Buscar

juandon. Innovación y conocimiento

La búsqueda del conocimiento en una Sociedad de la Inteligencia

fecha

1 noviembre, 2010

e-PORTAFOLIO DE XAVIER SUÑÉ

Cerca en aquest lloc

e-portfolio

“L’aprenentatge és un simple apèndix de nosaltres mateixos;
on sigui que estiguem, està també el nostre aprenentatge.”
William Shakespeare

El portafolis ens ajuda a fer conscient i tangible aquest aprenentatge al llarg de la vida

Una definició…

Genèrica…
“Instrument que té com a objectiu comú la selecció de mostres de treballs o evidències de consecució d’objectius personals que, ordenats i presentats d’una determinada manera, compleixen la funció de potenciar la reflexió sobre cadascuna de les pràctiques” (Barberà, 2005)
Extret de la presentació “Portafoli de l’alumne” de Núria Alart – http://www.slideshare.net/nalart
A l’educació…
“Un portafolio es una selecció deliberada dels treballs de l’alumnes que ens explica la història dels seus esforços, el seu progrès o els seus èxits. Ha d’incloure la participació de l’alumne en la selecció del seu contingut, els criteris de la selecció i les pautes per a jutjar els seus mèrits, així com les evidències del seu procés de reflexió” (Arter, 1990)

“Entenem el portfolio com un sistema d’avaluació integrat en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Consisteix en una selecció d’evidències / mostres (que formen un dossiers, una carpeta) que ha de recollir i aportar l’estudiant al llarg d’un període de temps determinat i que respon a un objectiu concret.
Aquestes evidències (certificats acreditatius, fragments de pel lícules, entrevistes, activitats acadèmiques, apunts, treballs d’assignatures, entre d’altres) que reben el nom d’artefactes, permeten a l’alumne demostrar que està aprenent, al mateix temps que possibiliten al professor un seguiment del progrés d’aquest aprenentatge.
Les evidències s’han d’acompanyar d’una justificació i una reflexió de l’estudiant, en que posi de manifest la relació entre l’evidència i l’aprenentatge. Aquestes contribucions l’ajuden a prendre consciència de què i com va aprenent, al mateix temps que li permeten regular el seu procés d’aprenentatge i d’estudi. Aquesta qualitat de reflexió constant sobre el propi aprenentatge converteix el portfolio un sistema d’avaluació coherent en el marc de l’avaluació continuada i formativa” (Coll et al., 2004).
Extret del document “Portfolio electrónico: desarrollo de competencias profesionales en la redhttp://www.uoc.edu/rusc/3/2/dt/esp/barbera_bautista_espasa_guasch.pdf

Necessitat de recollir, organitzar, reflexionar…

Gràficament segons la Dra Helen Barrett

Clic sobre el mapa per fer-lo gran

El portafolis de l’alumne

L’article 89 de la Llei d’educació de Catalunya estableix el “dossier personal d’aprenentatge


Fases de l’elaboració d’un e-portafolis

Aquesta llista ens pot servir de base per a la construcció d’un portafolis en diferents àmbits.

1.- Propòsit. Decidir sobre la finalitat del portafolis. Què està tractant de mostrar amb aquest portafolis? Hi ha resultats, objectius o estàndards que estan sent demostrats amb aquest portafolis? En aquest exemple, els passos 2-4 representen un procés interactiu, utilitzant un bloc per proporcionar informació sobre la formació d’estudiants sobre una base regular.

  • Professors i Estudiants: Identificar com s’organitzarà el portafolis. Serà al voltant dels resultats, objectius o estàndards que ha identificat en aquest primer pas?
  • Estudiants: Establir una pàgina inicial que servirà com a introducció al portafolis i al seu desenvolupament  (vegeu el punt 6).
  • Estudiants: Crear una pàgina  tipus anuncis, per usar-la com un diari reflexiu (bloc).. Crear una primera entrada per descriure el propòsit per al desenvolupament del portafolis.
  • Professors: Configurar plantilles per a treballar l’estudiant, si s’escau.
2.- Recollida / Classificació. Quins Artefactes s’inclouran al portafolis? Com es classifiquen?

  • Estudiants: crear un arxiu digital de treball. En línia, al núvol, aquests arxius es poden emmagatzemar en qualsevol lloc a Internet, sempre que cada document tingui una única direcció. Recomanem: GoogleDocs. (veure mapa a sota “Portfolios in the Cloud”)
  • Estudiants: (Opcional) Utilitza una taula senzilla full de càlcul o GoogleDocs a la llista dels artefactes, i assignar (classificar) cada un dels resultats / objectiu / nivell que l’artefacte es demostrarà. Utilitzeu la taula per fer un seguiment dels artefactes que poden ser emmagatzemats en un dels molts llocs web 2.0 que es pot utilitzar per desar la  feina. Vegeu, per exemple, el full de la Dra Barrett (artefactes al GoogleDocs full de càlcul). Recomanació: Els estudiants: convertir tots els artefactes adjunts en formats compatibles-web (JPEG o PDF) perquè el lector potencial pugui llegir-lo. Emmagatzematge al núvol: Els arxius de vídeo es poden desar en un dels llocs per compartir vídeos, i utilitzar l’hipervincle o codi Inserit (embed) per incloure dins entrada del bloc. Altres llocs web gratuïts que permeten emmagatzemar documents: SlideShare , Scribd . La majoria d’aquests llocs web 2.0 utilitza una adreça de correu electrònic com a nom de connexió, així que serà fàcil de recordar.


3.- Reflexió. La reflexió és el cor i l’ànima d’un portafolis. La reflexió proporciona la raó de per què aquests artefactes representen l’assoliment d’un resultat concret, l’objectiu, competència o estàndard. Les entrades de bloc proporcionen una oportunitat per a la reflexió “en el temps” o “reflexió en acció”.

  • Professors: Proporcionar als estudiants els recursos per recolzar les seves activitats de reflexió. Per a cada activitat d’aprenentatge o un artefacte, el que hauria de ser el focus dels estudiants reflexions. (Vegeu el Dr Barrett lloc de Google a la reflexió per a l’Aprenentatge )
  • Estudiants: Escriure una entrada de bloc (utilitzant el diari creat utilitzant GoogleSites tipus de pàgina Anuncis – Pas # 1) amb una reflexió sobre cada activitat d’aprenentatge o artefacte (quin és el context en què aquest artefacte va ser desenvolupat? Què va aprendre?) .
  • Estudiants: Emprar etiquetes com a sistema propi de classificació.
  • Estudiants: Afegir artefactes apropiats (a través d’hipervincles) o com un arxiu adjunt a l’entrada del diari. Característiques de Privacitat: Els estudiants poden limitar qui pot llegir el lloc de Google a través de les Accions Més informació -> Compartir aquest lloc.


4.- Connexió / interacció i diàleg / Comentaris. Aquesta etapa constitueix una oportunitat per a la interacció i la retroalimentació sobre el treball publicat al portafolis. Aquí és on el potencial dels serveis i eines interactives de la Web 2.0  es fa evident.

  • Professors i companys: Retroalimentació com comentaris, per a proporcionar informació sobre el treball publicat al portfolis / entrada de bloc. Les directrius han de ser destinades a facilitar que la retroalimentació sigui més eficaç.
  • Proporcionar per part dels docents exemples per als diferents nivells de progrés i facilitar una matriu de valoració per a l’avaluació (rúbrica). Exemples i generador de rúbriques
  • Els estudiants han de tenir l’opció d’actualitzar el treball, basat en la retroalimentació i la categoria. Repetiu els passos 3-4 per a cada activitat d’aprenentatge o artefacte.


5.- Sumativa – Reflexió / Selecció / Avaluació. Al final d’un curs (o programa), els estudiants que escriguin una reflexió mirant cap enrere en el curs (o programa) i proporcionin un meta-anàlisi de l’experiència d’aprenentatge tal com es representa en les reflexions emmagatzemats en el blog / entrades de diari.

  • Estudiants: Revisar el blog / diari per a aquesta categoria, i escriure una última “reflexió retrospectiva” sobre l’aprenentatge representat en els artefactes, la selecció d’un o dos exemples que millor representin els èxits. Aquesta autoavaluació ha de ser la primera part d’una pàgina creada a GoogleSites.
  • Estudiants: Preparar una pàgina GoogleSites per a cada resultat, objectiu o estàndard, i enllaçar a les millors “entrades al bloc”, una reflexió per escrit en cada pàgina (per resultats / objectiu / nivell) que també ha de tenir l’artefacte connectat o vinculat.
  • Mestre: Proporcionar informació i / o avaluació de la selecció dels treballs i raó de ser, utilitzant una matriu de valoració (rúbrica).


6.- Presentació / Publicació. Decidir quina part del portafolis es farà pública.

  • Estudiant: crear un conjunt de pàgines que posen de relleu els millors components del portafolis, amb enllaços a entrades específiques en el bloc. Afegir les proves (a través de hipervincles a les entrades de bloc o artefactes) a la sub-pàgines associades.
  • Estudiants: Crear una pàgina d’introducció, que ha d’incloure un resum del portafolis. Serveix com una “carta al lector” i proporciona una explicació dels objectius generals del portafolis. Oferir enllaços a altres pàgines desenvolupades. Introducció,  punt d’entrada inicial del portafolis.
  • Estudiants: Crear una pàgina amb les Metes d’Aprenentatge (reflexió en el temps futur).
  • Mestre: Quan s’usa per a l’avaluació sumativa, presentarà l’avaluació final del portafolis (avaluada mitjançant una matriu de valoració analítica quantitativa o una matriu de valoració holística).

Font: Dra Helen Barrett – http://sites.helenbarrett.net/portfolio/

Complement al mapa inicial. Clic per fer gran

Creating ePortfolios with Web 2.0 Tools

Conceptes clau

Com documentar les evidències?

Us mostrem uns exemples de com documentar un portafoli.
Exemple 1

Evidències: “L’ús del correu electrònic, xat, el fòrum de l’assignatura per comunicar-me amb la professora i la resta de companys de l’assignatura, també amb la realització de l’activitat Ús de l’Skype com a eina de comunicació m’aa permès desenvolupar la competència de l’assignatura: Posar en pràctica diferents estratègies d’ús d’eines i serveis relacionats amb la comunicació auditiva síncrona i asíncrona, textual, visual i audiovisual”.

Reflexió: “He pogut comprovar que l’Skype des del punt de vista comunicatiu te varies possibilitats: converses auditives sincròniques, comunicació textual sincrònica i asincrònica. Aquestes possibilitats han enriquit el nivell de comunicació entre les diferents components del grup. Com a eina educativa obre portes al món: treballar amb altres escoles sigui quina sigui la distància és possible amb l’Skype. Hem pogut descobrir projectes en xarxa que es treballen amb aquest format com per exemple: la vuelta al mundo en 80 dias

Exemple 2

La Silvia Tolisano ens exposa en un vídeo com treballar l’Skype amb els alumnes on explica de manera clara les possibilitats d’aquest programa:

• Videoconferències amb altres alumnes de diferents parts del món.
• Videoconferències amb experts en temes diversos, visites d’autor…
• Narració de contes
• Experiències de connexions. …”

Evidències: Les següents lectures i activitat m’han permès desenvolupar la competència de l’assignatura: Capacitat de percebre el canvi de rol i acció docent que comporta els processos d’ensenyament i aprenentatge amb les TIC.

• Lectura de l’article “Les TIC a l’educació infantil” http://www.agapea.com/libros/Les-TIC-a-leducacio-infantil-isbn-849788549X- i.htm) i comentari crític del tema. Ho he publicat en el meu bloc.
• Elaboració del mapa conceptual : Canvi del rol docent amb la introducció de les TIC com a eina d’aprentatge. En base a les lectures proposades. Veure: http://cmapspublic2.ihmc.us/rid=1208766511359_2093732611_7041/VictoriaS ole_rol_docent.cmap
Reflexió: “Les lectures m’han semblat molt aclaridores sobre diferents conceptes més teòrics que vam veure la setmana passada al curs. Jo personalment, és el que necessitava : veure algun exemple concret i el de l’escola d’adults m’ha ajudat molt a situar aquesta metodologia d’avaluació i de construcció del coneixement dels nostres alumnes. Jo treballo a formació d’adults des de fa 22 anys, i com a tots els nivells educatius, les coses han canviat molt (…). Una altra idea que he extret de les lectures i que personalment em sembla molt important, és l’ús (…)”

Avaluació alternativa a través del portafolis.

L´avaluació del portafoli està basada amb la negociació i l’intercanvi comunicatiu entre el professor i l’estudiant durant el desenvolupament del portafoli.

L’estudiant té un paper actiu en el procés avaluatiu, ha de ser conscient del seu progrés en l’aprenentatge, identificant quins aspectes domina i quins necessita millorar.

El portafoli és una forma de recopilar la informació que demostra els coneixements, habilitats i els èxits i mancances dels estudiants: com pensen, com qüestionen, analitzen, sintetitzen, produeixen o creen i com interactuen (intel·lectual, emocional i social) amb altres; és a dir, permet identificar els aprenentatges de conceptes, procediments i actituds dels estudiants.

Font: Document elaborat per Teia Baus [mbaus@xtec.cat]- document

Rúbrica

Una Matriu de valoració (Rúbrica – Rubric en anglès [1]) facilita la qualificació de l’acompliment de l’estudiant en les àrees del currículum (matèries o temes) que són complexes, imprecises i subjectives. Aquesta Matriu podria explicar-se com un llistat del conjunt de criteris específics i fonamentals que permeten valorar l’aprenentatge, els coneixements i / o les competències, assolits per l’estudiant en un treball o matèria particular.
Definició extreta de http://www.eduteka.org/MatrizValoracion.php3 on es defineix el concepte i la finalitat de les rúbriques. Consulteu l’article complet. Via:http://competentes.wordpress.com/evaluacion/.
Exemple de rúbrica d’avaluació d’un portafoli

Llocs amb models i generadors de rúbriques

Idees

Alguns exemples d’e-portafolis d’alumnes

A partir de plantilles de la Galeria de Google Sites (en anglès):
Presentació que recull el resum del contingut d’un e-portafilis d’alumne:

El portafolis docent

Document: “El portafoli en la formació del professorat: un instrument al servei de la reflexió en i sobre la pràctica docent”. Olga Esteve, Lucrecia Keim, Zinka Carandell.

Uns exemples…

El portafolis de Departament Didàctic – Matèria

Un parell d’exemples del que poden ser l’inici o una part d’un e-portafolis de departament o matèria ubicable a la part pública:
Gràcies per aquestes dues aportacions de Bea Miliàn @profetecnobeabmilian@xtec.cat

Més enllà del coneixement específic de les diverses eines de la web 2.0 per part dels professors, cal establir un mínims i unes  estratègies comuns. Aquests són:

    • Coneixement i domini dels marcadors socials i de l’etiquetatge, per exemple DeliciousMister-Wong

Proposta d’estructura de continguts: Document – Pluja d’idees construida pels assistents als SummerTAC 2010. A partir d’aquest document es pot elaborar un exemple d’estructura.

Més informació

Pràctica

Objectiu: Iniciar la proposta d’estructura del portafolis de Departament Didàctic o de Matèria.
Dinàmica

  1. Individualment agafeu un full en blanc (de paper o digital). Penseu , en base als exemples exposats, l’estructura que creieu ha de tenir el portafolis del vostre departament o matèria. Us pot ser útil l’ús de mapes conceptuals/mentals. (10′)

  2. Feu grups per matèries i expliqueu-vos entre vosaltres quines són les vostres propostes d’estructura.  (15′)
  3. Elaboreu el mapa de l’estructura que heu consensuat i decidiu quina plataforma usareu per a fer-la efectiva. (30′)

  4. Agraïments

    • A Teia Baus [mbaus@xtec.cat]
    • A Juanmi Muñoz [juanmi.munoz@gmail.com]

Fitxers adjunts (13)

  • 001_treball_presencial_amb_portafolis.pdf – el 27/06/2010 10:50 per Xavier Suñé (versió 1)
    28 kb Visualització Baixa
  • 2010_01_portafoli_presentacio_publicacio_2.ppt – el 06/07/2010 0:51 per Xavier Suñé (versió 1)
    2672 kb Visualització Baixa
  • Portafoli_docent2.ppt – el 06/07/2010 0:51 per Xavier Suñé (versió 1)
    224 kb Visualització Baixa
  • Portafolis Grupal.pdf – el 27/06/2010 10:51 per Xavier Suñé (versió 1)
    116 kb Visualització Baixa
  • Projecte_grup Portafolis grupal.pdf – el 27/06/2010 10:51 per Xavier Suñé (versió 1)
    90 kb Visualització Baixa
  • guia_portafolis_docent.pdf – el 27/06/2010 10:50 per Xavier Suñé (versió 1)
    43 kb Visualització Baixa
  • porfolialumne.ppt – el 06/07/2010 0:51 per Xavier Suñé (versió 1)
    2335 kb Visualització Baixa
  • portafoli_al_ servei_ del_ professorat.pdf – el 27/06/2010 10:50 per Xavier Suñé (versió 1)
    134 kb Visualització Baixa
  • portafolis_docent_exemple_tutoria.pdf – el 27/06/2010 10:51 per Xavier Suñé (versió 1)
    123 kb Visualització Baixa
  • portfoli.pdf – el 06/07/2010 0:51 per Xavier Suñé (versió 1)
    1147 kb Visualització Baixa
  • portfolialumne.pdf – el 06/07/2010 0:52 per Xavier Suñé (versió 1)
    4508 kb Visualització Baixa
  • què_és_un_portafoli.pdf – el 23/10/2010 8:29 per Xavier Suñé (versió 1)
    74 kb Visualització Baixa
  • què és un portafoli.pdf – el 09/09/2010 8:47 per Xavier Suñé (versió 1)
    80 kb Visualització Baixa

Llicència de Creative Commons

 

ELECTROPORTAFOLIOS

electronicportfolios.org
Information about  Electronic Portfolio Development
and Digital Storytelling

Dr. Helen Barrett
Electronic Portfolios and Digital Storytelling for lifelong and life wide learning
BiographyE-mail Contact: eportfolios@gmail.com
Twitter and Skype IDseportfolios
Frequently-Asked Questions

My Web 2.0 Sites:

Looking for a few K-12 schools interested in collaborating on Web 2.0 and ePortfolios! Click here for details.
Featured article: Balancing the Two Faces of ePortfolios
Tools:
Categories of ePortfolio Tools
Web 2.0 Tools • Google Tools • Web 2.0 Storage
Interactive ePortfolios (WordPressGoogle Sitesnew
Resources:
Electronic Portfolio Resources Page
Digital Storytelling Resources Page
Learning about Electronic Portfolios
Special Topics:
Portfolio Metaphors
Research & Questions
Reflection in ePortfolios
Information on Specific Applications of Electronic Portfolios:


Information available on:
In-Person Workshops Internet-based Workshops

 

TÉCNICAS DIDÁCTICAS CON TIC DE PERE MARQUÉS

LIBROS DIGITALES
coiección: EDUCACIÓN DIM nº 1

TÉCNICAS DIDÁCTICAS CON TIC
(Pere Marquès Graells, 2010)

Fichas con orientaciones y sencillas técnicas didácticas para un buen aprovechamiento de las TIC en Educación.
(260 páginas, 13 M.)

1.- LAS APORTACIONES DE LAS TIC A LA EDUCACIÓN

¿Por qué TIC en educación? ( 17 pp., 1.5 M. ver1 / ver2)

6 claves para una buena integración educativa de las TIC ( 21 pp. 0.7 M. ver 1 / ver2)

2.- LA PIZARRA DIGITAL

La magia de la pizarra digital ( 26 pp., 1.5 M. ver1ver2)

18 modelos de uso didáctico de la pizarra digital ( 22 pp., 1.3 M. ver1 / ver2)

¿Quien teme al busca, corta y pega de Internet? ( 9 pp., 0.6 M. ver1 / ver2)

El portal de la pizarra digital. recursos, investigaciones…

3.- EL AULA 2.0

Aulas 2.0: un ordenador x alumno + PDI ( 27 pp., 1.6 M. ver1 / ver2)

29 modelos de uso didáctico de las aulas 2.0 ( 43 pp., 2.2 M. ver1 / ver2)

Portal “aulas 2.0”: recursos, investigaciones…

4.- MATERIALES DIDÁCTICOS Y OTROS RECURSOS DIGITALES

13 modelos de uso didáctico del libro de texto digital ( 22 pp., 1.2 M. ver1 / ver2)

La Web 2.0 y sus aplicaciones didácticas ( 25 pp., 0.6 M. ver1 / ver2)

Los riesgos de Internet. Consejos para su uso seguro ( 14 pp., 0.2 M.)

5.- TÉCNICAS CONTRA EL FRACASO ESCOLAR

Nuevas técnicas contra el fracaso escolar ( 18 pp., 0.9 M. ver1 / ver2)

Recetas para acabar con el 50% del fracaso escolar: pon exámenes más fáciles ( 10 pp., 0.7 M. ver1 / ver2)

Recetas para acabar con el 50% del fracaso escolar: yo soy yo y mi ordenador ( 6 pp., 0.5 M. ver1 / ver2)

 

CIUDADES DIGITALES

juandon

¿Qué es una ciudad digital?

Entorno de ámbito local en el que exista una considerable implantación de la sociedad de la información, tanto en el conjunto de los ciudadanos en su ámbito residencial, de trabajo o en la utilización de los servicios públicos, como de las empresas e instituciones; en temas tales como teleadministración, comercio/negocio electrónico, teletrabajo, telefomarción, telemedicina, gestión de servicios de uso público, aplicaciones para colectivos con requerimientos especiales, aplicaciones sobre cultura, turismo y ocio, aplicaciones de tipo residencial y móvil, producción de contenidos, etc. Todo ello basado en redes de alta velocidad y a partir de que una considerable parte de la población esté formada en aplicaciones telemáticas y, en particular,  en el uso de Internet.

Comisión  Técnica del Libro Blanco de Ciudades Digitales de Iberoamérica (2002)

10

Características  de una Ciudad Digital:

  • Alta  concentración de población
  • Uso intensivo de las TIC
  • Servicios Ciudadanos
  • Acceso de los ciudadanos a los servicios

11

Oportunidades  de una Ciudad Digital

  • Generación  de servicios de calidad y de alto  contenido ciudadano.
  • Estrechar los lazos del gobierno con la comunidad
  • Fomentar la participación ciudadana y alentar las redes ciudadanas.
  • Garantizar a la población el acceso a la información y a los nuevos servicios que el gobierno ofrece.
  • Incrementar sinergias entre los distintos órdenes de gobierno

12

Objetivos  en la implementación  de CD

  • Promocionar  el acceso de los ciudadanos a fuentes  de información local y global, con comunicación  interactiva
  • Utilizar la red electrónica para desarrollar diversas prácticas: informarse, estudiar, trabajar, comprar, vender, pagar, reservas, trámites, etc.
  • Mejorar la organización interna y la competitividad externa de las empresas.
  • Crear y mantener comunidades virtuales locales, en red con otras comunidades virtuales nacionales o globales.
  • Desarrollar servicios avanzados de telecomunicaciones.
  • Producir contenidos de interés local y regional.

13

Percepciones  sobre las CD

  • Infraestructuras  locales de información  social, que proporcionan información sobre la ciudad física a sus habitantes y visitantes.
  • Medios de comunicación, que influyen sobre las redes personales de los habitantes de un “barrio digital”.
  • Herramientas para mejorar la democracia y la participación locales.
  • Espacios libres para vivir la experiencia del ciberespacio y a su vez, experimentar sobre él.
  • Un conjunto de recursos prácticos para la organización de la vida cotidiana.

 

Van  Besselaar et al (2000)

14

Los  objetivos de la implementación  de CD son:

  • Promocionar  el acceso de los ciudadanos a fuentes  de información locales y globales, con  comunicación interactiva
  • Utilizar la red electrónica para desarrollar diversas prácticas: relacionarse, estudiar, informarse, comprar, vender, pagar, hacer transferencias, realizar trámites, etc.
  • Mejorar la organización interna y la competitividad externa de las empresas.
  • Crear y mantener comunidades virtuales locales, eventualmente en red con otras comunidades virtuales nacionales o globales.
  • Desarrollar servicios avanzados de telecomunicaciones.
  • Producir contenidos de interés local y regional

15

Rol  importante de la CD:   conector entre diferentes actores, sectores, mundos:

  • relacionar  el mundo presencial con el virtual
  • el medio local con los medios nacional, regional y global
  • las redes ciudadanas con el gobierno en sus diversos niveles, con el mundo educativo-académico, y con el sector privado.

16

Por  medio de las CD, las TIC están al  alcance de cualquier ciudadano, sin necesidad  de grandes esfuerzos de inversión

Las  CD representan una posibilidad  de salto adelante para  aquellos que se lancen  en su implementación,  uso y difusión.

En  un momento estratégico  para el desarrollo y  consolidación de la  SI, es necesario trasladar  sus beneficios a:

  • las empresas, aumentando su capacidad de innovación, competitividad y productividad
  • los gobiernos locales y regionales
  • los ciudadanos, para reducir las diferencias sociales, potenciar mayor calidad de vida y mejor participación en la “cosa pública”.

17

Algunas  preguntas

  • Las  ciudades digitales, ¿se limitan al e-gobierno,  o incluyen la transferencia entre redes  de todo tipo?
  • ¿Cómo contribuyen las ciudades digitales al desarrollo socio-económico local y regional?
  • ¿Cómo se inscriben las CD en la nueva economía?
  • ¿Qué pasaría si no implementamos ciudades digitales?

18

¿CIUDADES DIGITALES = E-GOBIERNO?

En muchos  países de Iberoamérica, la CD se asimila  al e-gobierno, entendido como e-administración.

Aún son  relativamente pocos los portales de e-gobierno  que permiten efectuar trámites en línea,  y menos los que admiten un intercambio  entre gobernantes y gobernados.

Las ciudades digitales no son portales que muestran  en pantalla las actividades del gobierno  electrónico, de las asociaciones comunitarias,  del sector de educación salud, del sector  empresario, etc., sino una red que entrelaza y articula todas estas y otras redes y permite su interacción permanente.

19

CDs  EN LA INNOVACIÓN PARA  EL DESARROLLO

En el  desarrollo económico actual se atribuye una  importancia creciente a la innovación, no  sólo como un proceso económico, sino  como un fenómeno social influido por  una multiplicidad de relaciones entre diversos  factores sociales

Gran parte  de las inversiones en infraestructura para  la innovación se focaliza generalmente allá donde existe suficiente densidad de población, personal calificado, y calidad de experiencia en los sistemas existentes como para justificar estas inversiones.

Los “medios innovadoresse instalan generalmente en las áreas metropolitanas.

20

La  brecha entre ciudades ricas y pobres en innovación ligada a la SI depende de:

la existencia y capacidad de interrelación de : cercanía de Universidades, casas matrices de empresas innovadoras, infraestructura de transportes y comunicaciones internacionales, hotelería, etc.;

capacidades  en CYT capital de riesgo y empresas  permeables a la innovación; capacidad de  los gobiernos locales y regionales para  elaborar políticas y estrategias orientadas  a la innovación; parque industrial y  tipo de empresas localizadas en el ciudad  o región; nº y densidad de  habitantes; accesibilidad pública y privada  a las herramientas de la SC, etc.

21

En  estos casos, las CD  pueden:

Relacionar  la comunidad local con Universidades e  instituciones educativas, para seguir carreras  o tomar cursos a distancia, incrementando  la fuerza de trabajo calificada.

Brindar la  información que necesitan las empresas innovadoras  para radicarse en la ciudad.

Mejorar las  condiciones de transporte (información, gestión,  compra de pasajes a distancia, etc.)

Estimular  a la sociedad para el uso y la  apropiación social de las TIC.

Facilitar  el establecimiento de redes entre los  actores locales, y entre éstos y los  actores externos, nacionales e internacionales.

Otros….

22

Los  SI locales requieren de:

  • Acceso  de la comunidad a niveles avanzados de  información y conocimiento.
  • Buena disponibilidad de información provista por el sector público.
  • Identificación de las necesidades en innovación del tejido empresarial como medio para promover proyectos innovadores
  • Empresas innovadoras de base tecnológica
  • Trabajadores bien formados en los nuevos requerimientos tecnológicos y organizacionales, capaces de asimilar e implementar los conocimientos.
  • Capacidad local para trabajar en red, con base en Internet, entre productores, proveedores y consumidores de bienes y servicios.
  • Receptividad a la innovación.

23

Las  CD en la Nueva  Economía

La  CD puede jugar el  rol de una plataforma  de despegue de la  innovación en la comunidad  local, un catalizador  y proveedor de los  ingredientes para las  innovaciones locales.

  • Proporcionar y tornar accesible la información provista relativa al sector público.
  • Ayudar a identificar de las necesidades en innovación del tejido empresarial local, como medio para promover proyectos innovadores
  • Brindar información y atraer a empresas innovadoras de base tecnológica

24

La  CD puede:

  • Facilitar  el acceso de la comunidad a niveles  avanzados de información y conocimiento, tanto  locales como de otras ciudades y países.
  • Ayudar a formar, mediante la educación virtual, a los trabajadores en los nuevos requerimientos tecnológicos y organizacionales.
  • Ayudar a crear e incrementar la capacidad local para trabajar en redes sustentadas por medios electrónicos a productores, proveedores y consumidores de bienes y servicios.
  • Facilitar la receptividad a la innovación en todos los sectores sociales.

25

¿Podemos no implementar CDs?

  • ¿Cómo harán las ciudades que no implementen CDs para proporcionar información a sus ciudadanos, visitantes, empresas, comunidad académica, etc.?
  • ¿Cómo podrán interrelacionar a los diversos actores sociales, a lo local con lo global, al mundo presencial con el mundo virtual?
  • ¿Cómo podrán competir con las CDs que presenten sistemas de información y redes fácilmente accesibles?

26

¿Podemos no implementar CDs?

  • ¿Cómo podrán atraer factores de innovación y desarrollo?
  • ¿Cómo podrán proporcionar información pública a empresas y trabajadores?
  • ¿Cómo pueden convertirse en líderes económicos y tecnológicos en sus respectivas regiones y países?

27

Y  fundamentalmente…

  • ¿Cuánto de presencial tiene la organización de la CD?
  • ¿Y qué tipo de trabajos presenciales deben realizarse para concertar los contenidos y su actualización?
  • Las CDs no nacen de un repollo, sino que reflejan redes sociales. Debe existir en la ciudad un espíritu colaborativo que se desarrolla en la práctica cotidiana (Al menos, son condiciones de despegue)

 

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: