Las competencias del profesorado.
http://www.juntadeandalucia.es/educacion/adistancia/profesorado/course/category.php?id=87 Cursos de formacion para el profesorado
juandon
juandon
|
1. MARC TEÒRIC DE REFERÈNCIA QUE HEM ESTABLERT.
El model pedagògic que ens proposem establir com a referència per elaborar un pauta d’anàlisi de les fases d’intervenció (disseny, desenvolupament i avaluació) en una acció pedagògica, ens basem en un model constructivista d’orientació sociocultural, utilitzant les TIC com a instrument i vehicle de connexió entre les tres parts del triangle interactiu:professor – continguts – estudiants.  El procés de construcció de coneixement a través d’aquest model, utilitzant les TIC com a instrument mediador entre les diferents part del triangle interactiu, té com a eix l’activitat de suport o activitat conjunta, que realitza el professor i els estudiants a través dels continguts, la qual haurà de ser dinàmica, contextualitzada i situada, cercant una adaptació a l’estructura cognitiva de l’estudiant, per tal de cercar l’itinerari curricular a través dels continguts, activitats, exercicis i avaluació, perquè l’estudiant adquireixi un aprenentatge significatiu. Les TIC tenen dues funcions primordials: informar i comunicar, el procés d’informació que transmeten els continguts permet que sigui dinàmic, contextualitzat i situació, gràcies que a la informació es pot dividir en paquets amb diferents formats semiòtics (text, so, imatges i vídeo), els quals es poden connectar per configurar itineraris personalitzats i adaptats a l’estructura cognitiva prèvia de l’estudiant, per així establir les connexions a través d’associacions i analogies, que permetin “adherir” nou coneixement en l’estructura lògica adequada, és a dir un aprenentatge significatiu psicològic de l’estudiant. El procés de comunicació en canvi és una interacció que es produeix gràcies a la connexió que les TIC estableix entre els tres vèrtex del triangle, aquesta connexió és dinàmica, adaptada i personalitzada, ja que la informació esdevé en coneixement i l’accés de la informació representa aprenentatge quanactuem sobre ella, la processem, l’organitzem, ens l’apropiem, la utilitzem i la confrontem amb d’altres; en definitiva, quan som capaços de donar-li significat i sentit. Perquè aquest procés d’aprenentatge sigui complerta, coherent i intencionat, l’estudiant s’ha de poder representar la informació a si mateix i l’ha de poder presentar i contrastar amb d’altres; per tant, s’ha de produir en un context social i cultural de relació amb altres; aquesta interrelació sigui efectiva el procés de comunicació ha d’establir un conjunt “semiòtic” addiciona, és a dir un sistema d’instruments psicològics que ajudin a regular la nostra activitat i els nostres propis processos mentals, com així poder regular els processo mentals i l’activitat d’altres persones amb les que interactuem i ens comuniquem. Aquests nous recursos semiòtics que actuen com a mitjancers tant els processos individuals (intrapsicològics o intramentals) de l’estudiant, com en els processos comunicatius i socials (interpsicològics o intermetals) implicats en l’aprenentatge intencional, la funció mediadora varia en funció de les propietats i característiques específiques de cadascun d’ells. Aquetes propietats són les següents les quals determinen el procés d’actuació de la informació, representar-la, processant-la, l’accés amb ella i el procés de transmissió, de forma que el procés d’aprenentatge queda determinat per dos factors: la combinació en la que es dissenyi cadascuna de les característiques que les TIC ofereixen com a conjunt de símbols o semiòtic i l’estructura cognitiva de l’estudiant. Les característiques que les TIC ofereixen com a conjunt de símbols són les següents: · Interactivitat · Multimèdia · Connectivitat
Per altra banda, la metodologia d’ensenyament aprenentatge utilitzada també dependrà dels factors que enunciem a continuació: · L’equipament tecnològic emprat. · El software i les aplicacions utilitzades. · La finalitat educativa que es persegueix: cercar i tractar la comunicació. · La major o menor amplitud i riquesa de la interacció i de la comunicació permesa entre professors i alumnes. · El caràcter presencial, a distància o mixt dels processos educatius. · Les concepcions implícites o implícites del aprenentatge i de l’ensenyament que el sustenten. * La conceptualització sobre els mitjans i la implicació en la presa de desicions. * La recollida d’informació per a la producció dels distints mitjans. * El model o models d’elements (escrit, audio, visual) a utilitzar al llarg del procés. * La naturalesa dels diversos mitjans en uns entorns que canviem amb mota rapidesa.
El sistema d’avaluació s’ha creat mitjançant formularis amb llista desplegable, amb unes respostes concretes, exceptuant casos concrets on es demana l’aportació de la resposta per part l’avaluador. Aquests són casos on el ventall de respostes pot ser molt ampli i divers. Cal destacar també que els espais marcats amb “—” representen aspectes els quals aquell grup (dissenyadors, usuaris o experts) no ha d’avaluar ja que no en resulten competència seva.
El sistema d’avaluació està basat bàsicament en l’existència o no dels aspectes a avaluar amb les opcions de resposta: Sí / No / No procedeix. Aquesta última s’utilitzarà en casos on aquell aspecte no existeixi en l’entorn a avaluar ja que les característiques d’aquest no requereixen la seva presència. S’utilitzarà “No” quan no aquell aspecte a avaluar sigui negatiu o no existeixi, però la seva existència hagués resultat útil per a l’entorn i els seus objectius.
S’utilitzen també escales numèriques que formen la sèrie del 0 al 5. Aquestes escales van destinades a la valoració numèrica de l’aspecte a avaluar de menys valoració (0) a màxima valoració (5). Cal dir que poden ser tant quantitatives com qualitatives depenent de la naturalesa de l’aspecte avaluat. Així mateix, un aspecte com “Se n’ha fet un bon ús de cada una buscant-ne el màxim potencial?” se’n valora la qualitat; i en un aspecte com “Hi ha relació entre el disseny tecnològic i el seu ús real?” se’l valora quantitativament.
En la fase pilot
·Adequant les eines TIC a l’ús pedagògic real.
·Millorant les relacions del triangle interactiu per afavorir el procés d’E-A en la construcció del coneixement en l’entorn educatiu en el que se centra la proposta formativa.
·Ajustant la vinculació de l’aprenentatge amb la interacció comunicativa.
. Modelant dels mitjans amb la resta dels components del «currículum».
Treballs citatsBarberà, E., Badia, A., Colomina, R., Coll, C., Espasa, A., Gispert, I. d., et al. (Septiembre / 2004). PAUTAS PARA EL ANÁLISIS DE LA INTERVENCIÓN EN ENTORNOS DE APRENDIZAJE VIRTUAL: DIMENSIONES RELEVANTES E INSTRUMENTOS DE EVALUACIÓN. Recollit de Programas de doctorado sobre la Sociedad de la Información y el Conocimiento: http://www.uoc.edu/in3/esp/index.htm Coll, C. (2004). Psicología de la educacación y prácticas educativas mediadas por las tecnologías de la información y la comunicación. Barcelona: Departamento de Psicologia Evolutiva y de la Educación, Facultad de Psicología, U.B. Coll, C., Mauri Majós, M. T., & Onrubia Goñi, J. (2008). Análisis de los usos reales de las TIC en contextos educativos formales: una aproximación socio-cultural. Consultat el 15 / 10 / 2010, a Revista Electrònica de Investigació Educativa: http://redie.uabc.mx/vol10no1/contenido-coll2.html Onrubia, J. (Febrero / 2005). Aprender y enseñar en entornos virtuales:actividad conjunta, ayuda pedagógica y construcción del conocimiento. Consultat el 15 / 10 / 2010, a http://www.um.es/ead/red/M2/conferencia_onrubia.pdf
Fuente:https://sites.google.com/site/20102011uocm1014g12b/a—pauta-d-analisi-d-un-escenari-formatiu |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
de Juan Domingo, el jueves, 03 de febrero de 2011 a las 17:40
Para asegurarse de que el verdadero aprendizaje se lleva a cabo y que perdura, y hacemos hincapié en promover un enfoque holístico, integrando tanto los elementos formales e informales. Creemos que la manera más eficaz de aprender y desarrollar una nueva habilidad o un comportamiento es la aplicación e la práctica en el trabajo y en situaciones de la vida real.
En palabras de Peter Caseboe (2010). » Por mucho, la actividad más frecuente y eficaz de aprendizaje es la que tiene una frecuencia de chat con un colega, 82% de los directivos se consulte a un colega por lo menos una vez al mes, y el 83% dice que es o muy o bastante eficaz como medio de ayudarles a realizar su función cuando se enfrentan a un reto desconocido. En términos de los más utilizados métodos de aprendiz la encuesta mostró los cinco primeros a ser:
- charla informal con los colegas
- uso de motores de búsqueda
- ensayo y error
- en la instrucción en el trabajo
- uso de la literatura profesional
Marcia Conner (2005) escribe que el aprendizaje «La mayoría no se da en los programas de capacitación formal. Esto ocurre a través de procesos no estructurados o patrocinado por un empleador o una escuela, cuentas de aprendizaje informal más del 75% del lugar de aprendizaje teniendo en las organizaciones hoy en día.
«Marcia también señala que» En 1996, la Oficina de Estadísticas del Trabajo informó que las personas aprenden el 70% de lo que saben sobre su trabajo de manera informal.
Proceso de Aprendizaje
El aprendizaje requiere tiempo y paciencia. Es un proceso – un viaje. Un auto – aprendizaje dirigido es posiblemente el modelo más potente para facilitar y persona inspiradora, grupo y el aprendizaje organizacional y el desarrollo.
Ofrecemos un proceso de aprendizaje para capacitar a las personas que se guían a través de su aprendizaje personal y el camino de desarrollo. Este proceso se basa en tres principios fundamentales:
- Identificación de las diferencias entre un ideal propio y verdadero yo. Estas diferencias representan una motivación primaria para aprender y mejorar.
- Creación e implementación de un plan de acción realista y desafiante para el desarrollo que sigue la fórmula de 70/20/10 .
- Diálogo sobre el desarrollo en curso entre los alumnos y los supervisores. Ambos tienen la responsabilidad de garantizar que el proceso de aprendizaje ocurre todo.
juandon. Innovación y conocimiento 