostes concretes, exceptuant casos concrets on es demana l’aportació de la resposta per part l’avaluador. Aquests són casos on el ventall de respostes pot ser molt ampli i divers. Cal destacar també que els espais marcats amb “—” representen aspectes els quals aquell grup (dissenyadors, usuaris o experts) no ha d’avaluar ja que no en resulten competència seva.
El sistema d’avaluació està basat bàsicament en l’existència o no dels aspectes a avaluar amb les opcions de resposta: Sí / No / No procedeix. Aquesta última s’utilitzarà en casos on aquell aspecte no existeixi en l’entorn a avaluar ja que les característiques d’aquest no requereixen la seva presència. S’utilitzarà “No” quan no aquell aspecte a avaluar sigui negatiu o no existeixi, però la seva existència hagués resultat útil per a l’entorn i els seus objectius.
S’utilitzen també escales numèriques que formen la sèrie del 0 al 5. Aquestes escales van destinades a la valoració numèrica de l’aspecte a avaluar de menys valoració (0) a màxima valoració (5). Cal dir que poden ser tant quantitatives com qualitatives depenent de la naturalesa de l’aspecte avaluat. Així mateix, un aspecte com “Se n’ha fet un bon ús de cada una buscant-ne el màxim potencial?” se’n valora la  qualitat; i en un aspecte com “Hi ha relació entre el disseny tecnològic i el seu ús real?” se’l valora quantitativament.
En la fase pilot
·Adequant les eines TIC a l’ús pedagògic real.
·Millorant les relacions del triangle interactiu per afavorir el procés d’E-A en la construcció del coneixement en l’entorn educatiu en el que se centra la proposta formativa.
·Ajustant la vinculació de l’aprenentatge amb la interacció comunicativa.
. Modelant dels mitjans amb la resta dels components del “currículum”.

Treballs citats

Barberà, E., Badia, A., Colomina, R., Coll, C., Espasa, A., Gispert, I. d., et al. (Septiembre / 2004). PAUTAS PARA EL ANÁLISIS DE LA INTERVENCIÓN EN ENTORNOS DE APRENDIZAJE VIRTUAL: DIMENSIONES RELEVANTES E INSTRUMENTOS DE EVALUACIÓN. Recollit de Programas de doctorado sobre la Sociedad de la Información y el Conocimiento: http://www.uoc.edu/in3/esp/index.htm

Coll, C. (2004). Psicología de la educacación y prácticas educativas mediadas por las tecnologías de la información y la comunicación. Barcelona: Departamento de Psicologia Evolutiva y de la Educación, Facultad de Psicología, U.B.

Coll, C., Mauri Majós, M. T., & Onrubia Goñi, J. (2008). Análisis de los usos reales de las TIC en contextos educativos formales: una aproximación socio-cultural. Consultat el 15 / 10 / 2010, a Revista Electrònica de Investigació Educativa: http://redie.uabc.mx/vol10no1/contenido-coll2.html

Onrubia, J. (Febrero / 2005). Aprender y enseñar en entornos virtuales:actividad conjunta, ayuda pedagógica y construcción del conocimiento. Consultat el 15 / 10 / 2010, a http://www.um.es/ead/red/M2/conferencia_onrubia.pdf

 

Fuente:https://sites.google.com/site/20102011uocm1014g12b/a—pauta-d-analisi-d-un-escenari-formatiu

 

EL APRENDIZAJE UNA MANERA DE CRECER EN LA SOCIEDAD

de Juan Domingo, el jueves, 03 de febrero de 2011 a las 17:40

Para asegurarse de que el verdadero aprendizaje se lleva a cabo y que perdura, y hacemos hincapié en promover un enfoque holístico, integrando tanto los elementos formales e informales. Creemos que la manera más eficaz de aprender y desarrollar una nueva habilidad o un comportamiento es la aplicación e la práctica en el trabajo y en situaciones de la vida real.

 

En palabras de   Peter Caseboe (2010). ”  Por mucho, la actividad más frecuente y eficaz de aprendizaje es la que tiene una frecuencia de chat con un colega,  82% de los directivos se consulte a un colega por lo menos una vez al mes, y el 83% dice que es o muy o bastante eficaz como medio de ayudarles a realizar su función cuando se enfrentan a un reto desconocido. En términos de los más utilizados métodos de aprendiz la encuesta mostró los cinco primeros a ser:

 

  • charla informal con los colegas
  • uso de motores de búsqueda
  • ensayo y error
  • en la instrucción en el trabajo
  • uso de la literatura profesional

 

Marcia Conner (2005) escribe que el aprendizaje “La mayoría no se da en los programas de capacitación formal. Esto ocurre a través de procesos no estructurados o patrocinado por un empleador o una escuela, cuentas de aprendizaje informal más del 75% del lugar de aprendizaje teniendo en las organizaciones hoy en día.

 

“Marcia también señala que” En 1996, la Oficina de Estadísticas del Trabajo informó que las personas aprenden el 70% de lo que saben sobre su trabajo de manera informal.

 

Proceso de Aprendizaje

 

El aprendizaje requiere tiempo y paciencia. Es un proceso - un viaje. Un auto - aprendizaje dirigido es posiblemente el modelo más potente para facilitar y persona inspiradora, grupo y el aprendizaje organizacional y el desarrollo.

Ofrecemos un proceso de aprendizaje para capacitar a las personas que se guían a través de su aprendizaje personal y el camino de desarrollo. Este proceso se basa en tres principios fundamentales:

  1. Identificación de las diferencias entre un ideal propio y verdadero yo. Estas diferencias representan una motivación primaria para aprender y mejorar.
  2. Creación e implementación de un plan de acción realista y desafiante para el desarrollo que sigue la fórmula de 70/20/10 .
  3. Diálogo sobre el desarrollo en curso entre los alumnos y los supervisores. Ambos tienen la responsabilidad de garantizar que el proceso de aprendizaje ocurre todo.

 

 

 

 

 

 

 

 

How e-Learning Can Change Your Organization | Training | Sparta Systems Blog

How e-Learning Can Change Your Organization | Training | Sparta Systems Blog.

Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.

Únete a otros 18.209 seguidores